Ahir dissabte 23 de desembre, al matí, a La Villarroel, vam poder veure SMILEY, DESPRÉS DE L’AMOR, la nova història dels personatges creats per Guillem Clua, a “SMILEY, UNA HISTÒRIA D’AMOR” que nosaltres vam veure a la Sala Flyhard el 30 de novembre de 2012, sala on va iniciar el seu llarg recorregut i que durant tres temporades es va representar al Teatre Lliure i al malauradament desaparegut Club Capitol.

Amb posterioritat, “SMILEY, UNA HISTÒRIA D’AMOR” va fer  temporada a Madrid, obtenint tres premis Butaca (Millor espectacle de petit format, Millor text teatral i Millor actor per Albert Triola) i de la qual Netflix va estrenar la sèrie el 2022.

Ara, doncs, ens trobem amb la segona part d’aquella història, on l’Àlex i el Bruno, més madurs, ens desvelaran la continuació d’aquell final feliç amb què acabava la primera part. Segons l’autor Guillem Clua, el muntatge donava l’oportunitat de respondre a preguntes sobre la forma que havia agafat la relació entre els personatges: Continuaven junts? Havien aconseguit superar les seves diferències per establir una parella duradora? Eren una parella oberta o tancada? Feliços o infeliços?

“SMILEY, DESPRÉS DE L’AMOR” va ser escrita l’any 2020 i estrenada al Teatre Aquitània abans que la pandèmia obligues a cancel·lar totes les seves representacions.

A l’escenari els mateixos protagonistes interpretats pels mateixos actors, en Ramon Pujol (Àlex) i l’Albert Triola (Bruno). Torna doncs en “cast” original de la proposta inicial, que a nosaltres tant ens va agradar.

Fa nou anys que l’Àlex i el Bruno es van enamorar inesperadament …. i després d’una relació d’un any, van tallar. No tenien res en comú, però després d’un petó de pel·lícula al mig d’un carrer de l’Eixample, s’havien promès amor etern.

Ara, passats aquests vuit anys d’aquella trencadissa, es tornen a trobar per casualitat, just en el moment en què el Bruno prepara el seu casament amb en Raül. Compartiran amb nosaltres les vivències de la seva vida en parella i les causes de la seva ruptura.

L’Àlex continua sol i està a punt de fer quaranta anys, la seva idea d’amor romàntic ha desaparegut de la seva vida. Manté relacions esporàdiques sense buscar una relació perdurable. Continua portant una vida sana i fent esport.

El Bruno creu haver trobat la persona a la qual la uneix el “fil vermell” i se sent feliç. Ara prepara el seu casament i la representació comença amb un hilarant monòleg telefònic amb la seva parella, en Raül. Està fet un sac de nervis i parla pels descosits barrejant temes.

De sobte, ara es troben de nou. Una trobada fortuïta inesperada que despertarà en tots dos els fantasmes del passat i els farà dubtar de tot.

Una comèdia romàntica, amb unes interpretacions extraordinàries, que ens han fet riure i que, en alguns espectadors, fins i tot els ha provocat la llagrimeta. Un gran text que toca molts aspectes de la vida de parella i en alguns dels quals ens podem veure reflectits. És com si en alguns moments parlessin de nosaltres mateixos.

Com a la primera proposta, i d’una manera distesa, l’autor aprofita moments per alliçonar a l’espectador hetero dels costums, llocs, o terminologia utilitzada pel col·lectiu gai.

Una proposta, seqüela de la primera, que ha fet créixer els personatges, plantejada de tal manera que pot ser gaudida pels espectadors que no hagin pogut veure la primera. Una proposta on s’alternen el drama i la comèdia i on Guillem Clua ens mostra el seu magnífic control del text, dosificant l’humor i les parodies sense caure en l’acudit fàcil, i on el desengany de la parella protagonista és mostrat amb una gran tendresa i un punt de tristor sense caure en la llàgrima fàcil.

Guillem Clua fa una picada d’ull al “Conte de Nadal” de Charles Dickens, provocant amb els seus fantasmes, la gran riallada de l’auditori.

Magnífica la posada en escena, amb l’escenografia de Sergi Corbera que reprodueix l’espai del “Bar Bero” i que amb el moviment de les cortines es converteix en un jutjat, la il·luminació d’Arnau Planchart, l’espai sonor de Roger Àbalos i el vestuari de Marta Pell.

Una proposta que ens ha fet vibrar, amb un plantejament realista dels diferents tipus d’amor, l’amor romàntic, l’amor somiat, l’amor perdut, l’amor impossible, l’amor físic,…. Una comèdia fresca dotada d’una gran agilitat verbal en les rèpliques i contrarèpliques dels dos protagonistes, amb moments surrealistes i unes interpretacions absolutament màgiques.

Diuen que “segones parts mai foren bones”, però aquesta dita en aquest cas no s’ha complert en absolut, perquè creiem que inclús ha millorat aquella primera proposta…. i això que ho tenia difícil.

Si no l’heu vista, nosaltres diríem que no us la perdeu, està programada a l’Off de la Villarroel de dissabtes a dimarts fins al 21 de gener.