– Teatre – SMILEY :-) una història d’amor (*****) – Sala FlyHard – 30/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Màxima puntuació de nou a “Voltar i Voltar”, i per una obra amb 2 actors i sense gaires recursos….. “SMILEY 🙂 una història d’amor“, teatre del bo, autentic, del que fa pensar i a la vegada riure del principi a la fi…. teatre amb sentiments… del que quant acaba voldries que comences de nou. Una petita joia de Teatre que perdre-sela no té gaire sentit.

smiley-cartell (3 sur 5)

Com el seu nom indica, és una història d’amor… i el que te diferent en aquesta ocasió és que es tracta d’una història d’amor entre dos homes; dos homes diametralment diferents que es coneixen per una trucada equivocada que canviarà per sempre el destí de la seva vida.

Un d’ells és un “guaperes” i “catxes”, (RAMON PUJOL), que treballa a la barra d’un bar d’ambient gai… i te accés a tots el homes que vol… per tal de fer sexe; el seu temps lliure l’empra en modelar el seu cos per ser encara mes atractiu…. per això acudeix a dos gimnasos; és un home amb sentiments i sensibilitat que recerca una estabilitat emocional que la vida no li ha donat, però el seu nivell cultural és zero.

Ramon Pujol (1 sur 5)

Ramon Pujol

Una història ben explicada i magistralment exposada en escena, en un espai molt reduït (encara mes del normal a la Sala Flyhard…. que ja és dir).  El text és col·loquial i no té cap recança en utilitzar el llenguatge real d’aquest tipus de relacions homosexuals; parla d’espais que coneixem, de gimnasos de Barcelona on acudeixen diferents classes socials, de supermercats on acostumem a anar…. i ens fa proper un tema que pels heterosexuals és pràcticament desconegut, però que utilitza, amb un increïble humor, unes pauses on el personatge “culte” ens explica amb tota mena de detalls diferents aspectes com poden ser webs dedicades a contactes o aplicacions dels iphones per trobar ràpidament la persona mes propera per fer un “polvo” rapit, en cas de “necessitat imperiosa”.

Albert Triola (4 sur 5)

Albert Triola

.

Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, estan unides per un fil vermell invisible que tenen lligat al dit petit de la mà. Per què el tenim al dit petit i no a un altre no ho sé. I encara menys com se sap que és vermell si resulta que és invisible, però això tan se val. El cas és que té el poder de lligar dues persones per sempre, per més lluny que siguin l’un de l’altre, i per més diferents que ens semblin.

L’estira i arronsa de l’Àlex i el Bruno l’hem viscut tots. Més enllà de l’orientació sexual dels seus personatges, Smiley és una història d’amor amb totes les lletres que ens fa veure que tots som igual de vulnerables a l’amor, guapos i lletjos, llestos i ximples, joves i grans, gais o heteros, peperos o indignats… les papallones a l’estómac en el moment que et fan el primer petó sempre són les mateixes.

Guillem Clua (2 sur 5)

Guillem Clua

Els dos actors fan unes interpretacions per treure’s el barret…  en Ramón Pujol amb un monòleg inicial que a “traves del fil vermell” del telefon, no sap que està iniciant una història d’amor… les seves expressions de cara passen per moltes facetes, la de la inseguretat, la de la recerca de l’amor, la de la ràbia al sentir-se rebutjat….. sembla que acabi el seu discurs i a penjar el telefon, però no… recomença de nou… i no calla. A l’ altra banda del fil vermell “transparent” en Albert Triola amb una demostració d’actuació magistral en el que en uns minuts interpreta molts personatges absolutament diferents, en un festival teatral, que fa petar de riure a tot el public.

La manera de representar tot plegat, a base de monòlegs o converses a dos… o fins i tot converses amb personatges que no surten a escena però que te’ls imagines molt clarament…. les converses amb el public per tal d’aclarir conceptes o que fins i tot participen com a clients del “Bar Vero”.  la manera com utilitzant la veu per fer visibles els seus pensaments… “que no sigui ell”… “que sigui ell”…. o l’escena de llit amb els dos actors asseguts en dos tamborets… és TEATRE PUR.

