Ja ha arribat a Barcelona (per fi ), l’espectacle VAREKAI de la companya canadenca CIRQUE du SOLEIL. Es un espectacle força antic que ha donat la volta a mig mon i que l’any passat va aterrar a Madrid, però que NO varem tenir la sort de que es pogués veure a la nostre ciutat. Ara sembla que han intentat solucionar el greuge comparatiu.

Nosaltres teníem les entrades des de el passat mes de Juliol i varem poder gaudir del espectacle la nit del dissabte passat.   Sabíem d’entrada que no ens podia impactar tan com la primera vegada, que varen venir a Barcelona amb l’espectacle ALEGRIA, perquè la novetat ja no hi es, i aquests tipus d’espectacle son força similars; però sent conscients d’això hem de dir que en general  ens ha agradat força, per la seva vistositat i per els magnífics números de acrobàcia i  equilibrisme difícilment superables, ja que en en la companya participen sempre els millors del mon.

Menys mal que aquesta vegada el Cirque du Soleil, no ha comes la “pifia” de l’ultima vegada que van estar a Barcelona presentant l’espectacle “Saltimbanco” en el Palau de Sant Jordi; lloc que sota el meu punt de vista no fa per aquest tipus d’espectacle de circ, que sobretot, te que ser vist d’aprop i no en un macro local desangelat com el Sant Jordi.  Aquesta vegada han retornat a la seva tradició i podem gaudir del espectacle sota el “Grand Chapiteau”, que ja es prou gran, (capacitat de 2.500 persones) però te el encant de sempre.  Aquesta carpa esta instal·lada a la plataforma del zoo marí, al costat del Fòrum.

VAREKAI en la llengua dels gitanos, el romaní, significa ” a qualsevol lloc”, i fa referencia a l’esperit nòmada de la gent que viu del i per el Circ.
El director teatral Dominic Champagne es el responsable de VAREKAI, que es basa amb la mitologia grega que s’inicia amb el vol fallit d’Icar.   L’escenari esta molt aconseguit amb uns 300 altíssims joncs de metall on s’engronxen figures humanes amb vistosos vestits d’una fantasia aclaparadora. Una banda de 7 músics i dos cantants acompanya’n les evolucions de la troupe amb música en directe.

Entre els millors números del espectacle destacaré les corretges aèries, el triple trapezi i els espectaculars gronxadors russos. Els germans espanyols Santos, on en Javier utilitza les seves cames de trampolí per les evolucions acrobàtiques dels seus germans bessons, es un número sensacional. La contorsionista russa, Irina Naumengo, flexiona el seu cos fins a límits inimaginables en un humà i a sobre ho executa sobre bastons. El mexicà Octavio Alegria fa uns malabars increïbles amb l’ajut de la propulsió amb la seva boca de pilotes de ping pong.  Tres nanos xinesos intervenen en  un numero que treu la respiració…… però sobretot la dansa sobre crosses del discapacitat Dergin Tokman, que es mou com un titella articulada; tot aixó i mes,  fa que aquest espectacle sigui digne de veure’l.