Arxiu d'etiquetes: Lluís Pascual

– Cinema – pre-estrena LA HISTÒRIA D’UN TEATRE LLIURE (****) – Teatre Lliure (sala Fabià Puigserver) 22/10/2013

Ja he explicat alguna vegada que la nostre inquietud cultural la devem en gran part al TEATRE LLIURE que ens va iniciar en el mon del Teatre, des de el moment que es va fundar a l’any 1976….  al edifici de la antiga Cooperativa Lleialtat de Gràcia (prop de on vivíem).  Abans d’ells, el Teatre a Barcelona era inexistent, un desert… o mes ben dit, el poc que arribava a Barcelona era un teatre importat de Madrid, força xaró i sense contingut ideològic ni compromís social.

L’únic que podíem veure eren “revistes” al Paral·lel i representacions que l’únic que pretenien era fer riure, prèviament censurades pels poders feixistes d’aquella època.

La històoria del Teatre LLIURE 1-impAmb la creació del TEATRE LLIURE va renéixer el TEATRE amb majúscules…. teatre fet a Catalunya i que va ser un revulsiu per tal de que sorgissin moltes companyies que van anant composant un tipus de Teatre de compromís amb la societat catalana, amb un altre manera de fer, sense declamacions exagerades…. teatre que confonies amb la vida real, i que parlava dels problemes i vivències de la nostra societat.

Poc desprès aquest teatre català va tenir un gran reconeixement a la resta del estat i també resó internacional. Eren els  anys, al acabar la dictadura,  on la paraula LLIURE, tenia molta mes importància que ara i ens empentava a tots a fer moltes coses, amb molta il·lusió, que havien estat prohibides en un llarg, negre i trist període de l’historia, al que mai hauríem de tornar.

http://vimeo.com/52374475

Quant ara fa mes de un any, em vaig assabentar que a traves de VERKAMI, s’havia engegat un projecte per filmar un documental sobre l’historia del TEATRE LLIURE, enseguida em vaig apuntar i em vaig fer MECENES del projecte; veritablement creia llavors que s’apuntaria molta mes gent per engegar el projecte i no va ser així, (únicament 85 persones es van animar), però aquets 85 varem aconseguir que amb aquells 3.190 euros simbòlics es tires endavant el projecte.  Finalment el  documental ha estat produït per Manual en coproducció amb TV3 i amb el patrocini del Grup Mémora.

Continua llegint

– Teatre – ELS FERÉSTECS (***** “al quadrat”) – Teatre Lliure de Montjuïc – 13/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN….

“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” poder posar una altra vegada en una obra de teatre la nostra màxima puntuació de 5 estrelles, és un goig immens.  A la capçalera hem posat en broma 5 estrelles “al quadrat”… i és que amb tota sinceritat ha estat una de les millors produccions que hem vist a Catalunya en els darrers anys…. …..“FIGURATE”.

Els Feréstecs - Teatre Lliure 153-impEls Feréstecs - Teatre Lliure 154-imp

Els feréstecsI rusteghi en l’original) és una comèdia de Carlo Goldoni escrita en vènet. Va ser estrenada a Venècia al Teatro San Luca, al final del carnaval de 1760 i es va publicar el 1762. Els feréstecs són quatre mercaders de Venècia, que representen la vella tradició conservadora i puritana de les classes mitjanes venecians, enfrontats a la “nova frivolitat” veneciana.

els ferestecs 1

La versió catalana, meravellosament traduïda del vènet al català per Lluís Pascual, ha estat estrenada l’abril del 2013 al Teatre Lliure. Aquí rau la clau de l’èxit i és que en Lluís Pascual ha aconseguit apropar al nostre mon aquesta comèdia a Catalunya a l’època de la República del segle passat; ho ha fet a mes a mes introduint les diferents parles del català,  des del català que es parla al país valenciá, el català de ses illes, el de ponent i el Gironí; les diferents parles es parlen a l’hora i cada família utilitza una; també s’introdueix el castellà i fins i tot el gallec.

els ferestecs 2els ferestecs 3

“FIGURATE”Els quatre feréstecs que donen nom a l’obra, en la seva versió catalana i en ordre d’aparició son: Arturo (Jordi Bosch), Pepito (Andreu Benito), Salvador (Xicu Masó) i Tomeu (Boris Ruiz). Tots quatre comparteixen diverses coses en comú: tracten d’imposar a les seves dones els usos tradicionals, per restringir tot allò què consideren massa estrany o excèntric, els prohibeixen sortir de casa, fins i tot sortir al balcó, i anar a festes o veure comèdies, no toleren estranys a casa, la qual cosa també denota la seva repulsió natural a la conversa. Un parell de personatges masculins mes son el nuvi Quimet (Pol López) i Ricardo (Carles Martínez)

Les dones són sens dubte molt diferents als feréstecs; Margarita (Rosa Renóm), la nuvia Llucieta (Laura Aubert), Marina (Rosa Vila) i Victòria (Laura Conejero) . Hi ha una profunda diferència entre la visió del món de les dones de l’obra i la dels marits: mentre aquests estan tossudament lligats a les regles dictades per un inraonable sentit de la modèstia o la tradició, les dones són portadores d’un sentit de la proporció molt més saludable i elàstic.

els ferestecs 6

En el programa de ma en Lluís Pascual diu que en Goldoni acostumava a escriure els seus papers per actors determinats, i que en aquest moment ell ha tingut la gran sort de poder comptar amb un gran repartiment i que tots ells s’han llançat de cap a interpretar aquesta bogeria….  aquesta obra que és un disbarat, però alhora, i en dos paraules ……. BRU -TAL .

Continua llegint

– Cinema/Teatre – homenatge a l’actriu ANNA LIZARAN – Filmoteca de Catalunya

Ahir 12 de maig de 2012, acudim a la nostre ultima activitat prevista, abans de marxar uns dies de vacances per tal de conèixer l’illa de Sardenya, de la que ja os farem un “resum” a la tornada.

arsenic i puntes de coixí

Com deia, ahir ens varem apropar a la Filmoteca de Catalunya, ja que en motiu de l’inauguració del cicle dedicat a la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN, se li va retre un petit homenatge, i volíem estar presents.  Entre nosaltres (és la meva actriu preferida des de que vaig descobrir el teatre…..   per mi de “reclinatori” ).

Val a dir, que també teníem pensat quedar-nos a la projecció de la representació teatral “Arsènic i puntes de coixí”… però com ja l’havíem vist en el Teatre fa uns anys i no ens acaba d’agradar el Teatre filmat, varem decidir estar únicament presents en el col·loqui previ, que va durar una mica mes d’un hora.

A la pantalla la projecció d’una enorme foto de “la” LIZARAN, presidint la Sala Chomón i a sota una taula esperant a la protagonista i als seus acompanyants….. a la poca estona entren plegats i l’acompanyen alguns companys teatraires, però a la taula per fer el col·loqui únicament s’asseuen el director de cinema Ventura Pons, que l’ha dirigit en forces pel·lícules i per suposat els dos directors teatrals que han acompanyat en la seva carrera….. Lluís Pascual i Sergi Belbel.

Continua llegint