Smiley 1 (5 sur 5)

Normalment en una representació teatral no ric a riallades sense fre… però en aquesta ocasió vaig riure com mai, i fins i tot vaig aplaudir al mig d’alguna escena.

No us la perdeu… feu-me cas.

________________________________________________________________

Dramatúrgia i Direcció: Guillem Clua

Repartiment: Albert Triola i Ramon Pujol

Ajudant de Direcció: Marta Buchaca
Escenografia i Vestuari: Albert Pascual
So i Llum: Xavi Gardés

Disseny cartell: Alfonso Casas
Fotografies de l’espectacle: Roser Blanch
Video promocional: Pablo Lammers

Producció executiva: Blanca Caminal i Clara Cols
Ajudants de Producció: Roser Blanch i Pablo Lammers
Administració: Sergio Matamala

Producció: FlyHard Produccions S.L.

______________________________________________________________

– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 € – (preu pagat 10 €)

_______________________________________________________________

Cargol Smiley

Smiley_cargols

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a – Teatre – SMILEY :-) una història d’amor (*****) – Sala FlyHard – 30/11/2012

  1. julianenj ha dit:

    és el millor post que has fet mai, gràcies

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      He hagut d’aprovar el teu comentari i jo creia que algun cop ja havies escrit. Benvingut, per si les mosques, a Voltar i Voltar.

      El que és bona en realitat, és l’obra i no pas la meva crònica. Recomanable al 100%

      Gràcies a tu per comentar.

      M'agrada

  2. Imma ha dit:

    SMILEY és teatre pur, una joia pels amants del teatre.
    El text de Guillem Glua és molt bo, tant els monòlegs com els diàlegs dels dos excel.lents actors.
    El tema de la història d´amor està molt ben tractat, amb clau d´humor, però amb profunditat. L´amor ens fa vulnerables…

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ens alegrem molt de què també t’agradés, Nuria. Realment es una petita joia, que hauria de tenir mes vida fora de la sala FlyHard. Estic d’acord que el text en aquest cas és importantíssim.

      Gracies per recordar-te de deixar el teu comentari.

      M'agrada

  3. Neus ha dit:

    Ens ha agradat molt.Tots dos actors interpreten molt bé el seu paper (molt naturals,molt creibles).Hem rigut i en moltes ocasions ens sentim identificats,i es que els sentiments,els dubtes i els mals entesos,qui no s’ha trobat mai???

    Com sempre un éxit de la Sala Flyhard.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      M’alegro molt de què coincidim en la bona valoració d’un altre obra de la Sala FlyHard. Tant el text com els actors, formidables.

      Gracies per recordar-te de deixar rl teu comentari un cop vista.

      M'agrada

      • Montse ha dit:

        L’Albert Fiola és un actoràs. El vaig descobrir a la Riera. I quan el vaig veure a Agost em va entusiasmar. Intentaré no perdrem aquesta obra. Pinta super bé. I el tema, sempre actual i compartit per la resta de mortals. Està bé això del fil invisible de color vermell.

        Montse.

        M'agrada

        • Miquel Gascon ha dit:

          Hola Montse

          Sembla que el Bloc no t’ha conegut i és que has escrit amb un altre email i l’automatisme t’ha posat una altra cara i ha quedat pendent de publicació… ara ja et coneix i la propera vegada és publicarà el teu comentari automàticament.

          La Riera no l’he vist mai, però l’Imma veu tots els capítols per el iphone. Tampoc recordava que havia treballat a Agost i és que m’estic fent gran….. però si, tens raó, és un astoràs.

          Et recomano que reservis les entrades per Internet, a traves de la pagina web de la Sala Flyhard…. i ja pagareu al entrar a la sala… però compte que és un teatre amb 40 butaques i enseguida s’exhaureixen les entrades.

          Una abraçada

          M'agrada

  4. montse ha dit:

    Uf, és que se m’està morint el PC, ara mateix és a “l’´hospital”, sembla, però, que torna avui a casa!! He deixat com tres comentaris més a diferents entrades vostres, però des del telèfon, i pel que veig han “volat”. I tinc problemes amb el wiffi del meu netboock. Quin èxit, he?
    L’albert Fiola, va sortir a Agost , em refereixo a la primera vegada que es va estrenar al TNC
    Gràciesss!
    PD: la cara que m’ha tocat fa una mica de por, no?

