Arxiu d'etiquetes: MARIA ARAUJO

– GREC2015 – Teatre – AMOR i SHAKESPEARE (🐌🐌🐌 ) – Teatre Grec – 17/07/2015

Una interessant i a la vegada arriscada aposta teatral per part del Dramaturg Guillem-Jordi Graells, que ha realitzat una adaptació força agosarada, intentant posar en un mateix argument i sàviament barrejats diversos personatges de les obres de William Shakespeare per parlar de les diferents visions de l’amor.

Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia d’Els dos cavallers de Verona; Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero de Molt soroll per no res, i el quartet de cavallers i el quartet de dames de Treballs d’amor perduts.

AMOR i SHAKESPEARE 2

Es tracta de parelles d’amants, que Shakespeare va utilitzar en moltes de les seves principals obres i que suposo que el tàndem Guillem-Jordi Graells i el director de l’espectacle Josep Maria Mestres l’han volgut retre un homenatge en celebrar-se l’any passat el 450 aniversari del seu naixement.

No s’han estat de res i el muntatge és realment magnífic, amb una posada en escena espectacular, amb música en directe interpretada per Núria Andorrà utilitzant multitud d’instruments.

AMOR i SHAKESPEARE 4

Però sobretot han aconseguit reunir a escena un planter d’actors del milloret de casa nostra i a més a més en algunes escenes els han fet cantar; veure les interpretacions d’Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda….. en la mateixa producció, és tot un luxe i la veritat és que en comptadíssimes ocasions s’aconsegueix reunir tantes primeres figures.

AMOR i SHAKESPEARE actors

Malgrat tot el que he comentat, i segurament per raons únicament personals, l’estil que se li ha volgut donar a l’obra, amb una visió de comèdia esbojarrada, buscant que el públic s’ho passi bé, ha fet que no ens acabes de fer el pes.

Laura Aubert reconec que fa un gran esforç a l’interpretat molts personatges en una actuació realment esgotadora, però crec que l’han encasellat massa en aquests tipus de paper tipus Clown i la veritat és que m’agradaria moltíssim que li donessin l’oportunitat d’interpretar personatges en els quals pugui demostrar que també és una gran actriu en papers dramàtics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crec que tots els actors van estar al 100%, però voldria comentar que em va sorprendre molt favorablement el retorn de Joel Joan als escenaris i les magnífiques actuacions d’Àlex Casanovas i Jordi Boixaderas; també la nostra sempre admirada Rosa Renom, va donar tot i mes a escena i malauradament aquesta vegada inclús va patir un accident…. una caiguda que vàrem viure en directe en una de les últimes escenes de la representació del passat divendres; l’escena la va acabar com va poder, tot subjectant-se una de les mans amb l’altre i absolutament pàl·lida pel dolor. Es va poder acabar la representació, però ella no va poder tornar a aparèixer a les darreres escenes ni tampoc en els aplaudiments.

Coneixem força bé les obres de William Shakespeare i la veritat és que hem gaudit de valent i força sovint amb moltes d’elles; la barreja dels personatges de tres de les seves obres, ho valorem positivament, encara que com ja he comentat al principi, la visió en clau de comèdia l’hem trobat massa forçada i no ens ha acabat de fer el pes. La nostra valoració es basa en aquesta sensació de què l’hem trobat massa esbojarrada…. i aquesta visió ens l’ha espatllat una mica, encara que hem de reconèixer que ens ha agradat en conjunt, especialment per la posada en escena, el vestuari i les magnífiques interpretacions.

Autoria: William Shakespeare
Traducció: Joan Sellent // Dramatúrgia: Guillem-Jordi Graells //Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda
Direcció musical: Jordi Domènech // Interpretació musical: Núria Andorrà // Espai escènic: Pep Duran // Vestuari: Maria Araujo // Caracterització: Toni Santos // Moviment: Montse Colomé // Il·luminació: Kiko Planas // Ajudant de direcció: Ota Vallés
Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona i Anexa.

Amor de Cargols

– Teatre – LA BÊTE – (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 1/11/2012

Teníem entrades en el nostre abonament del TNC per veure LA BÊTE, als pocs dies de la data en la que s’havia d’estrenar aquesta obra, però una malaltia sobtada de la que nosaltres considerem la millor actriu actual de l’escena a Catalunya, ANNA LIZARAN, va fer que es paralitzes tot el que durant mesos s’havia treballat amb molta cura.

Finalment SERGI BELBEL, director d’aquesta producció va decidir proposar el paper protagonista a JORDI BOSCH i ell va acceptar el repte, tot i que va haver de memoritzar i preparar aquest difícil encarreg en tan sols 15 dies. Nosaltres dons, varem tenir que bescanviar les nostre entrades i el dia 1 de Novembre 2012, per fi, varem poder gaudir d’aquesta magnifica proposta.

És la ultima direcció que protagonitza SERGI BELBEL com a titular de la direcció artística del TEATRE NACIONAL de CATALUNYA, càrrec que ostenta des de la temporada 2006/2007, i a mode de “testament” ha volgut jugar amb els espectadors parlant de Teatre i per això ha escollit una obra en la que el TEATRE està dins del Teatre i sobretot perquè en l’historia que s’explica, existeix una lluita aferrissada entre dues visions diametralment oposades del que ha de ser el TEATRE ; la lluita entre el teatre CULTE i seriós….. i el teatre COMERCIAL i únicament divertit, dues visions contraposades que a casa nostra en l’actualitat i en plena època de crisis, la batalla entre aquestes dues visions, està mes viva que mai.

L’autor és contemporani nostre, en DAVID HIRSON, nascut a New York l’any 1958. La Bête la va escriure amb tan sols 29 anys i va ser estrenada l’any 1991 sense pena ni gloria, ja que les representacions varen durar tan sols 15 dies. Aixi i tot no va defallir i la va tornar a re-escriure i estrenar de nou 10 anys mes tard al West End de Londres i desprès a Broadway; fou llavors quant va tenir un gran èxit, encara que s’ha representat a pocs llocs del mon per la dificultat de la seva traducció.

Sota el meu punt de vista no és un text extraordinari, ni molt menys, ni tampoc és un argument innovador, però aconsegueix el que busca… agradar a tot tipus de public. Està escrita en versos decasíl·labs i ha estat traduïda al català per en JOAN SELLENT (potser, el gran protagonista d’aquesta excel·lent producció), que ha sabut adaptar-se al llenguatge mantenint l’obra en vers, convertint el text de versos decasíl·labs a versos alexandrins, que ha transformat de dalt a baix el text, sense perdre absolutament res de la seva essència, tal i com va reconèixer el propi autor convidat a assistir la nit d’estrena al TNC.

Continua llegint