Arxiu d'etiquetes: ANNA LIZARAN

– Dansa – ONE – HIT WONDERS – Sol Picò (**) – Mercat de les Flors – 16/10/2014

Com segurament ja sabeu de sobres, existeix un “no se que” inexplicable, entre la ballarina i coreògrafa SOL PICÓ i jo, tot i la meva insistència en intentar una vegada i una altra, comprendre el seu treball des de la seva simple visió d’un espectador aficionat a la dansa contemporània. De fet ja fa uns anys que evito veure els seus espectacles, ja que vaig prometre un dia, que mai més aniria a cap espectacle, on Sol Picó tingues un mínim protagonisme….. promesa que com veieu no he pogut complir.

Crec que molt poques vegades m’he sortit d’una Sala de Teatre, abans que acabes l’espectacle, per respecte a la gent que l’ha aixecat i que ha posat les seves il·lusions i el seu esforç, en ell; recordo però, un parell d’ocasions en què no vaig poder més i vaig haver de sortir … un d’ells es tractava d’una Òpera Xinesa al Teatre Principal i l’altre un espectacle de dansa protagonitzat per Sol Picó a la Sala Tallers del TNC, crec recordar que es tractava de l’espectacle “La dona manca o Barbie-súperstar”.

Potser l’únic espectacle teatral, en el que vaig gaudir i en el que Sol Picó tenia un paper important com a ballarina i coreògrafa va ser en “El ball“, però vaig evitar veure-la a ella com a ballarina i vaig esperar a veure la seva substituta en companyia de la gran, grandíssima Anna Lizaràn….. era l’any 2009 i encara no escrivíem aquest Blog.

Per últim al juliol del 2011, vàrem intentar-ho de nou al Teatre Lliure de Gràcia amb l’espectacle “Petra, la mujer araña y el putón de la Abeja Mayai el resultat va ser nefast….. i fins avui.

SolPicó_790x490

fotografia del portal del Mercat de les Flors

Aquest any i per primer cop ens hem abonat a la temporada del Mercat de les Flors i entre els 8 primers espectacles que ja hem comprat, un ha estat aquest ONE – HIT WONDERS, on sembla que Sol Picó, ha volgut fer un recull de les seves millors coreografies; hem volgut de nou doncs, donar-li una nova oportunitat de fer-nos veure que estàvem equivocats i ens hem arriscat a tornar a veure el seu treball i des de la fila 1 de la Sala MAC.

Continua llegint

– Teatre – VICTÒRIA D’ENRIC V (***) – Teatre Lliure de Gràcia – 03/10/2014

Tornem al Teatre Lliure de Gràcia, la sala on els “voltaires” vàrem començar a estimar el Teatre, ja fa una bona pila d’anys. Malauradament la direcció del Teatre ha fet oides sords a la nostra petició de què aquesta Sala s’anomeni ANNA LIZARAN; veiem també que l’exposició que la temporada passada presidia les dues seus del teatre i que volia retre un homenatge a aquesta actriu tan estimada a Catalunya, ja està desmuntada.

Aquest estiu va circular per les xarxes socials la notícia falsa de què per fi la sala de Gràcia tindria el nom de l’ANNA, però malauradament veiem que algú s’ho va treure de la màniga, segurament amb la pretensió de forçar a la direcció a prendre una decisió. Nosaltres no defallirem i ho continuarem demanant.

La proposta que inaugura aquesta temporada, VICTÒRIA D’ENRIC V, ja es va poder veure al Grec2014, però nosaltres no la vàrem poder veure per motius d’agenda, ja que durant els 3 dies que es va representar, vàrem escollir altres propostes.

victoria.enric_

El director, dramaturg i músic Pau Carrió ha reclutat La Kompanyia Lliure per representar Enric V seguint el personatge des dels seus primers passos a Enric IV. Ens explica la història d’Enric, un príncep jove, allunyat de la cort i amb companys de reputació dubtosa, de qui ningú no espera gran cosa com a futur rei. Un cop coronat, estimulat per l’Església, decideix emprendre una guerra contra França. Tot i els pronòstics, guanya la guerra i és considerat un heroi.

