Dissabte 11 d’agost 2012
... de Isanga Bay a Nakonde (Zàmbia) … menys de 100 kms.
Avui deixem aquest Paradís (Isanga bay), paguem les begudes que també han anat apuntant en unes llistes nominatives i el cost de la bugada (per cert, a nosaltres ens desapareix una samarreta de Kananga) i pugem a las barques que ens duran de nou a Mpulungu i al camió. Avui el llac està molt mes tranquil i la tornada és molt “menys mullada”.
El trajecte de camió anunciat per avui fins a NAKONDE és de quatre hores aproximadament, que s’acabaran convertint en deu hores per una “camí de cabres” infernal absolutament plena de sots. Dins del camió ens ho prenem molt bé i fem força conya entre tots amb els salts que anem donant, això si, compassadament, tots saltem, tots a esquerra, tots a dreta, ….
Per passar l’estona caramels, patates fregides amb tomàtec, patates fregides amb ceba, gal·letes salades, … les bosses van amunt i avall del camió. Parem un moment per dinar uns Sandwichs que ens han preparat aquest matí.
També parem pels preceptius “pipi-room” que aprofitem per estirar les cames, els braços, l’esquena …… avanço que avui serà el primer dia d’una “trilogia terrorífica”, potser de les nostres pitjors i mes dures experiències viatgeres.
Avui hem estat dins del camió mes de 10 hores per tan sols fer menys de 100 kms, i no hem fet res mes que donar bots. Arribem a l’hotel esgotats!!!
________________________________________________________________
Faig ara una pausa de la narració per explicar quelcom important i que ens afectarà força en la ruta prevista: una setmana abans de sortir de Barcelona, varem anar a Kananga a pagar la resta del viatge i per agafar la documentació corresponent. És llavors que ens indiquen que una de les fites importants del viatge, podria canviar, ja que la nau ILALA on teníem previst passar dues nits per travessar el llac Malawi en direcció a Moçambic hores d’ara s’esta reparant. De fet la ruta de Kananga es diu “La Reina de Africa” per què així és coneguda l’embarcació ILALA que dona vida a tots el pobles del immens llac Malawi. Ens diuen que no ens preocupem, que tenen solucions alternatives, i que ja han contactat amb un altre vaixell per si les mosques, però que creuen que quant arribem a Malawi, el problema estarà totalment solucionat.
el vaixell ILALA …. algun cop de debò funcionarà de nou ???
Avui en dia en aquest mon globalitzat res es pot portar d’amagat…. i jo que sóc un tafaner el primer que faig quant arribo a casa és mirar per Internet que ha passat amb el ILALA i em trobo amb la següent NOTICIA en el diari Nyasa Times:
2/07/2012 – Més de 100 passatgers atrapats al llac Malawi, sobreviuen a un accident mortal
La deessa fortuna va somriure a més de 100 persones la nit de diumenge després que va quedar encallada al mig del llac Malawi l, per més de tres hores, ja que finalment va aconseguir navegar amb seguretat a la línia de costa.
Les persones viatjaven en un vaixell de motor de propietat privada anomenada ILALA, de Likoma i les Illes Chizumulu a Nkhata Bay Boma.
L’incident es produeix just dues setmanes després de més de 50 ciutadans etíops que creuaven el llac per entrar il·legalment a Malawi es van ofegar quan el vaixell en què viatjaven va sotsobrar en Karonga districte.
D’acord amb als passatgers sobrevivents i de la policia, el vaixell pertany a Malungo Distribuïdors Generals de Likoma, va sortir del districte illa al voltant de les 12:00 el diumenge per Nkhata Bay, però es va fer una profunda fractura al casc i dins del llac després de viatjar durant quatre hores.
En assabentar-se de l’incident, el president Joyce Banda, presumptament va dirigir la Força de Defensa de Malawi i la Policia de Malawi per posar en marxa una operació de rescat, però la gent va aconseguir arribar fora de perill a la vora del llac pel seu compte.
“La tensió és va apoderar de l’embarcació, ja que alguns passatgers van començar a pregar a Déu per misericòrdia. No podíem veure les ribes dels dos costats, … va ser una experiència increïble, però amb l’amor de Déu i la seva compassió, els patrons finalment va aconseguir fixar temporalment el problema amb alguns petits filferros. Comencem dons a navegar a pas de tortuga fins arribar a la riba. “
Nkhata Bay portaveu de la policia va dir que el vaixell superava la seva capacitat de càrrega i les seves investigacions van revelar que el vaixell no tenia els mitjans de seguretat que cal tenir, i tenia menys jaquetes salvavides dels que calien.
El vaixell de passatgers atraca a Nkhata Bay Boma just abans de la mitjanit del diumenge per a l’alleugeriment dels viatgers.
L’Imma i jo decidim donar un vot de confiança a Kananga i ni tan sols comuniquem a la Merche i la Fina el que hem descobert per Internet, per tal de què elles no pateixin angoixes innecesaries. Ja a Zàmbia i passats uns dies, veiem que molta gent pregunta al guia, si al final podrem atravessar el llac Malawi amb el ILALA, i ens adonem de què no saben res del que ha passat; és llavors quant li comuniquem al nostre guia Francesc en privat que l’Imma i jo sabem el que ha succeït amb el ILALA i que donem per fet de què no podrem viatjar amb el vaixell…. però que fins que ell decideixi explicar-ho nosaltres mantindrem silenci al respecte.
