Arxiu d'etiquetes: Lluïsa Castell

– 008 – Teatre – VASELINA (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 001) – 2019.09.07

VASELINA (temp. 19/20 – espectacle nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu “taxi a la porta” per anar a l’aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel.

Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel.

Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt “estripats” i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l’ordre del dia.

Però suposem que no tothom ho entendrà d’aquesta manera i potser alguns espectadors no acceptaran la irrealitat d’aquests personatges. De ben segur, la proposta no deixarà a ningú indiferent i de fet ja hem escoltat opinions contraposades a la sortida de la sala i fins i tot un abandonament d’un espectador quan faltaven pocs minuts pel desenllaç.

VASELINA és una comèdia negra sobre una família de “fracassats”. El seu autor, Gabriele di Luca, un dels dramaturgs Italians més aplaudits, ho diu en la seva dedicatòria, a sota del títol (en l’original Thanks for Vaselina): “obra dedicada a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars“.

El 2007 va crear la companyia Carrozzeria Orfeo que aposta per un teatre que des de l’escriptura pensa en l’espectador i ofereix històries arrelades a l’imaginari col·lectiu. Di Luca ha escrit vuit textos teatrals per a la companyia, i en tots intenta fer ressaltar els drames d’avui en dia, l’actualitat, les soledats insalvables, la manca d’amor i la felicitat inexistent, i ho fa barrejant gèneres: ironia amb tragèdia, diversió amb drama; en un continu anar i venir entre la realitat i el fet absurd, entre el que és sublim i el fet banal.

VASELINA ens presenta cinc personatges extrems, gairebé excessius, arrabassadors i punyents. Cinc personatges que viuen situacions inversemblants i aparentment sense sentit, però que en realitat mostren molts aspectes de la vida quotidiana. Fil (Joan Negrié), Charlie (Artur Busquets), Wanda (Karin Barbeta), Mina (Lluïsa Castell) i Annalisa (Joan Miquel Reig) són dos traficants de droga, una noia grassa, una mare ludòpata i un pare que va marxar fa 22 anys i ha fet el transit a una transsexual i ha estat captada per una secta religiosa.

Una proposta plantejada com una comèdia, però que entre riure i riure, planteja temes seriosos com la incomunicació, l’autoestima, la diversitat i els models familiars. Explica la història d’uns éssers humans derrotats, que no han pogut pertànyer al grup dels triomfadors. Uns perdedors que s’han rendit en no aconseguir allò que somiaven. Tal com van comentar a la roda de premsa, es tracta d’un text que connecta molt bé amb tot allò que passa al segle XXI: despersonalització i dispersió dels rols familiars.

Els espectadors riem i riem en veure algunes escenes, però quan ens parem a pensar, la rialla se’ns pot congelar als llavis, perquè en realitat tot el que passa és molt dramàtic.

Aquesta proposta va ser escrita en 2013 i s’ha representat a Itàlia de manera continuada durant sis temporades i ara s’ha fet una versió cinematogràfica.

VASELINA, dirigida per en Sergi Belbel, amb traducció del text de Joan Negrié i escenografia de Josep Iglesias, ens presenta una posada en escena vibrant, amb escenes curtes, i unes interpretacions, a moments, volgudament exagerades, que accentuen encara mes la sensació de frustració i rabia dels protagonistes, i la seva lluita desesperada per trobar la felicitat.

Autor: Gabriele Di Luca

Traducció: Joan Negrié

Direcció: Sergi Belbel

Amb: Lluïsa Castell, Joan Negrié, Joan Miquel Reig, Artur Busquets, Karin Barbeta

Escenografia: Josep Iglesias \ Il·luminació: Kiko Planas \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Ajudant de direcció: Hèctor Mellinas \ Imatge gràfica: Jordi Egea \ Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas \ Premsa: Anna Casasayas i Albert López \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Disseny gràfic: Santi & Kco \ Distribució: Bitò \ Producció: Sala Trono

Idioma: català – Durada: 1h 40’

– Festival GREC 2018 – Teatre – HUMANS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.07.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 334)

HUMANS (temp. 17/18 – espectacle nº 334)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam.

Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra.

