RdP – Festival Grec – KINGDOM – ¡ AY ! ¡ YA! – LA PLAZA – NOWHERE IN PARTICULAR (temp. 17/18 – RdP nº 105)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Una Roda de premsa que tenia pendent de publicar, va ser aquesta, una de les que es van celebrar aquest passat dijous al Palau de la Virreina; pertany a la presentació d’un grup d’espectacles del Festival Grec que es començaran a poder veure en els pròxims dies.
- KINGDOM de l’Agrupación Señor Serrano
Un espectacle que posa en un mateix sac tot d’elements dispersos que, en contacte, generen una visió palpable de la societat capitalista actual: plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’Estat, zoofília, homes, molts homes, en una festa sense fi.
Com ja feia a les seves últimes peces, a Kingdom l’Agrupación Señor Serrano segueix explotant els recursos del cinema-en-temps-real, però amb aquest nou espectacle la companyia barcelonina no es conforma en repetir la fórmula de l’èxit i expandeix el seu univers formal reforçant tots els elements en viu (performance, música, dansa). D’aquesta manera, Kingdom suposa una versió corregida i augmentada del llenguatge d’aquesta companyia.
Aquesta vegada els creadors de l’Agrupación Señor Serrano (Àlex Serrano – Pau Palacios i Barbara Bloin), no sortiran directament a escena; comptaran amb la participació d’actors i la música serà en directe.
Una proposta que es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, en dos úniques sessions els dies 4 i 5 de juliol.
- ¡AY! ¡YA! (Ai! Ja!) de Macarena Recuerda Sheperd
Una il·lusió que ens porta a percebre la realitat de diferents maneres suggerides per la imaginació o provocades per l’engany del sentit de la vista. Una peça per a tots els públics. Una excusa per tornar a trobar-nos.
Signa la proposta una artista visual i escènica força polifacètica que ha creat des de pel·lícules en directe fent servir fotografies, a laboratoris intergeneracionals on infants i adults podien experimentar processos creatius de manera conjunta.
Un treball visual sense text, que es podria comparar amb els poemes de Brossa.
Es podrà veure a l’Antic Teatre, els dies 4, 5 i 6 de juliol.
- LA PLAZA de El conde de Torrefiel
Una innovadora companyia (Pablo Gisbert i Tanya Beyeler), que trenca les barreres entre el text, la coreografia i les arts plàstiques, debuta al Grec Festival de Barcelona amb un muntatge que parla de l’espai i del temps a partir de la idea d’una gran plaça.
Un muntatge del que ja es va poder veure un pre-assaig a l’última edició del festival Sâlmon<, però que, de fet, s’ha estrenat aquest any al Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les i ha girat per Frankfurt, Lisboa, Viena, Atenes.
L’escenari es converteix en mans d’El Conde de Torrefiel en una gran plaça on el futur se’ns mostra com un temps ignot i imprevisible que apareix davant dels ulls dels espectadors a partir d’un seguit de situacions inesperades. Una reflexió escènica sobre el futur, la immutabilitat del temps i sobre la violència com a base de l’existència.
Un text que ha estat escrit en segona persona del singular i conté una referència als altars de flors que s’aixequen espontàniament, com homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes, com el que va haver l’any passat a les Rambles de Barcelona.
Tanya Beyeler, opina que creu que l’espectacle s’acaba semblant a un quadre impressionista.
Es podrà veure al Sant Andreu Teatre SAT!, els dies 5 i 6 de juliol.
- NOWHERE IN PARTICULAR de David Climent, Sònia Gómez i Pere Jou
És la trobada de tres desconeguts sense –aparentment– res en comú, als que un cop d’atzar els permet descobrir-se. Una peça autobiogràfica però que parla de qualsevol i que vol contagiar el plaer de llençar a prendre pel sac els nostres prejudicis.
És un encreuament de camins on parlar de les petites convencions quotidianes a les que no prenem cap atenció però que són la clau per obrir-nos a un univers de possibilitats. Gestos, pujades de cella, somriures, silencis, copets a l’esquena, aguantar la mirada als ulls més d’allò normal, riure una broma o comportar-se com una persona normal. Convencions que, al cap i a la fi, utilitzem per comunicar-nos de forma inconscient, però que ens defineixen.
Aquesta peça vol posar el microscopi a sobre d’allò irrellevant, com un simple hola potser l’inici o el final d’una gran història. Posar en valor el concepte de trobada, de com un accident, la casualitat o el simple fet de abaixar la guàrdia, ens pot permetre apropar-nos a qui pensàvem de manera preconcebuda que era contrari a nosaltres.
Es podrà veure al Mercat de les Flors del 6 al 8 de juliol.
Us deixo l’àudio del que es va dir a les presentacions …