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Lamento la pèrdua dels teus comentaris… ja que aquí estem afamats de què algú ens deixi la seva opinió.

      Demana-li al rei negre… un tal “Quim”… que et regali un iPad o almenys un portàtil “modernet”.

      La cara és una loteria que el propi sistema de Worpress adjudica a cada una de les adreces electròniques. La teva no és massa afavorida, però a mi em sembla simpàtica. Una altra cosa que pots fer és posar la teva fotografia associada a la teva adreça electrònica, mitjançant GRAVATAR….

      http://en.gravatar.com

      “En Gravatar, els usuaris poden registrar un compte basada en el seu correu electrònic, i pujar un avatar o foto perquè sigui associat amb el compte, quan l’usuari publica un comentari en un bloc que requereix un correu electrònic, el programari del bloc revisa si aquest correu es troba associat a un compte de Gravatar. Si és així, el Gravatar es mostra juntament amb el comentari “mostra juntament amb el comentari ”

      Una abraçada

      M'agrada

  5. carlosegv ha dit:

    Me gustaría ir a verla, hasta cuándo estará en escena?

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Benvingut Carlos a “Voltar i Voltar”

      Malauradament les entrades per SMILEY es van exhaurir ja fa temps,
      les localitats per totes les funcions a la Sala FlyHard de Barcelona.

      Tens sort perquè han fet públic fa pocs dies que és representarà de
      nou a L’ESPAI LLIURE del TEATRE LLIURE de Montjuïc del 14 de febrer al
      10 de març del 2013.

      Si vols assistir, afanyat a reservar entrades a la Web de la SALA FLYHARD…

      http://www.flyhard.org

      En principi no tens que pagar res per fer la reserva, però evidentment
      et tens que comprometre a assistir el dia que hagis reservat. El
      pagament es fa a la taquilla el dia de la funció al Teatre Lliure….
      crec que son 10 o 15 eros a voluntat.

      Fes-me cas…. és una de les troballes d’aquesta temporada.
      Imprescindible de debó.

      M'agrada

  6. Carme ha dit:

    A l’altre dia al passar pel Capitol varem veure que feien Smiley i vaig recordar la vostra recomanació de que no ens la perdessim quant encara la feien a la Flyhard, gràcies aaixò la varem anar a veure. Estic completament d’acord amb vosaltres, 90 minuts de teatre, que fa riure de bona gana: no es corrent, però fantàstic, passar una bona estona amb la rialla al cor i als llavis.
    Una abraçada i moltes gràcies

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ens alegrem molt Carme de què hagis pogut veure Smiley. No sé com resultarà aquesta obra en un espai mes gran, ja que es tracta d’un teatre d’expressions, mirades i gestos que és te que “viure” de molt a prop.

      És important que puguis riure sense parar els 90 minuts que dura la representació, però encara és mes important…. que aquesta vegada et rius AMB ells i no d’ells, com quant abans es tractava el tema de l’homosexualitat.

      Es tracta d’una història d’AMOR com qualsevol altre, però dirigida als heterosexuals perquè s’adonin que les persones, totes elles, son capaços d’enamorar-se de debò independentment de la seva tendència sexual.

      Un pas mes cap a la normalització realitzada amb una exquisida sensibilitat.

      Caldria mes teatre com aquest, teatre fet seriosament i a la vegada divertit.

      Una abraçada i fins aviat

      M'agrada

  7. Imma C. ha dit:

    Bon dia!
    A Vilaweb he vist un muntatge d´en Guillem Clua, 1 segon cada dia de l´últim any.

    Anireu a veure alguna obra del Festival SHAKESPEARE?

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Bon dia Imma C.

      Buscaré a Vilaweb el muntatge que ens recomanes.

      El Festival Shakespeare tan sols va durar una setmana i ja es molt, perquè l’any passat no es va poder celebrar per les retallades. Fa uns dies que va finalitzar..

      Nosaltres varem veure JULIO CÉSAR, en teoria l’obra que estava considerada la principal del Festival i la veritat es que no ens va acabar d’agradar.

      Una abraçada

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.