– GREC 2012 – (12 + 1) – Teatre – À LA VILLE DE … BARCELONA !!! (****) – Teatre Grec

Divendres a la nit, (20 de juliol 2012), varem assistir per primer cop aquesta temporada i físicament al Teatre Grec de debò… i és que l’actual director del Festival Grec, Ramón Simó, ha buidat força de contingut el propi Teatre Grec.  Això no és pas una critica, més aviat el contrari, ja que veig encertada aquesta mesura per segons quin tipus d’espectacle com és per exemple el Teatre, que ha passat em bona mesura a representar-se en espais molt propers com son el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre o el Teatre Lliure.

No obstant, nosaltres teníem “morriña” d’aquest espai que estimem molt i que feia quasi un any que no trepitjàvem.  Va ser una retrobada amb certa manera amarga, ja que de seguida ens varem adonar que en els jardins del Grec no havia apenes gent i l’ambient d’altres anys…. i mes encara quant varem trepitjar les grades del propi Teatre, al adonar-nos de què estava ocupada menys de la quarta part del seu aforament…. era realment desencoratjador, trist; mai havíem vist el Teatre Grec amb aquesta buidor tan desoladora.

Però aquesta sensació per sort va durar poca estona, ja que tot just abans de començar la veu de Montserrat Carulla ens va donar la pista de què ens ho passariem molt bé, i als pocs minuts ens varem adonar de què À LA VILLE DE … BARCELONA !!! …. és tractava  d’un grandiós espectacle.

JOAN OLLÉ ens ha regalat als habitants de la ciutat de Barcelona un espectacle que vol ser com un retaule / homenatge de la pròpia ciutat; ha creat des de zero amb un text escrit per ell que alhora aglutina altres textos de personatges que d’alguna manera han estat o encara son símbols de la ciutat dels prodigis, o be que al llarg de la seva vida han parlat de Barcelona. Per aquesta raó i desordenadament en el temps (que no amb l’argument per temes), apareixen petits paràgrafs de Manuel Vazquez Montalban, Eduardo de Mendoza, Jaime Gil de Biedma, Joan Maragall, George Orwell, Jean Genet, Joan Salvat-Papasseit, Merçè Rodoreda, Josep Carner, Rafael Duyos, José Agustín Goytisolo, Josep Pedrals, Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer, l aportació dels propis actors i alguns anònims.

Es tracta d’un recull de monòlegs, diàlegs, actuacions i sobretot de molta música que Joan Ollè no vol reconèixer com a teatre musical, però que podria molt bé ser-ho. Totes les cançons que s’han escrit sobre Barcelona apareixen a l’espectacle interpretades en directe per una orquestrina de 6 musics, la formació Lisboa Zentral Café (sota una glorieta que recorda la de la ciutadella) i cantades també en directe pels actors.

És com una mena de TBO en format arrevistat, satíric i divertit…. molt i molt divertit; feia temps que no reia tant i de la forma que ho vaig fer, amb unes riallades sonores que no acostumo a fer.

Especialment em van agradar els números de la Sra. Maria (igual que les gal. letes), el dialeg entre les estatues de Colom i la Dama del paraigües, la conversa entre els alcaldes Pascual Maragall i Xavier Tries (amb una imitació insuperable de IVAN BENET, que canviant de veu interpretava els dos personatges alhora), la dona de classe alta antiga copropietària d’una llotja de l’antic Liceu i que ara li fa por “baixar” al Liceu per l’ambient actual de la Rambla que li fa fàstic (meravellosa VICTÒRIA PAGÈS) …. i sobretot l’escena del quadre “Angelus” de Millet, on amb un carretó ple de feixos de billets d’Euro parlàvem en veu baixa dels “petits” pecats comesos per el “nostre” Millet… el del Palau. Escena en la que creia seriosament que em donava alguna cosa, de tant riure.