Un regust agredolç és el que ens ha quedat en acabar de veure aquesta representació, ja que ha estat una proposta que ens ha arribat a meravellar i deixar sense alè durant els últims 20 minuts, però que durant la primera mitja hora ens va costar molt d’entrar en matèria i en alguns moments ens va arribar a avorrir.

Segurament la meva minsa valoració global de 3 estrelles, no és deguda a la qualitat de la producció, i si al meu desinterès per la història tal com ens l’han volgut explicar, quasi sempre vista des del punt de vista dels reis, i no pas des del punt de vista del poble i dels moviments socials de cada època, com jo crec hauria de ser. Si la història fos el que fan o deixen de fer els reis, la història, quan reflecteixi l’època que ara estem vivint, deixaria de banda els moviments socials en favor d’un estat propi a Catalunya i en canvi parlaria tam sols del rei Juan Carlos o del rei Felipe VI. Aquesta visió de la història no m’ha interessat mai.

Sóc conscient que molts pensareu, que no toco gaire en afirmar que un Shakespeare no m’ha acabat d’interessar, però aquesta és la sensació que vaig viure durant una bona part de la representació.

Continua llegint

– Teatre – INFORME PER A UNA ACADÈMIA (***1/2) – Espai Lliure – 09/05/2014

Tornem al Teatre Lliure … i tornem a reivindicar de nou… i aviso…. no ens cansarem…. de reclamar el nom d’ANNA LIZARAN per una de les sales del Teatre Lliure, a poder ser a la Sala on ella va treballar durant una bona part de la seva vida…. el Lliure de Gràcia.

Aquest cop assistim a una de les primeres representacions al “espai lliure” de un text de Kafka.. a partir del qual  s’ha creat aquesta producció, ”Informe per una acadèmia”.

Els escrits de Kafka van causar poc interès fins després de la seva mort. Durant la seva vida, va publicar només uns quants contes i mai no va acabar cap de les novel·les, llevat de “La Metamorfosi”, considerada una novel·la curta.  El text en el que s’han basat per crear aquest “informe…” es gairebé una narració a la inversa de “La Metamorfosi”, ja que es tracta d’un simi que perd la seva llibertat quan es apressat per l’home  i l’única sortida factible que troba es convertir-se en home.

ivan_benet

Ivan Benet

Aquest simi és conscient de la seva manca absoluta de llibertat i es veu obligat a triar la millor sortida possible,…. es per això per tant, que es va convertint en home. Una sortida gens fàcil, que sense l’ajuda de l’alcohol hagués estat impossible…. es convertirà en “intel.ligent” precisament perquè es veu obligat a escollir.

Continua llegint

– Exposició – ANNA LIZARAN – homenatge del Teatre Lliure

ANNA LIZARAN - Exposició Teatre Lliure 145

Per fi el Teatre Lliure li ha realitzat un homenatge com cal a la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN, una de les grans…. grans…. grans actrius de casa nostre, i segurament la millor que nosaltres   els Voltaires Imma i Miquel, hem conegut i hem pogut veure en directe, al llarg de tota la nostra vida.

Una actriu realment estimada pel poble de Catalunya, per totes les classes socials, inclús jo diria, que per la gent no aficionada al Teatre, gràcies al cinema. Va ser una mes de tots els que van fundar el Teatre Lliure de Gràcia, però sense cap mena de dubte, la mes estimada pel poble, entre tots ells.

This slideshow requires JavaScript.

Nosaltres des del primer dia que es va poder veure l’exposició, el 23 de gener, hem visitat en varies ocasions aquesta exposició extensa, tant en el Teatre Lliure de Gràcia (amb un minso recull de fotografies de la seva infantessa i joventut), com la del Teatre Lliure de Montjuïc ….. voldríem també dons fer-lo un homenatge a la nostre ANITA, des d’aquest petit racó nostre que és Voltar i Voltar, amb una selecció de les fotografies que ens han agradat mes de l’exposició.

ANNA LIZARAN - Exposició Teatre Lliure 60

Des d’aqui no ens cansarem mai de demanar insistentment a la direcció del Teatre Lliure, per tal de que s’asoni que té un deute amb ella; aquest deute és ni mes ni menys que anomenar a la Sala del Lliure de Gràcia …. Teatre Lliure de Gràcia – Sala Anna Lizaran.