Als dos o tres dies següents en mig d’una Kapirovska, en Francesc diu a la resta de gent que nosaltres sabem quelcom del ILALA i ens ho fa explicar de viva veu. La reacció és força bona dins del que ens esperàvem i tothom decideix confiar amb la solució alternativa que Kananga ens ha proposat. En Francesc ens explica que l’agencia Kananga s’ha posat en contacte amb el capità “Anderson” d’un altre vaixell que ens travessarà al llac, (vaixell que per altra banda no coneixen), però que per això tindrem que fer uns 250 km de mes per anar a buscar el vaixell a un port mes al sud del llac Malawi, fins a NKATA BAY. El capità “Anderson” per telefon ha parlat amb Francesc varies vegades assegurant que ens espera a la bora del llac….i li demana sisplau que portem un parell d’ampolles de wisqui!!!
El capità Anderson, ja avanço que mai apareixerà i per tant ens haurem de buscar la vida, per travessar l’immens llac Malawi.
________________________________________________________________
L’allotjament d’avui es força bàsic, per no dir molt bàsic i mes si tenim en compte del que venim !!! El poble en el que estem es diu NAKONDE.. i és l’ultima població de Zàmbia on estarem . Desprès de dos dies sense cobertura enviem sms a la família per donar senyals de vida. La nostra filla i la nostra neboda contestar casi d’immediat.
Avui és l’aniversari de la Fina i li hem demanat al Francesc que li preparessin un postre on col.locar las espelmes que hem portat nosaltres des de Barcelona. Fan un postre amb gal·letes i prèsec en almibar força bo. Cantem Aniversari Feliç i ella bufa el 6 i el 4.
________________________________________________________________
Diumenge 12 d’agost 2012
... de Nakonde (Zàmbia) a Nkata bay (Malawi) … 450 kms.
Encara que no hem passat frontera ja intentem canviar aquest matí moneda de Malawi (kwatcha malawi) però la persona que ha vingut fins a l’hotel no en porta prou i finalment aconseguim canviar 10 euros. Al canvi 1 euro equival a 250 kwatches malawies.
Avui ens espera de nou un dia llarguíssim de camió que no es permetrà ni tan sols parar a dinar.
La primera part del camí realment dura i fem parar perquè el seient en el que m’assento està trencat i amenaça sortir disparat. Com no es pot arreglar canvio de lloc i per poder fer-ho l’Alice (la assistenta) seurà tot el dia en una cadireta sense respatller al final del camió….
Fem 100 kms i al arribar al control de frontera de sortida de Zàmbia i ens trobem la frontera tancada amb una cadena…. ens diuen que com no hi és l’home que ha de segellar els passaports no podem passar… i que sino, que hem de tornar els 100 kms fets enrere fins a Nakonde per què ens posin el segell. Es fan de pregar fins que aconsegueixen el preceptiu suborn (“mordida”) i aleshores ens fan un paper que indica que tot i no disposar de segell en el passaport la nostra sortida del país ha estat totalment “legal”. Durant l’impas dels tràmits aprofitem per dinar.
Peró al arribar a l’entrada de Malawi ens diuen que el paper no val per a res i que per tant com no hem sortit de Zàmbia no podem entrar al seu país. Tot es torna a solucionar despres de mes d’un hora, amb diners i aquest cop s’han de pagar 500 dòlars per tot el grup. Una prova evident de la corrupció fronterera.
Entre tràmits i carreteres (450 kms)… i no saber trobar el lloc arribem a l’hotel on dormirem a quarts de deu de la nit, esgotats i sense sopar. Avui era el dia que havíem d’haver embarcat en el Ilala, el vaixell que va ser construït als anys 40 i que va començar a donar servei de transport en el llac l’any 1957 convertint. se en el únic mitja de transport entre els pobles del llac.
Hi ha un petit embolic amb la distribució d’habitacions i finalment compartim un altre cop els quatre una habitació de dues plantes, al pis superior el llit de matrimoni i a l’inferior amb una escala de baixada que semblen d’unes golfes, dos llits individuals i el quart de bany amb dutxa i tot. Arrosseguem les maletes per uns caminets que deu ni do però aconseguim arribar i desprès tornem a l’edifici principal per anar a sopar. Avui es fa molt tard…. però el pitjor arribarà demà.
Collons vaja dia!! i pel que dieu encara no ha arribat el pitjor.
M’alegra veure que encara ho podeu explicar i que esteu sencers.
Una abraçada
Ja,ja.Jo pensava el mateix.
Sou uns aventurers atrebits,sou increibles!!!!!!!!!!!!!
M’ho estic passant teta amb els vostres relats,de vegades em sembla increible lo arriscats que sou.
Una abraçada.
De arriscats res de res, de fet anàvem amb el paraigües d’una agencia que al cap i a la fi es qui ha de treure les castanyes del foc. El que si es cert es que en quan surts del mon de comoditats al que estem acostumats tot canvia i els teus paràmetres també. En el viatge ho vius d’un altre manera i encara que dur es una experiència única, desprès quan ho expliquem a nosaltres mateixos ens sorprenem : de debò hem viscut tot el que hem viscut ???
No se si m’explico però no canviaria aquestes vacances per cap tipus mes de vacances.
El viatjar que a nosaltres més ens agrada es el del descobriment constant del entorn, de la gent, de la forma de viure, dels menjars immenjables, de les carreteres que no hi son …. però també ens agrada descobrir parts del mon que diem civilitzat i viatjar be, com farem d’aquí uns dies a la illa de Creta on ben segur que no pararem de descobrir coses però de manera ben diferent.
Una abraçada.