Segons va comentar el seu director, Mario Gas, a la roda de premsa, Humans es pot relacionar amb els conflictes familiars que van protagonitzar bona part del teatre europeu de finals del segle XIX, i amb el teatre de l’absurd de Beckett pel que fa a la configuració dels personatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial i no hi hagi de passar res en el transcurs de la vetllada. Però de mica en mica surten a la llum petits problemes i rancúnies amagades.

Tres generacions d’una família d’origen irlandès resident als Estats Units es reuneixen per celebrar el dia d’Acció de Gràcies a l’apartament de Chinatown d’una de les filles, trencant la tradició de sopar a la casa familiar de Pennsilvània. Els membres de la família Blake començaran a airejar els seus secrets més ben guardats tot just quan comenci el sopar, es barallaran a l’hora de les postres i al final del dia, estaran cansats de la batalla.

Els sis actors protagonistes són: Jordi Bosch (Erik Blake, el patriarca de la família), Lluïsa Castell (Deirdre, la dona de l’Erik), Maife Gil (Fiona, l’àvia), Miranda Gas (Brigid, la filla), Candela Serrat (Aimée, l’altra filla) i Jordi Andújar (el xicot de la Brigid). Totes les interpretacions han estat molt acurades, destacant el perfecte tàndem del “matrimoni” Blake i els silencis, més que significatius, de l’àvia.

Continua llegint

– Teatre – L’ALEGRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2017.11.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 92)

L’ALEGRIA (temp. 17/18 – espectacle nº 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta de la Marilia Samper, un text escrit en residència a la Sala Beckett, una reflexió sobre la manca d’humanitat provocada en aquest cas per la precarietat i la pobresa que ens envolta i de la que Marilia ens va parlar a la roda de premsa de presentació de temporada.

Ha estat la millor manera d’iniciar teatralment aquest mes de novembre, perquè com veieu l’hem valorat amb la millor qualificació possible, la dels 5 “cargols voltaires”.

La escenografía d’Enric Planas, és una gran capsa quadrada que representa el saló del pis dels protagonistes, fora de la capsa, el carrer, l’escala, la comunitat, ….

Un inici amb una escena d’una gran delicadesa entre els dos protagonistes principals, la Júlia (Lluïsa Castell) i el seu fill Eli (Alejandro Bordanove). Ella és una mare que te cura del seu fill tetraplègic i observem, atonits, com el vesteix amb una tendresa i un amor infinits, i el somriure a la cara. Una escena del seu dia a dia absolutament creïble on les interpretacions de tots dos són excel·lents….. i potser una de les millors de les que hem vist de Lluïsa Castell.

Alejandro Bordanove és un actor al que hem vist treballar en altres propostes i que avui ens ha deixat meravellats amb la seva capacitat de passar d’una immobilitat quasi absoluta a la de narrador del que està passant. Ell és el que ens presenta als personatges i al llarg de la peça interpretarà diferents papers amb registres totalment marcats. En aquesta proposta la seva interpretació ha estat senzillament “BRUTAL”.

Molt destacables també les interpretacions de la Montse Guallar i del Andrés Herrera en els papers de Vera i Ramon, veïns del dos protagonistes.

La Júlia i el seu fill viuen en un pis de lloguer a l’extraradi d’una ciutat, en un barri obrer d’habitatges, degradat i oblidat, on no arriba el metro. L’Eli té 20 anys i viu tancat en el pis a la seva cadira de rodes, la Júlia promou la construcció d’una rampa per poder baixar amb el seu fill al carrer. Però xoca frontalment amb l’oposició d’uns veïns que no poden pagar aquesta despesa, i amb una administració que no facilita en absolut la resolució del problema.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – ESPLENDOR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 12/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

ESPLENDOR

Cada any, en quant surt la temporada del Grec, ens posem a llegir totes les propostes i a intentar-la encabir les més possibles amb l’ajuda d’un full de càlcul; prioritzem les propostes d’Arts Escèniques internacionals perquè és molt possible que sigui l’únic cop que tenim l’oportunitat de veure-les; un cop fet això, acabem d’omplir els forats amb produccions que es poden veure al llarg de gairebé tot el mes de juliol.

Aquest ESPLENDOR, és una d’aquestes ultimes propostes que vàrem comprar ja un cop estrenada al Teatre Romea… i va anar d’un pèl, perquè el mateix dia al cap de poques hores, vàrem començar a rebre imputs “negatius” de les xarxes socials i dels blogs que parlen de Teatre.