El somni d’en Fabià Puigserver va ser obrir el Palau d’Agricultura com el nou Teatre Lliure, i així va ser, encara que malauradament ell no el va poder veure fen funcionament.  Ara la gent parla del Lliure de Gràcia i del Lliure de Montjuïc i pocs, únicament els molts aficionats al Teatre parlen de la Sala Fabià Puigserver al anomenar el Lliure de Montjuïc.

Nosaltres solicitem el mateix honor per la ANNA LIZARAN, l’actriu que, un any desprès de la seva mort, encara la tenim tots en el nostra cor.  No entenem el perquè els hi costa tant posar a la Sala de Gràcia, ANNA LIZARAN ???

Continua llegint

– Teatre – ADIOS A LA INFANCIA, una aventi de Marsé (****) – Teatre Lliure Gràcia – 13/12/2013

Anna LizaranAbans de començar la meva crònica… i com aquest espectacle es representa a la Sala (encara sense nom) del Lliure de Gràcia, aprofito per reivindicar de nou, tal i com ho faig sempre a la columna de la dreta d’aquest Blog, que els responsables del Teatre Lliure posin el nom de ANNA LIZARAN a la Sala del Lliure de Gràcia.

Aquest fet no farà que el públic deixi d’anomenar al Teatre “El Lliure de Gràcia”, però crec que l’Anna es mereix com a mínim que el seu nom consti a l’entrada de la Sala.

cartell_adiosEl mateix dia que hem d’assistir a la representació de ADIOS A LA INFANCIA, llegim un parell de critiques on no deixen gaire be l’obra, ni la direcció … ni tan sols les interpretacions. El seu argument principal, es que la representació teatral es massa literaria,  te poc de llenguatge teatral… i que el text no arriba al públic.  Ens deixa una mica ensopits i assistim al Teatre creient de debò que ens avorrirem.  Avanço que la nostra valoració difereix en 180 graus aquest anàlisi i no entenem com un professional de la critica teatral, pot arribar a dir que aquest espectacle no te res de Teatral….  mare de la “constitució intocable”, quina bajanada !!!

Des de l’inici e inclús abans de començar el públic es veu engolit dins d’una festassa al local de la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, on la gent anava a ballar i a passar-ho be (precisament el local que ara ocupa el Lliure de Gràcia)… i ens transporta a una època no massa llunyana. Els espectadors poden sortir a ballar juntament amb els actors de l’obra. En Sisa dalt d’un escenari desgranant cançons de l’època i acompanyat per una orquestrina.

….. oh benvinguts passeu, passeu!!

Continua llegint

– Cinema – pre-estrena LA HISTÒRIA D’UN TEATRE LLIURE (****) – Teatre Lliure (sala Fabià Puigserver) 22/10/2013

Ja he explicat alguna vegada que la nostre inquietud cultural la devem en gran part al TEATRE LLIURE que ens va iniciar en el mon del Teatre, des de el moment que es va fundar a l’any 1976….  al edifici de la antiga Cooperativa Lleialtat de Gràcia (prop de on vivíem).  Abans d’ells, el Teatre a Barcelona era inexistent, un desert… o mes ben dit, el poc que arribava a Barcelona era un teatre importat de Madrid, força xaró i sense contingut ideològic ni compromís social.

L’únic que podíem veure eren “revistes” al Paral·lel i representacions que l’únic que pretenien era fer riure, prèviament censurades pels poders feixistes d’aquella època.

La històoria del Teatre LLIURE 1-impAmb la creació del TEATRE LLIURE va renéixer el TEATRE amb majúscules…. teatre fet a Catalunya i que va ser un revulsiu per tal de que sorgissin moltes companyies que van anant composant un tipus de Teatre de compromís amb la societat catalana, amb un altre manera de fer, sense declamacions exagerades…. teatre que confonies amb la vida real, i que parlava dels problemes i vivències de la nostra societat.

Poc desprès aquest teatre català va tenir un gran reconeixement a la resta del estat i també resó internacional. Eren els  anys, al acabar la dictadura,  on la paraula LLIURE, tenia molta mes importància que ara i ens empentava a tots a fer moltes coses, amb molta il·lusió, que havien estat prohibides en un llarg, negre i trist període de l’historia, al que mai hauríem de tornar.

