– Concert PALAU 100 (3/13) – Real Filharmonia de Galicia (***) – Palau de la Musica

Desprès d’un descans “merescut” de 9 dies, voltant per dues ciutats d’Andalusia, tornem a “Voltar i voltar” per explicar-vos el concert del Palau d’ahir 7/11/2011.  Encara que sembli mentida, algunes persones com nosaltres varem preferir anar a escoltar musica que no pas veure el debat de Rubalcaba amb Rajoy… debat que per altra banda amb tota seguretat,  a nosaltres NO ens diria res de nou.

El tercer Concert del Palau 100, no va ser el millor concert de la meva vida, però si que ens feia una certa il·lusió veure dirigir a en Antoni Ros Marbà una orquestra desprès de tants anys, de no veure’l en el mateix escenari del Palau de la Musica, quant nosaltres quasi uns adolescents estàvem abonats als concerts aleshores “Orquestra Ciutat de Barcelona” que Ros Marbà dirigia com a director titular.

1 hora abans del concert varem assistir a la Sala de Cambra, a la conferencia previa de Josep Victor Estapé, que en principi era únicament una breu  introducció a la obra del music català GERHARD, però que malauradament va voler fer una introducció tan extensa de les tres obres que escoltaríem uns minuts després, i que es va fer feixuga per la velocitat en la que es va fer i per la seva densitat.

En aquesta ocasió l’Orquestra que interpretava el concert era la REAL FILHARMONÍA de GALICIA sota la batuta del que ara es el seu director titular, el mencionat i entranyable Antoni Ros Marbà.   Va sonar força be, però el concert va estar força irregular degut poder a les peces escollides.

1 – Carl Maria von Weber (Eutin, Slesvig-Holstein – Alemanya 1786 –  Londres 1826) – OBERON (obertura) – ***

Va sonar brillant i ens va agradar força, sense entusiasmar-nos però. Un comentari que varem fer entre nosaltres al acabar,  es que havia estat mes curta  l’audició que la explicació prèvia del conferenciant.

Aquest compositor romàntic alemany va tenir una relació familiar amb Mozart, ja que una de les seves cosines, Constanze es va convertir en l’esposa de Mozart.. La seva òpera més famosa, va ser Der Freischütz (El caçador furtiu), que va acabar a mitjans de 1820.  Desprès va escriure una segona òpera, Euryanthe, que també va recollir una gran èxit.

Quan ja s’aproximava el final dels seus dies i la seva salut va començar a empitjorar, Weber va rebre l’encàrrec des de Londres de compondre una òpera en anglès, que seria la seva tercera gran obra escènica: OBERON. Es va posar a treballar immediatament i va aprendre l’idioma amb tal grau de perfecció, que en tota l’òpera es va trobar només un error de text. Uns mesos abans de l’estrena es va traslladar a Londres on la seva salut va anar empitjorant durant els assaigs. Poc després d’estrenar-se l’òpera, que va ser acollida amb gran èxit, Weber va morir per causa d’una afecció pulmonar, als 39 anys.

Escolteu aquesta obertura…..

2 – Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge, Anglaterra 1970) – Concert per a violí i orquestra (**)

En aquesta obra es on varem “patir” una mica… i es que per nosaltres es una audició difícil, encara que te moments brillants, com el tercer moviment , Allegro con brio – Presto.  Malauradament no varem saber trobar les arrels de la Marsellesa com a símbol de la llibertat que ens havia intentat explicar el conferenciant, ni molt menys el flabiol com a mostra d’un inici de sardana.

El solista Jack Liebeck, un violinista virtuós, nascut a Londres l’any 1980, suposem que era extraordinari, però com nosaltres no varem gaudir massa de l’obra de Gerhard, no podem avaluar la seva excel·lència. Segons el programa de ma, tocava un violí de 1785.

Robert Gerhard esta considerat un dels millors compositors catalans del segle XX. Va desenvolupar gran part de la seva carrera a Anglaterra, on es va exiliar en esclatar la Guerra Civil espanyola.

