Ahir divendres 24 de maig, al Mercat de les Flors vam poder veure la primera de les tres funcions programades de KEBO (Mapa de la pell d’un cos), un espectacle teòricament de “dansa”, idea i direcció de Vero Cendoya. La dramatúrgia és d’ella mateixa, compartida amb Israel Solà (director de la Calórica) i Adele Mada, que interpreta també la seva composició musical en directe.

Ja avancem que com espectacle de “dansa”, ens va decebre moltíssim i que potser el que més valorem positivament va ser precisament la composició musical, que utilitza “instruments” peculiars, com per exemple l’aigua, roba estripada o una màquina de cosir.

KEBO és el nom del pinzell que s’utilitza en la kintsugi, tècnica japonesa de reparació ceràmica amb resina i pols de metalls preciosos, preferentment or, que revaloritza les peces.

De la mateixa manera cicatrius, taques i arrugues són marques de la pell, del cos, que reflecteixen el pas del temps i les experiències viscudes. Vero Cendoya posa en valor la bellesa d’allò trencat i reparat, de la ferida i la cicatriu com a part de la vida.

Aquest espectacle és la segona part d’una trilogia que va començar en 2021 amb “Bogumer” una peça de carrer, i que conclourà amb una creació conjunta amb Eli Clare (activista americà paraplègic i queer) que s’entrenarà al TNC la temporada vinent i està basada en el llibre “Una brillant imperfecció” del mateix Eli Clare. 

KEBO enfoca la proposta des del punt de vista de la cicatrització de les ferides (la veu en off és de Marta Marco) i ha comptat amb la participació de set persones, de les quals dues d’elles tenen la síndrome de Down i no estan tan formats en dansa, Jem Prenafeta que ja ha treballat en produccions de la companyia i Carla Ramos que és la primera vegada que treballa amb la Vero Cendoya.

Quatre dels participants són ballarins professionals (excepte l’Aran són nous a la companyia): Aran Vázquez, Antoine Normand, Hannah Zwaans i Luciana Croato. I també ha comptat amb la participació de la mateixa Vero Cendoya i de Adele Madau (cofundadora de la companyia).

Un elenc molt heterogeni tant pel que fa a les edats (entre els catorze i els cinquanta-nou anys), com per la procedència (Holanda, Paraguai, Itàlia, Catalunya i Romania) i pel grau de formació en dansa-teatre.

El disseny d’il·luminació és de Cube.bz, el de l’escenografia d’Albert Ventura, el de vestuari de Pau Auli i ha comptat amb Bàrbara Meneses com a assistent de direcció.

Des de fa setze anys que Vero Cendoya i el seu equip treballen per la plena inclusió de persones amb capacitats diverses en els escenaris.

Vero Cendoya (Barcelona 1976) combina la seva carrera com a intèrpret, professora, pintora, il·lustradora i coreògrafa. Es va formar com a ballarina a l’Institut del Teatre i el 2008 crea la seva pròpia companyia de dansa-teatre. Ha desenvolupat projectes personals i col·laboracions amb professionals de diferents disciplines.

S’ha centrat especialment en temes socials amb projectes que nosaltres hem vist alguns i de les que hem escrit ressenyes en aquest Blog … parlant de temes com les dificultats en tenir un fill amb síndrome de Dwan a “PARLEM-NE” (Sala Versus Glòries, 2022), el càncer de mama a “360 GRAMS” (Casa Elizalde 2019), l’autisme a “HUNTING FOR THE UNICORN” (Fira Tàrrega 2019), la inclusió social a “ÓRDAGO A LA GRANDE” (Sala Tallers 2019), el parricidi i els desitjos a “IF (L’ÚLTIM DESIG)” (Sala Atrium 2018).

(podeu llegir les crítiques clicant als títols anteriors)

KEBO incorpora diferents llenguatges escènics i malauradament, tret de moments puntuals, hem de dir que el resultat no ha estat per nosaltres gens satisfactori. Una dramatúrgia que considerem molt allargassada en la primera mitja hora, amb les anades i vingudes de la Carla Ramos que ha de travessar l’escena en moltes ocasions …. i un fals final que també sembla fet per allargassar innecessàriament la proposta.

Un espectacle que té aparença de performance, molt més que de dansa pròpiament dita i on resulten evidents els diferents graus d’experiència o formació dels participants. Malauradament, tampoc els ballarins professionals aconsegueixen una mínima sincronització en els pocs moments en què la dansa fa acte de presència.

Com ja hem dit a l’inici, la part més interessant i entretinguda ha estat la composició musical en directe.

L’espectacle “KEBO” es programa al Mercat en el marc del projecte europeu Europe Beyond Access II, amb una tria d’obres que inclouen entre els seus temes i integrants l’expressió, la reflexió i el qüestionament sobre els cànons i les jerarquies vigents a les arts, i especialment sobre el sentit de la normativitat a l’escena de les arts del moviment.

També formen part d’aquesta programació al Mercat, les peces “Harmonia” (cia. Unusual Symproms del Theater Bremen), que es podrà veure el 30 i 31 de maig, i “The other side of the dance” (de la portuguesa Diana Niepce), que serà a l’espai de dansa de Montjuïc els dies 29 i 30 de maig.

KEBO està programat del 24 al 26 de maig.