Teatre Romea buit

Quan ahir vàrem entrar a la platea buida del Teatre Romea, vàrem pensar que havíem escollit malament i que ens avorriríem moltíssim; ens havien avisat de què era repetitiva i poc entenedora, alguns inclús ens havien explicat que no havien entès res, potser a causa del fet que l’acció anava endavant i enrere en el temps. Potser precisament per això, perquè sabíem el que anàvem a veure, entraven a la sala previnguts i molt atens per intentar entendre el que veuríem a escena.

Per sort, a poc a poc va anar entrant més públic i potser es va arribar a una quarta part d’entrada.

ESPLENDOR - Teatre Romea 2

Quatre dones estan tancades dins d’una sala del que sembla un palau residencial d’un president d’un estat de l’est d’Europa, un estat que no sabem quin és exactament; el que si sabem, és que actualment està sotmès a una dictadura; elles estan esperant que arribi el president per tal de què una periodista li pugui fer una entrevista important, ja que sembla que està a punt de produir-se una revolta.

Continua llegint

– Teatre – MARIA ROSA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 22/01/2016

MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.

En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.

Maria Rosa - TNC 1

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.

Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.

Continua llegint

– Teatre – VILAFRANCA, un dinar de festa major (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 06/11/2015

Aquesta vegada les grades de la Sala Fabià Puigserver estan distribuïdes a banda i banda d’un gran escenari on els membres d’una família s’han trobat per dinar amb motiu de la festa major.

La filla gran (una extraordinària Lluïsa Castell) ha esdevingut l’amfitriona d’aquesta reunió familiar i any rere any deixen constància en una foto familiar on avis, filles, fill, gendres, jove i nets fan el seu millor posat.

Vilafranca 1

Però els anys van deixant seqüeles i el patriarca de la família (Manel Barceló) ha emmalaltit i va perdent la memòria. Els fills comencen a agafar posicions, i han de prendre decisions que comporten desavinences.

Baralles, desafiaments, enganys, rancúnies entre germans, favoritismes, despit,  tot surt a la palestra quan els diners apareixen:

qui ha d’heretar que ?

qui se’n ocupa del pare malalt ?

com hem de deixar que la mare visqui sola ?

perquè tu i no jo ?

Continua llegint

– Grec2014 – Teatre – KRUM (crosta) (****) – Mercat de les Flors, sala MAC – 03/07/2014

Quan en la foscor de la sala vaig veure a l’esquerra de l’escenari a l’actor Pere Arquillué començar el seu primer monòleg, vaig arrufar el nas, però va ser una sensació negativa momentània, perquè al moment es van encendre els llums de tot l’escenari i el que vaig veure, amb tots els actors a escena palplantats, en un esclat de color i vestimenta estrafolària… em va fer canviar el meu estat d’ànim ràpidament.

KRUM - Foto de David Ruano - Grec2014

KRUM – Foto de David Ruano – Grec2014

KRUM (Crosta), és tracta d’un text del dramaturg israelià Hanoch Levin; un text molt dur que ens mostra la rutina del nostre dia a dia i de la majoria de gent d’aquest planeta, però ho fa des de l’humor intel·ligent i res barruer. Ens explica entre gag i gag la història dun home que ha intentat ser escriptor però que en realitat no ha fet res a la vida, quan torna a la terra dels seus orígens i es troba que està igual que quan el va deixar…. un lloc on sembla que no hi ha passat res.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte.

Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

KRUM - Foto de David Ruano - Grec2014

KRUM – Foto de David Ruano – Grec2014

La direcció de Carme Portaceli, aquesta vegada m’ha agradat i molt. Amb una posada en escena que sembla esbojarrada, ens presenta els personatges d’una manera fresca i divertida; evidentment ha tingut la gran sort de comptar per tal d’establir el moviment escènic amb el nostre admirat, Ferran Carvajal, que també interpreta un personatge que gairebé utilitza tan sols la mímica; l’espectacle sovint sembla un espectacle de dansa, dins i fora de l’escenari i en els que els ulls dels espectadors se’n van d’una banda a l’altre de l’escenari, intentant abastar tanta bellesa.

Continua llegint