Arxiu d'etiquetes: ABEL FOLK

– Teatre – EL LLIBERTÍ (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2018.02.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 209)

EL LLIBERTÍ (temp. 17/18 – espectacle  nº 209)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat onze anys d’ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes.

Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l’èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació.

El text d’Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l’any 1997 i portat al cinema l’any 2000.

EL LLIBERTÍ, ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.

Denis Diderot (1685-1759), escriptor i filòsof, un personatge lliure per expressar les seves idees, i lliure per canviar d’opinió, per contradir-se, per començar de zero no parant mai de pensar ni de tenir dubtes.

Continua llegint

– Teatre (264) – DIUMENGE (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca, espai Brossa – 26.04.2017

DIUMENGE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest dimecres vam fer cap a La Seca, on ens esperava DIUMENGE, un text d’en Joan Brossa, que tal com ens havien indicat a la roda de premsa, es tractava d’una comèdia amb referents surrealistes escrita l’any 1964 en plena època franquista.

Abel Folk (Enric), Àngels Bassas (Ròmula) i Àlex Casanovas (Ramon) protagonitzen aquesta proposta dirigida per Herman Bonnín, que ha volgut reafirmar, novament, la seva admiració per Brossa.

Els tres personatges, un matrimoni convencional i un amic, ens representen una tarda de diumenge molt quotidiana. L’amic visita el matrimoni i comenten temes de feina, de política, de moda, de pentinats, … Ella vol sortir a ballar, però ells es resisteixen perquè l’endemà és dilluns i han d’anar a treballar.

Les relacions entre tots tres personatges són ambigües, ells (Enric i Ramon) parlen de tornar a París com recordant una experiència viscuda que voldrien recuperar, la dona i l’amic (Ròmula i l’Enric) sembla que tenen alguna cosa entre ells i queden de trucar-se amb qualsevol excusa.

És un sainet quotidià, allò que passa a totes les famílies, però amb la mirada de Brossa.

Una escenografia molt simple, una butaca on el Ramon passa les tardes de diumenge llegint els llibres que apareixen estesos per tot arreu, una televisió en blanc i negre on ens projecten un Nodo de la visita de Franco a Barcelona l’any 1964 i on, en acabar l’obra ens projectaran un de la seva mort. Un cabdell de llana i unes agulles que la Ròmula va treballant … A la tele Rafael, Cecilia, Salomé, … i a escena els actors canten cançons franceses de l’època que han afegit al text d’en Brossa.

Continua llegint

– Roda de premsa – DIUMENGE – edifici de l’antic Espai Brossa – 07.04.2017 (rp91)

DIUMENGE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Divendres passat vaig acudir a la presentació d’un nou espectacle que s’estrenarà després de setmana santa a La Seca, espai Brossa (concretament el dimecres dia 19 d’abril); es tracta de “DIUMENGE” un text de Joan Brossa, que serà dirigida pel mateix director de La Seca, Hermann Bonnín i que tindrà com a protagonistes a Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.

Aquesta s’engloba dins de les activitats de l’Epicentre Brossa, que enguany ha organitzat la Fundació Brossa, juntament amb altres entitats del país com el TNC, el MACBA, l’Institut del Teatre i La Seca.

El que no sabia prèviament i va ser tota una sorpresa, és que es va celebrar al mateix edifici que l’antiga seu de l’Espai Brossa, on va estar situada durant un període de 13 anys… i tenia una raó important de què fos així, perquè precisament aquell dia es complien els 20 anys de la seva inauguració. Un espai que nosaltres recordem amb molt afecte, perquè es tractava d’un espai allargassat amb tan sols dues fileres d’espectadors i on podies viure el Teatre de ben d’aprop, mes que de qualsevol altre dels que després han anat sorgint a Barcelona.

Un edifici amb una enorme B tombada a sobre seu; va ser el mateix Brossa que va inaugurar aquell espai, tot tirant d’un cordonet d’un petit teatret dels germans Salvador; curiosament va néixer amb un cicle de flamenc on va actuar Miguel Poveda quan encara no era massa conegut. Nosaltres recordem molt especialment una sessió en què es va representar “La pata de mono”, un conte de terror sobrenatural escrit per W. W. Jacobs l’any 1902, que ens va impactar moltíssim.

Continua llegint

– Teatre (197) – JANE EYRE: UNA AUTOBIOGRAFIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 25.02.2017

JANE EYRE: UNA AUTOBIOGRAFIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

….. sortim del cinema amb molt bon de gust de boca i en pocs minuts estem asseguts al bar del Teatre Lliure de Gràcia, per poder assistir a una de les primeres representacions de JANE EYRE. Mentre prenem un tallat, recordem que fa exactament un any i una setmana que veiem als cinemes Yelmo la representació en directe d’aquesta mateixa obra, amb una posada en escena del National Theatre d’una durada de més de 3 hores i mitja, que ens va fascinar (podeu veure aquí aquella crònica).