Per l’escenari del Grec, va passar de tot en un “no parar” continuo, des de la fundació romana de la ciutat, la immigració dels andalusos dels anys 60, el bicing, les olimpiades, la desaparició de molts cinemes (em va mancar que anomenessin el cinema SELECTO del carrer Gran de Gracia, on es feien en un programa 2 pel.licules, Nodo, dibuixos i un espectacle de mes d’una hora de Varietès), el record de moltes sales de festes i bars desapareguts, la interpretació mímica de molts monuments de la ciutat, el record de personatges entranyables con “el sereno”, la monyos, el floquet de Neu, el pakistanès llauner de la rambla, les estàtues humanes…  i també passant per tipus de personatges com poden ser:

– el “progre cumbayà” dels anys 70, (i del que em vaig sentir especialment identificat), amb el sarró penjat a la espatlla, el llibre de butxaca prohibit per la dictadura (no importava de què tractava), cabell llarg, fumant pipa i aspecte de classe proletària…. i molt però molt i molt d’esquerres.

– El “gafipasta”, d’aspecte modernet, que únicament va a veure cinema als Verdi amb idioma bielorús subtitulat en arameu…

….i molts d’altres com l’ocupa “perriflauta”, els grisos, els mossos, els immigrants actuals subsaharians, les peixateres de la Boquerìa, les floristes de la Rambla…..

Un espectacle brillant que arriba a estar ell mateix orgullós de poder-se representar a Montjuïc, molt a la bora de la Font del gat i d’on existien les barraques dels immigrants andalusos dels anys 60… on van ser afusellats els rojos i catalanistes… i que arriba fins a l’actualitat mes viva… com quant es va fer esment a la manifestació que el dia abans s’havia fet a Barcelona en suport a la CULTURA, moment que va arrancar del públic l’aplaudiment mes llarg i sonor de la nit.

Actuació fantàstica de tots els actors que interpretaven un munt de personatges cada un d’ells en una carrera desbocada per canviar-se de vestuari contínuament…. ENRIC MAJÓ un altre cop a dalt dels escenaris en unes interpretacions que recorden els seus millors moments….. chapeau Enric !!!…., PAULA BLANCO fantàstica de debò, ORIOL GENÍS buidant-se a l’escenari, JOAN ANGUERA el millor Colom de la història, LAURA GUITERAS una guia turística increïble i JORDI VIDAL que ens va sorprendre amb molt  bona actuació i sobretot una veu extraordinària.

JOAN OLLÉ, de nou ha comptat amb l’assessoria d’Andrés Corchero per a coreografies i moviment escènic, i amb Eugenio Szwarcer per al disseny d’un espai tan difícil per a la representació teatral, segons els professionals, com és el Grec.

Ja veieu el meu entusiasme i no és per menys.  Aquest espectacle crec que és mereixedor de moltes mes representacions que les 3 0 4 que es podran veure al Teatre Grec. Crec que té moltes possibilitats de convertir-se en un gran èxit la temporada vinent en algun Teatre de Barcelona; m’agradaria que es fes realitat i per una bona temporada.   Gracies  JOAN OLLÉ per aquest regal per a tots els que estimem BARCELONA !!!

Dramatúrgia i Direcció: JOAN OLLÉ – Direcció adjunta: ANDRÉS CORCHERO

Direcció musical: LISBOA ZENTRAL CAFÈ

Actors: JOAN ANGUERA, IVAN BENET, PAULA BLANCO, ORIOL GENIS, LAURA GUITERAS, ENRIC MAJÓ, VICTÒRIA PAGÈS i JORDI VIDAL

Músics: JOAN ALAVEDRA, EDUARD ALTABA, SALVADOR BOIX, ORIOL  CAMPRODON, JERÔME LAVOIX i XAVIER MAURETA

Escenografia: EUGENIO SZWARCER – Vestuari: MÍRIAM COMPTE – Il.luminació: LIONEL SPYCHER – So: DAMIEN BAZIN

———————————————————————————————————-

– Teatre GREC – Preu per persona 28 €

( preu pagat 22,40 € – abonament GREC)

———————————————————————————————————-