Segueixo amb gran interès els textos escrits per Cristina Clemente des de la seva estrena al TNC de l’obra “Vimbodí vs. Praga”. Tinc que reconèixer que llavors la seva forma d’escriure, popular (que no populista) em va impactar… però també la seva manera de dirigir.
Últimament segons el meu punt de vista no ha estat tan encertada especialment en la seva participació en espectacles promoguts per Jordi Casanovas en el que va fer participar un munt d’autors catalans en un producte comercial, molt allunyat del que esperem d’un espectacle teatral.
L’altre dia vaig llegir que la Cristina esta pensant en allunyar-se del mon teatral, per fer altres coses que li venen mes de gust. Es una llàstima per nosaltres , els teatraires, perdre una de les autores de teatre contemporani de casa nostre, que admirem mes. Esperem que s’ho repensi, però això si, allunyant-se d’influències que sota el meu punt de vista han estat negatives….. tornant a les seves arrels i sent només ella, tal com es.
Es per aquesta admiració vers a la Cristina que tornem al Teatre per veure la darrera obra, estrenada fa pocs dies a Temporada Alta de Girona.
Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d’un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d’estat. Quan l’Aina s’adona que aquest sistema ja no els és prou útil i decideix reclamar-ne un de nou, es produirà un daltabaix de conseqüències imprevisibles. I és que els pares d’aquest estat familiar faran tot el que estigui a la seves mans per apaivagar la dissidència.
Totografia David Ruano
Aquesta producció fa retornar les esperances de que Cristina Clemente torna als seus orígens per tal de escriure un text amb argument, i a mes a mes…. intel·ligent i no buit de contingut, amb temes molts propers i presentats expressament dins del mon del absurd.
Un text amb picades d’ull cap el teatre comercial on la gent s’ho passa molt be rient, però alhora amb un transfons que obliga al espectador a veure mes enllà dels gags que es presenten a primera vista. Molts dels arguments politics dels partits de casa nostre son presentats davant dels nostres ulls, però també la corrupció de compra de vots, el canvi d’actitud política davant d’interessos personals. Les actituds d’alguns personatges de que “tan se li en fot” i que son manipulats per la resta …
Felicito des de aquí a Cristina Clemente i li demano que segueixi aquest camí… que no deixi el Teatre i que torni a dirigir els seus textos, si es possible.
Fotografia David Ruano
La direcció, en aquest cas de Jordi Casanovas la trobo correcte sense mes. Per posar-li un però, crec que els canvis d’escena no son encertats, per culpa del excés de volum de la musica, a una sala molt pètita. Potser va be per despertar als espectadors en altres produccions, però en aquesta crec que no fa falta…. i a sobre destorba i es desagradable.
Les actuacions dels 5 actors em van agradar força, però jo subratllaria especialment a Pep Ambròs en el paper de Roc, el fill “pasota” que va fracassant en cada un dels projectes que va portant a terme i que es manipulat per la resta de membres de la família (o societat). El paper es un bombó, però PEP l’aprofita molt be.
La posada en escena, amb el públic a dos bandes, apropa molt els espectadors a l’escenari, i això com ja sabeu m’agrada especialment. La escenografia de Enric Planas, molt aconseguida i del petit espai li sap treure un bon resultat visual i escènic, especialment del gran finestral per on entra la llum a cabassos.
La meva valoració no arriba a les 4 estrelles, però haig de dir que el text sense cap altre afegit, sota el meu punt de vista si que s’ho mereix. M’ha agradat força, i a mes a mes m’ho he passat be….. que mes puc demanar ?
Un espectacle recomanable i esperançador.
Fotografia David Ruano
Autora: Cristina Clemente
Direcció: Jordi Casanovas – Adjunt a la direcció: Israel Solà
Intèrprets: Aina: Georgina Latre – Roc: Pep Ambròs – Ramon: Pere Ventura –
Mariona: Lluïsa Castell – Mark: Marc Rius
Escenografia: Enric Planas – Vestuari: Albert Pascual – Il·luminació: David Bofarull – So: Jordi Casanovas – Maquillatge i perruqueria: Cristina Cortés -Ajudanta d’escenografia: Marta Soto – Assistent de so: Jordi Agut – Alumna en pràctiques de l’Institut del Teatre: Sílvia Navarro
Una producció de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia en col·laboració amb Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya, Girona / Salt.
Aquesta obra és fruit de la participació de Cristina Clemente en el projecte “En Residència”, que organitzen cada any l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona i que des de l’any passat compta amb la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia com un dels equips de mediació cultural i educativa.
_____________________________________________________________
– Sala Beckett – Preu 18 € – ( preu pagat 12 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
Familia de Cargols