Teníem entrades en el nostre abonament del TNC per veure LA BÊTE, als pocs dies de la data en la que s’havia d’estrenar aquesta obra, però una malaltia sobtada de la que nosaltres considerem la millor actriu actual de l’escena a Catalunya, ANNA LIZARAN, va fer que es paralitzes tot el que durant mesos s’havia treballat amb molta cura.
És la ultima direcció que protagonitza SERGI BELBEL com a titular de la direcció artística del TEATRE NACIONAL de CATALUNYA, càrrec que ostenta des de la temporada 2006/2007, i a mode de “testament” ha volgut jugar amb els espectadors parlant de Teatre i per això ha escollit una obra en la que el TEATRE està dins del Teatre i sobretot perquè en l’historia que s’explica, existeix una lluita aferrissada entre dues visions diametralment oposades del que ha de ser el TEATRE ; la lluita entre el teatre CULTE i seriós….. i el teatre COMERCIAL i únicament divertit, dues visions contraposades que a casa nostra en l’actualitat i en plena època de crisis, la batalla entre aquestes dues visions, està mes viva que mai.
L’autor és contemporani nostre, en DAVID HIRSON, nascut a New York l’any 1958. La Bête la va escriure amb tan sols 29 anys i va ser estrenada l’any 1991 sense pena ni gloria, ja que les representacions varen durar tan sols 15 dies. Aixi i tot no va defallir i la va tornar a re-escriure i estrenar de nou 10 anys mes tard al West End de Londres i desprès a Broadway; fou llavors quant va tenir un gran èxit, encara que s’ha representat a pocs llocs del mon per la dificultat de la seva traducció.
Sota el meu punt de vista no és un text extraordinari, ni molt menys, ni tampoc és un argument innovador, però aconsegueix el que busca… agradar a tot tipus de public. Està escrita en versos decasíl·labs i ha estat traduïda al català per en JOAN SELLENT (potser, el gran protagonista d’aquesta excel·lent producció), que ha sabut adaptar-se al llenguatge mantenint l’obra en vers, convertint el text de versos decasíl·labs a versos alexandrins, que ha transformat de dalt a baix el text, sense perdre absolutament res de la seva essència, tal i com va reconèixer el propi autor convidat a assistir la nit d’estrena al TNC.
La història està situada a l’any 1654 en algun lloc de França. Una companyia teatral manté la seva producció gracies al príncep Conti (ABEL FOLK) que actua com a mecenes. Aquesta companyia esta molt ben considerada per un cert public culturalment ric, al que li agrada un tipus de teatre seriós, reflexiu i dramàtic, encara que, el propi mecenes creu que el director i actors s’han quedat una mica adormits assaborint massa el seu propi èxit….i creu que cal un revulsiu a aquesta situació. El príncep organitza un dinar amb la companyia teatral i convida a “Valere” (JORDI BOSCH), un còmic sortit del carrer però que ha sabut arribar al gran public que l’adora…. un personatge que viu el Teatre amb l’alegria popular de la diversió.
Aquest personatge,”Valere”, és “la Bête”, un cregut de si mateix, una persona inculta, gairebé imbecil, un cretí que parla i parla sempre d’ell i no deixar parlar a ningú al seu voltant i que a mes a mes exigeix que les persones que l’envolten escoltin el seu discurs interminable… i ni tan sols pot deixar de parlar encara que ell mateix es fiqui un mocador dins la boca. Aquesta actitud provoca un “xoc de trens” entre dues maneres de fer TEATRE, entre “Valere” i el director de la companya, “Elomire” (anagrama de Moliere), interpretat per JORDI BOIXADERAS…. i la seva ma dreta, “Bejart” (CARLES MARTÍNEZ).
L’actuació de JORDI BOSCH és de treure’s el barret i no s’entén com aquest home ha pogut en dues setmanes aprendre un text tant difícil e interpretar-lo com ho està fent; sembla de debò impossible per un esser humà. A la primera part de l’espectacle, JORDI BOSCH te un monòleg en vers, que dura mes de mitja hora en el que treu per aquella boca tota la seva historia teatral i es llença floretes a si mateix, amb una velocitat tal que et quedes petrificat a la butaca…. i arriba un moment que l’espectador desconnecta del propi significat de les seves paraules (de fet és el menys important) i es recrea en la interpretació extraordinària d’aquest increïble actor. Val a dir que a mi aquesta escena em va arribar a atordir de tal manera que desitjava que s’acabes el mes aviat possible…. i és que dura mes de la meitat del primer acte.
Per altra banda, no em va agradar gens l’immobilitat, durant el monòleg, dels dos personatges que rivalitzen amb “Valere”…. un a cada banda de l’escenari, sense ni tan sols moure una cella… suposo que obligats per les directrius de Sergi Belbel.
JORDI BOIXADERAS el rival, interpreta (com sempre fa) d’una manera extraordinària el paper de “Elomire” el director teatral “culte”, en un paper mes curt, però tant o mes important que el de “Valere”. Boixaderes per mi és un dels grans actors de Catalunya, per no dir “el mes gran” i aquí a “La Bête” torna a fer-nos estimar encara mes el Teatre.
Molt bé també en ABEL FOLK i CARLES MARTíNEZ, encara que queden eclipsats, pels dos personatges principals, però això és el que demana en realitat l’obra. La resta de personatges tenen gairebé un caràcter anecdòtic.
L’escenografia de MAX GLAENZEL, un altre gran encert d’aquesta producció, amb una gran carpa al mig de l’escenari que s’utilitza com a Palau del Príncep a la primera part i com a escenari de representació a la segona. El vestuari de MARIA ARAUJO, molt divertit i ple de color, amb grans perruques d’època incloses, fa que et creguis que estàs de debò en ple segle XVII.
En fi, un espectacle que sense tenir un text espatarrant, ens deixa enlluernats i absolutament meravellats per les seves interpretacions i la seva “teatralitat” espectacular.
La Bête és teatral i divertida, però també reflexiva i ens deixa el dilema entre escollir una manera de fer Teatre, plantejant davant nostre les dues opcions…. si és te que programar obres de fàcil assimilació o al contrari, teatre de mes nivell cultural i artístic. El final, em va doldre, ja que efectivament guanya el Teatre mes vulgar, el que és únicament divertit, el de la broma fàcil… el mes comercial. Malauradament surt perdent el Teatre seriós… el menys comercial. La mes crua realitat!!!
Teniu temps únicament fins el 25 de novembre !!!
Actors : Míriam Alamany – Pepo Blasco – Jordi Boixaderas – Jordi Bosch
Anna Briansó – Queralt Casasayas – Abel Folk – Carles Martínez – Gemma Martínez – Manuel Veiga
La direcció del TNC no es mereix que els Blocaires promocionem les seves representacions
______________________________________________________________
– Teatre Nacional de Catalunya – Preu 38,09 € – (preu pagat abonament 18,50 € )
_______________________________________________________________
Cargol -La Bête-