– Teatre Musical – FRANK V (opereta d’una banca privada) -Teatre Lliure Montjuic ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) – 26/04/2015

Aquest diumenge passat, 26 d’abril, aprofitant que era el dia del col·loqui vàrem anar a veure FRANK V a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure; per fi podem dir la nostra d’aquest espectacle que tanta polèmica ha portat a les xarxes socials i particularment a l’espai de Facebook “TEATRE, l’opinió dels espectadors”, en el que participo activament.

Sembla que ja fa uns anys es va poder veure la versió original d’aquesta producció de Teatre Musical, ja que Mario Gas l’any 1989 va presentar un muntatge al Centro Dramático Nacional. Ara amb aquesta proposta que hem vist s’ha respectat el text, però s’ha volgut renovar totalment la seva música.

FRANK V ens ha agradat molt més del que esperàvem i fins i tot ens ha sorprès força comprovar com un text escrit per Friedrich Dürrenmatt l’any 1959 pot arribar a ser tan actual i no parlo tan sols pel tema dels “calerons”… dels usurers banquers i defraudadors sense escrúpols, …. sinó per la forma molt actual d’exposar-ho; s’ha de dir que el text original es conserva fil per randa, gairebé al 100%, malgrat que l’original, ja té 56 anys; això ha estat així, perquè ho ha volgut expressament el seu director Josep Maria Mestres; aquesta opció molt lloable, de respecte total al text original, ha fet que potser la sensació de l’espectador actual, l’hagi trobat un pèl massa allargassada i hauria agraït una bona tria del més essencial.

Sota una forma de teatralitat que pot semblar grotesca i fins i tot propera a l’esperpent, ens mostra en clau de Music Hall, una realitat molt tràgica per la seva crueltat però a la vegada molt i molt actual; potser ara es pot arribar a entendre el fet que es pugui representar, però en els anys en els que es va estrenar, era força difícil fer-ho i de fet va tenir molts problemes de censura.

És una crítica brutal de la doctrina en la “FE en els DINERS” dels pares i avis dels banquers d’avui en dia, uns personatges absolutament AMORALS; aquells personatges utilitzaven fins i tot les armes per assassinar als rivals….. actualment potser no és tan “teatralment operístic”, però els seus cadells són encara mes “cabrons” perquè utilitzant únicament el “guà blanc” per aconseguir encara fer més malifetes.

Com ja he comentat, el text s’ha respectat, però la part musical no ha estat així, i el director l’ha volgut deixar en mans del músic Arnau Tordera (líder del grup Obeses), la creació d’una nova partitura molt més actual, en clau de rock. Per mi, aquesta opció ha estat un dels grans encerts d’aquesta producció.

Per altra banda haig de dir que ha estat molt criticat que els protagonistes no hagin sigut cantants, ja que bona part de la proposta escènica és cantada; Mestres, en el col·loqui posterior va deixar clar que aquesta opció també ha estat volguda per ell i ha triat fer-ho amb un planter de bons actors; la meva opinió és que els actors en general ho han fet prou bé, ajudats pels mitjans tècnics que avui en dia estan al seu abast, com són els sintetitzadors i amplificadors, que poden donar més potencia i diferents tonalitats a una veu que no està massa acostumada a aquests reptes.

Prefereixo cent vegades més, poder veure aquesta producció en escena, amb tots els esforços que això representa i amb molta dignitat, que deixar de veure-la per la impossibilitat econòmica de portar-la endavant, per l’enorme cost que això representaria, potser similar a la d’una òpera. Em trec el barret per l’enginyosa posada en escena, amb una escenografia espectacular, música en directe, amb el grup Obeses a l’escenari i amb mitjans tècnics que molts musicals que hem vist fora del nostre país, voldrien.

Es nota que tots el que han participat d’aquesta esbojarrada i divertida proposta s’ho han pres amb molta il·lusió i a l’escenari es diverteixen força; l’actuació dels 12 actors es pot qualificar de “coral” i magnifica perquè tots ells són importants en el seu paper, sigui aquest petit o gran, però evidentment cal anomenar alguns dels principals que són especialment lloables, com són les interpretacions de Mónica López, Eduard Farelo, David Verdaguer, Laura Aubert i David Bagés.

No crec que arribarà a estar considerada una de les grans propostes teatrals de la temporada, però sincerament m’ha agradat força; vull felicitar a tot l’equip que ha intervingut, per l’enorme esforç d’aixecar una gran producció com aquesta, amb 15 persones en escena, entre actors i músics i amb una acurada i excel·lent posada en escena.

Curiosament una hora abans de l’estrena d’aquesta producció al Teatre Lliure, els mitjans de comunicació feien pública la detenció de Rodrigo Rato; en el col·loqui i de broma, es va comentar que van estar a punt de dedicar-li la funció com una mena de “homenatge”.

Recomanable, sense cap mena de dubte.

FRANK V (OPERETA D’UNA BANCA PRIVADA)

de Friedrich Dúrrenmatt //  música original Paul Burkhard
versió Sergi Belbel  i Arnau Tordera direcció Josep Maria Mestres