Em sap greu, perquè es un compositor català, però no havia escoltat gaire musica d’ell i la vaig trobar en segons quins moments difícilment digerible per mi… i mes quant vol ser aquest concert un homenatge a les composicions dodecafòniques.

3 – Robert Schumann (Zwickau, Saxònia 1810 – Bonn, Rin del Nord – Westfàlia 1856) – Simfonia núm.1 en Si bemoll major op. 38 “Primavera”. (***)

Cap a 1830, Schumann desitjava per damunt de tot convertir-se en un virtuós i admirava l’execució dels més importants concertistes de la seva època, com Niccolò Paganini i Franz Liszt. Per tant, el jove Schumann, d’innegable talent com a pianista, va treballar a fons per a perfeccionar la seva tècnica al teclat, sent només l’atzar o el destí allò que el va obligar a abandonar aquest camí i esdevenir finalment un dels més reconeguts compositors del seu segle.

Les crisis, depressions, intents de suïcidi i períodes de reclusió completa van ser freqüents en la vida de Schumann i es van accentuar a partir de 1844, continuant en augment fins a la seva mort (fins i tot va arribar a escoltar veus i experimentar al·lucinacions). Aquest declivi psíquic es va relacionar inicialment amb la sífilis (o amb el terrible tractament mèdic a base de mercuri, habitual en l’època i gairebé pitjor que la mateixa malaltia), però els símptomes de desequilibri mental de Robert Schumann ja eren evidents des de la seva joventut, abans que qualsevol símptoma de la sífilis poguera haver-se manifestat. La teoria més acceptada actualment és que patia de trastorn bipolar (malaltia maníac-depressiva). Però la gran intensitat creativa de Schumann es concentrava en els seus períodes de lucidesa, de forma admirable. Tan aviat com es restablia d’un període de malaltia, s’entregava frenèticament a la composició, treballant de manera incansable. No només componia les melodies principals ni es limitava a les obres per a piano, sinó que tot i estar en un estat físic i mental molt degradat, es feia càrrec de la instrumentació simfònica completa de totes les seves obres, fins a l’extenuació.

Ens va agradar, segurament mes del que deuria haver estat, ja que el contrast amb el concert de Gerhard, es evident.

No se si els responsables del Palau van llegir l’ultima crònica (no ho crec), però la temperatura casi de “sauna” del últim concert, no tenia res a veure amb la d’aquest concert, en el que ens varem tenir que posar les jaquetes per suportar la refrigeració.  Una cosa a asenyalar es que per primer cop en Palau 100 havien forces buits a la sala i al segon amfiteatre era especialment evident….. la crisis ?   el debat polític del dia ?.

Antoni Ros Marbà

————————————————————————————————-

– Palau de La Musica Catalana  – Preus de 80 € a 11 €

 ( preu pagat 11,25 € – abonament 25% descompte)

———————————————————————————————–

2 thoughts on “– Concert PALAU 100 (3/13) – Real Filharmonia de Galicia (***) – Palau de la Musica

  1. josepcolet

    Miquel,
    Gràcies per la crònica i pels apunts biogràfics.
    Dilluns nosaltres érem a casa i vam fugir del debat (??) de la tele. Em sembla que mentre a Espanya va tenir un 44% de share, a Catalunya 12 punts menys, la qual cosa em sembla fantàstica ja que ni era “el debat” que ens interessava, ni, pel que sembla hi va haver debat. O sigui que una gran majoria de catalans no pensem tan diferent en aquest tema.
    Una abraçada

    Respon
    1. Miquel Gascon

      M’alegro de que també en aquest tema “polític” coincidim. No ens interessa gens cap dels dos partits “majoritaris”, ja que per ells nosaltres els catalans som una nosa i no contem per a res. No crec que jo a la meva edat tingui la sort de poder algun dia, decidir a quina nació vull pertànyer…. i per tant m’entres m’obliguin per llei i per imposició al seu pensament “únic” em sento exclòs de tot plegat.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply