Ahir dijous 23 de maig, va ser nit d’estrena al Teatre Victòria amb l’espectacle “SOLO – The Legend of Quick-Change” d’Arturo Brachetti, l’artista dels més de 400 personatges, el millor artista de canvi ràpid del món, que l’ha fet mereixedor d’un Rècord Guiness l’any 2002 i de prestigiosos premis com poden ser els premis Molière al millor actor a França l’any 2000 o el Laurence Olivier a Anglaterra al millor espectacle teatral l’any 2010.

Arturo Brachetti (Turín 1957) torna a Barcelona de la mà d’Antonio Diaz “El Mago Pop” per representar aquest show que fa set temporades que està a escena.

En aquest espectacle, comparteix amb el públic les seves fantasies i somnis a través de l’exploració d’una casa en miniatura, una al·legoria dels records que cadascú de nosaltres emmagatzema en racons del cor i la ment.

Il·lusionisme, màgia i 65 personatges en 90 minuts.  

“SOLO” és el segon espectacle d’aquest artista italià que es representa a Barcelona després de “L’home de les mil cares” que va passar pel Tívoli en 2006.

En “SOLO” ens ofereix un recorregut per la seva història artística, mostrant altres disciplines en els quals destaca: el joc d’ombres, el mim, la “chapeaugrafía” (barret de Tabarin), la pintura de sorra o el raig làser magnètic. Un gran coneixedor del món del teatre que alterna la seva tasca d’artista a l’escenari amb la de comunicador teatral, amb l’objectiu d’impartir coneixements de teatre d’una manera senzilla i atractiva.

Arturo Brachetti va començar la seva carrera als anys vuitanta a París i aquesta ha estat imparable actuant arreu del món. Compta amb una “galeria” de 450 personatges i és capaç de representar 100 en una mateixa nit, canviant d’un personatge a un altre en poc menys d’un segon.

Com a curiositat llegim que el seu conegut floc de cabell és una herència de la seva interpretació de “Puck” a la pel·lícula “Sogno d’una notte di mezza estate”, a principis dels 90, dirigida per Duccio Camerini.

I una altra curiositat, té estàtues de cera a París, Montreal, Praga i a Suïssa en el Museu Charlie Chaplin, i totes canvien de vestit cada 30 segons, més de 1000 vegades cada dia.

I tornant a l’espectacle “SOLO” … l’obra s’ha plantejat com una lluita entre Brachetti i la seva ombra, paper que interpreta Kevin Michael Moore, amb la que tractarà de fer les paus.

Una proposta on es barreja l’escenografia tradicional (Rinaldo Rinaldi)  amb el mapatge (Ricardo Antonino, Robin Studio SRL) i una gran varietat d’efectes especials que ens deixa bocabadats en molts moments. 

És increïble la velocitat amb la qual es transmuta en els diferents personatges que interpreta, des de personatges de sèries de televisió molt conegudes, a les grans icones de la música pop de tots els temps o els/les protagonistes dels contes de fades. 

Efectua els canvis tant de vestuari (Zaira de Vincentiis) com de perruques (Mario Audello) en un vist i no vist, en un segon. És evident la magnífica coordinació que té amb l’equip, que invisible al públic, li facilita tots aquests canvis “màgics”. Efectista també la posada en escena amb la música de Fabio Valdemarin, les llums de Valerio Tiberi i el moviment de Stefano Polli amb la coreògrafa Jennifer Caodaglio.

A l’escenari han desfilat … l’increïble Hulk, el Doctor Spock, Batman, la senyora Fletcher, Sherlock Holmes, la Ventafocs, la Caputxeta i el llop, Peter Pan, Elvis Presley, Beatles, Édith Piaf, Madonna, Beyoncé, Michael Jackson, Freddie Mercury, Céline Dion, Pavarotti, les quatre estacions de l’any, un bebè, un iaio ….

Més acostumats a veure alguns moments que dedica a les massa conegudes “ombres xinesques” o la “pintura amb sorra“, que malgrat que ho ha resolt amb excel·lència, a nosaltres ens han resultat una mica feixuc, alentint el ritme endimoniat dels canvis de personatges.

Espectacular posada en escena i magnífica sincronització amb els efectes audiovisuals i el video mapping. La platea plena de gom a gom, ha rigut i aplaudit sovint i creiem que s’ho ha passat d’allò més bé, tant els adults com els nanos que sovintejaven les butaques.

A nosaltres ens ha agradat veure l’espectacle, però la reiteració de tants canvis de personatges, sense cap valor afegit més, ens ha arribat a cansar en alguns moments.

Un espectacle espectacular i entretingut, sense voler esperar gaire més, que estarà al Teatre Victòria fins al dia 9 de juny.