– Teatre – ELS FERÉSTECS (***** “al quadrat”) – Teatre Lliure de Montjuïc – 13/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN….

“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” poder posar una altra vegada en una obra de teatre la nostra màxima puntuació de 5 estrelles, és un goig immens.  A la capçalera hem posat en broma 5 estrelles “al quadrat”… i és que amb tota sinceritat ha estat una de les millors produccions que hem vist a Catalunya en els darrers anys…. …..“FIGURATE”.

Els feréstecs ( I rusteghi en l’original) és una comèdia de Carlo Goldoni escrita en vènet. Va ser estrenada a Venècia al Teatro San Luca, al final del carnaval de 1760 i es va publicar el 1762. Els feréstecs són quatre mercaders de Venècia, que representen la vella tradició conservadora i puritana de les classes mitjanes venecians, enfrontats a la “nova frivolitat” veneciana.

La versió catalana, meravellosament traduïda del vènet al català per Lluís Pascual, ha estat estrenada l’abril del 2013 al Teatre Lliure. Aquí rau la clau de l’èxit i és que en Lluís Pascual ha aconseguit apropar al nostre mon aquesta comèdia a Catalunya a l’època de la República del segle passat; ho ha fet a mes a mes introduint les diferents parles del català,  des del català que es parla al país valenciá, el català de ses illes, el de ponent i el Gironí; les diferents parles es parlen a l’hora i cada família utilitza una; també s’introdueix el castellà i fins i tot el gallec.

“FIGURATE” . Els quatre feréstecs que donen nom a l’obra, en la seva versió catalana i en ordre d’aparició son: Arturo (Jordi Bosch), Pepito (Andreu Benito), Salvador (Xicu Masó) i Tomeu (Boris Ruiz). Tots quatre comparteixen diverses coses en comú: tracten d’imposar a les seves dones els usos tradicionals, per restringir tot allò què consideren massa estrany o excèntric, els prohibeixen sortir de casa, fins i tot sortir al balcó, i anar a festes o veure comèdies, no toleren estranys a casa, la qual cosa també denota la seva repulsió natural a la conversa. Un parell de personatges masculins mes son el nuvi Quimet (Pol López) i Ricardo (Carles Martínez)

Les dones són sens dubte molt diferents als feréstecs; Margarita (Rosa Renóm), la nuvia Llucieta (Laura Aubert), Marina (Rosa Vila) i Victòria (Laura Conejero) . Hi ha una profunda diferència entre la visió del món de les dones de l’obra i la dels marits: mentre aquests estan tossudament lligats a les regles dictades per un inraonable sentit de la modèstia o la tradició, les dones són portadores d’un sentit de la proporció molt més saludable i elàstic.

En el programa de ma en Lluís Pascual diu que en Goldoni acostumava a escriure els seus papers per actors determinats, i que en aquest moment ell ha tingut la gran sort de poder comptar amb un gran repartiment i que tots ells s’han llançat de cap a interpretar aquesta bogeria….  aquesta obra que és un disbarat, però alhora, i en dos paraules ……. BRU -TAL .

No avançaré les sorpreses que ens guarda la posada en escena d’aquesta producció  perquè crec que paga la pena descobrir-ho com nosaltres en el mateix  moment de la representació.  El que si us diré és que des de l’inici et fas un tip de riure amb un tema que segurament estaria explicat en 2 minuts, però que en Goldoni, en Lluïs Pascual i els grans intèrprets que tenim la sort de poder gaudir a casa nostra, transformen aquesta comèdia en un meravellós espectacle que de ben segur no oblidareu de per vida. “FIGURATE”

Una posada en escena excepcional, aprofitant al màxim el disseny de la sala que va crear en Fabià Puiserver pel Lliure de Montjuïc, un vestuari espectacular que rememora l’època de la república a casa nostre, amb les barretines corresponents, les espardenyes catalanes i un vestuari molt fidel. Els vestits de les dones “engalanades” per l’ocasió son d’allò mes divertit.

El recolzament i assessorament lingüístic, per treures el barret i el que és mes evident…. les interpretacions per sucar-hi pa de TOTS els intèrprets sense deixar de banda cap d’ells, començant pels “monstres” de l’escena catalana coneguts per tots com son Jordi Bosch, Laura Conejero, Rosa Renom, Rosa Vila i Boris Ruiz… aquest ultim en un magistral treball de cares i mirades per guardar-les per sempre mes en la nostra memòria… insuperable!!!   Em va agradar molt el treball de Laura Aubert, no tan coneguda com els anteriors, però “FIGURATE” que potser supera a tots plegats.

Aneu corrents a treure les entrades. Serà un espectacle que si no el veieu ara us penedireu ben aviat, ja que les entrades de ben segur aviat estaran totes exhaurides…. us aviso.  Si no l’aneu a veure ja …. “ES QUE US DEU DE FALTAR UNA FORNÀ”.

“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!”   ….. l’aire que és podrà respirar al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 19 de maig. “FIGURATE”