Quant ara fa mes de un any, em vaig assabentar que a traves de VERKAMI, s’havia engegat un projecte per filmar un documental sobre l’historia del TEATRE LLIURE, enseguida em vaig apuntar i em vaig fer MECENES del projecte; veritablement creia llavors que s’apuntaria molta mes gent per engegar el projecte i no va ser així, (únicament 85 persones es van animar), però aquets 85 varem aconseguir que amb aquells 3.190 euros simbòlics es tires endavant el projecte.  Finalment el  documental ha estat produït per Manual en coproducció amb TV3 i amb el patrocini del Grup Mémora.

Continua llegint

– Teatre – BLACKBIRD (*****) – Teatre Lliure Gràcia (sala ANNA LIZARAN ???) – 14 i 18/01/2013

per… MIQUEL GASCÓN

El passat dilluns 14 de gener varem ser convidats com a abonats del Teatre Lliure a assistir a l’assaig general de BLACKBIRD a la Sala de Gràcia, el mateix dia que es va enterrar a la nostra ANNA LIZARAN.

Teatre Lliure - entrada

Teatre Lliure - Altar Anna Lizaran-imp

Sé que no servirà de res tornar a reivindicar des d’aquì que la Sala de Gracia porti en nom d’ANNA LIZARAN, com la de Montjuïc porta ja fa temps el nom de FABIÀ PUIGSERVER; tots sabem que continuarem dient Teatre Lliure de Gràcia i Teatre Lliure de Montjuïc, però crec que seria just que la Sala de Gràcia portes el nom d’una de les seves fundadores i sense cap mena de dubte l’actriu mes estimada de tota la història del Teatre Lliure.  No entenc el silenci dels que dirigeixen aquesta institució i encara molt menys els de l’associació d’espectadors del Teatre Lliure, de la que formo part.

Al arribar al Teatre Lliure de Gràcia ens va impactar que darrera dels vidres i de cara al carrer havien predisposat una gran pantalla de Televisió amb la cara de l’ANNA i al terra dins i fora de l’edifici havien espelmes enceses i un munt de flors. Es respirava a l’ambient una sensació de tristor que s’encomanava a tots els assistents a la funció d’aquell assaig.  Malauradament aquella sensació de desassosseg va acabar fent-se realitat i quant ja es portava representada 3/4 parts de la representació l’actriu protagonista BEA SEGURA va patir un  accident al caure malament al terra i es va donar un fort cop al cap que la va deixar mig estabornida; es va parar la representació momentàniament però als pocs minuts va sortir el regidor anunciant que l’assaig s’havia de suspendre.

Continua llegint

– ANNA LIZARAN l’actriu de la meva vida, ens ha deixat – Proposo que el Teatre Lliure de Gràcia a partir d’ara s’anomeni Teatre Lliure – Sala Anna Lizaran

… per MIQUEL GASCÓN

Aquesta matinada quan tornàvem del Teatre i ja en el llit m’ha arribat un correu electrònic en el que m’informaven que ANNA ens havia deixat; he estat una bona estona amb la llum apagada però sense poder dormir-me i és que per mi ANNA LIZARAN era i és l’actriu que m’ha acompanyat durant tota la meva vida i amb tota seguretat ella va influir molt amb l’amor que actualment tinc pel teatre.

Anna Lizaran

El 12 de maig passat varem assistir a l’homenatge que li varen fer a la filmoteca de Catalunya i de debò va ser molt emotiu, però de cap de les maneres ens imaginàvem que 7 mesos desprès estaríem parlant d’això avui 12 de gener.  Llavors vaig escriure una crònica que us deixo en el següent link, en el que feia un  repàs de tota la seva vida artística al Teatre, Tv i Cinema.

http://voltarivoltar.com/2012/06/13/cinemateatre-homenatge-a-lactriu-anna-lizaran-filmoteca-de-catalunya/

Una persona com l’ANNA ens pot deixar i físicament i no la tindrem amb nosaltres, però mai podrà morir, perquè la tindrem sempre en el nostre record, en multitud de fotografies i gravacions teatrals i de cinema.

Des d’aqui, des de VOLTAR i VOLTAR, proposo que el TEATRE LLIURE DE GRÀCIA s’anomeni des d’avui mateix  TEATRE LLIURE – Sala Anna Lizaran.

Continua llegint

– Teatre – LA BÊTE – (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 1/11/2012

Teníem entrades en el nostre abonament del TNC per veure LA BÊTE, als pocs dies de la data en la que s’havia d’estrenar aquesta obra, però una malaltia sobtada de la que nosaltres considerem la millor actriu actual de l’escena a Catalunya, ANNA LIZARAN, va fer que es paralitzes tot el que durant mesos s’havia treballat amb molta cura.

Finalment SERGI BELBEL, director d’aquesta producció va decidir proposar el paper protagonista a JORDI BOSCH i ell va acceptar el repte, tot i que va haver de memoritzar i preparar aquest difícil encarreg en tan sols 15 dies. Nosaltres dons, varem tenir que bescanviar les nostre entrades i el dia 1 de Novembre 2012, per fi, varem poder gaudir d’aquesta magnifica proposta.

És la ultima direcció que protagonitza SERGI BELBEL com a titular de la direcció artística del TEATRE NACIONAL de CATALUNYA, càrrec que ostenta des de la temporada 2006/2007, i a mode de “testament” ha volgut jugar amb els espectadors parlant de Teatre i per això ha escollit una obra en la que el TEATRE està dins del Teatre i sobretot perquè en l’historia que s’explica, existeix una lluita aferrissada entre dues visions diametralment oposades del que ha de ser el TEATRE ; la lluita entre el teatre CULTE i seriós….. i el teatre COMERCIAL i únicament divertit, dues visions contraposades que a casa nostra en l’actualitat i en plena època de crisis, la batalla entre aquestes dues visions, està mes viva que mai.

L’autor és contemporani nostre, en DAVID HIRSON, nascut a New York l’any 1958. La Bête la va escriure amb tan sols 29 anys i va ser estrenada l’any 1991 sense pena ni gloria, ja que les representacions varen durar tan sols 15 dies. Aixi i tot no va defallir i la va tornar a re-escriure i estrenar de nou 10 anys mes tard al West End de Londres i desprès a Broadway; fou llavors quant va tenir un gran èxit, encara que s’ha representat a pocs llocs del mon per la dificultat de la seva traducció.

Sota el meu punt de vista no és un text extraordinari, ni molt menys, ni tampoc és un argument innovador, però aconsegueix el que busca… agradar a tot tipus de public. Està escrita en versos decasíl·labs i ha estat traduïda al català per en JOAN SELLENT (potser, el gran protagonista d’aquesta excel·lent producció), que ha sabut adaptar-se al llenguatge mantenint l’obra en vers, convertint el text de versos decasíl·labs a versos alexandrins, que ha transformat de dalt a baix el text, sense perdre absolutament res de la seva essència, tal i com va reconèixer el propi autor convidat a assistir la nit d’estrena al TNC.

Continua llegint

– Cinema/Teatre – homenatge a l’actriu ANNA LIZARAN – Filmoteca de Catalunya

Ahir 12 de maig de 2012, acudim a la nostre ultima activitat prevista, abans de marxar uns dies de vacances per tal de conèixer l’illa de Sardenya, de la que ja os farem un “resum” a la tornada.

arsenic i puntes de coixí

Com deia, ahir ens varem apropar a la Filmoteca de Catalunya, ja que en motiu de l’inauguració del cicle dedicat a la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN, se li va retre un petit homenatge, i volíem estar presents.  Entre nosaltres (és la meva actriu preferida des de que vaig descobrir el teatre…..   per mi de “reclinatori” ).

Val a dir, que també teníem pensat quedar-nos a la projecció de la representació teatral “Arsènic i puntes de coixí”… però com ja l’havíem vist en el Teatre fa uns anys i no ens acaba d’agradar el Teatre filmat, varem decidir estar únicament presents en el col·loqui previ, que va durar una mica mes d’un hora.

A la pantalla la projecció d’una enorme foto de “la” LIZARAN, presidint la Sala Chomón i a sota una taula esperant a la protagonista i als seus acompanyants….. a la poca estona entren plegats i l’acompanyen alguns companys teatraires, però a la taula per fer el col·loqui únicament s’asseuen el director de cinema Ventura Pons, que l’ha dirigit en forces pel·lícules i per suposat els dos directors teatrals que han acompanyat en la seva carrera….. Lluís Pascual i Sergi Belbel.

Continua llegint