Estem convençuts que aquesta versió dirigida per Carme Portaceli, també ens agradarà…. però ens fa una mica de por que ens pugui arribar a decebre una mica, si la intentem comparar amb aquella altra. Per sort no va ser així, malgrat les enormes diferències entre les dues produccions.

jane-eyre-teatre-lliure-1

Totes les localitats exhaurides abans de la seva estrena, unes grans expectatives generades per la roda de premsa i les opinions dels que l’han vist i l’han deixat al nostre espai de Facebook…. i … No hem quedat decebuts, al contrari.

En entrar a la sala del Lliure de Gràcia la sensació d’un enorme escenari ens aclapara, tot blanc i amb uns grans miralls que a les dues bandes donen sensació d’infinit. A una banda, un piano també blanc i la Clara Peya tocant. Al seu costat amb el violoncel Alba Haro. Al davant 4 portes blanques.

jane-eyre-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1-1

JANE EYRE ha estat programada per commemorar el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë, sota l’adaptació d’Anna Maria Ricart i direcció de Carme Portaceli.

La novel·la escrita el 1847, es va titular en principi Jane Eyre: una autobiografia i es va publicar sota el pseudònim de Currer Bell. Va tenir un èxit immediat, tant per als lectors com per a la crítica.

Continua llegint

– Teatre Musical – 73 RAONS PER DEIXAR-TE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 07/12/2015

Aquest passat dilluns vam anar al Teatre Goya a veure un Musical de petit format realitzat a casa nostre; es tracta de 73 RAONS PER DEIXAR-TE …  i ja us puc dir per avançat que vàrem sortir del Teatre molt i molt satisfets.

73 RAONS PER DEIXAR-TE - Teatre Goya

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres.

Un argument d’amor i desamor que es podria situar a qualsevol lloc del món, però que el seu autor, Guillem Clua, l’ha volgut situar expressament a la ciutat de Barcelona, i per això fa servir indrets de la nostra ciutat, com pot ser la línia verda, la 3 del Metro i esdeveniments que tots vàrem viure amb força intensitat com l’ocupació de la plaça de Catalunya, pels indignats.

Continua llegint

– Teatre – L’ULTIMA TROBADA (****) – Teatre Romea – 25/10/2014

Som els primers espectadors que entrem a la Sala i recordem que tenim localitats a la fila 1 dalt de l’escenari i de cara al pati de butaques; pugem els graons de la caixa escènica i veiem que ja estan en peus al mig de l’espai escènic, tot xerrant en Abel Folk i la Rosa Novell… i ens saluden “bona nit, benvinguts”. A part d’ells no existeix cap escenografia, excepte una estufa amb una llaaaarga xemeneia, a un pam de la cara que ens tapa bona part de la visió ….. malaguanyat… comencem malament.

L'ultima trobada

Comença a entrar gent a la Sala i l’Imma em comenta que la Rosa Novell la troba molt desmillorada…. jo no la sé, ni tan sols reconèixer; en començar la representació ens adonarem que està completament cega i que per bellugar-se per l’escenari ha de ser acompanyada per la Maria; sembla que ha patit una greu malaltia que li hi ha provocat la ceguera, però ella amb tota la seva valentia i ganes de viure, ha volgut representar aquest petit paper; és admirable una actitud valenta com la seva i una demostració d’amor immens al Teatre. Ens trèiem el barret davant teu Rosa !!!

L'ultima trobada - Teatre Romea-imp

 Dos homes que de joves havien estat amics inseparables, es retroben després de 41 anys de no veure’s, per resoldre un secret que hi ha entre ells. Durant aquests 41 anys un d’ells ha viscut a l’Extrem Orient i l’altre no s’ha mogut de la soledat del seu castell a la remota Hongria. Però d’alguna manera tots dos han resistit, tots dos sabien que havien de tenir aquesta última trobada. Aquest duel en què utilitzaran com a armes els records. Per trobar la veritat d’un conflicte sobre el què han estat pensant durant 41 anys.

Continua llegint

– Teatre – RECORDANT LA FEDRA (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 07/09/2013

Varem reservar les nostres entrades en el mateix moment de comprar el nostre abonament, fa quasi un parell de mesos, tot sabent que aquesta funció (l’única), es faria el mateix dia que nosaltres tornàvem d’un llarg vol de mes de 18 hores (LAS VEGAS – MIAMI -BARCELONA).  No estàvem segurs llavors de poder aguantar la representació sense haver pogut dormir abans, una estona com cal.

Però ha varem aconseguir, encara que la maleta gran, esta encara avui “perduda” diuen que per l’aeroport deMIAMI.

Nuria Espert - Recordant Fedra

L’any 1978 quan va ser estrenada “UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU“, ara ja fa 35 anys, al Teatre Municipal de Girona, nosaltres no anàvem tant al Teatre i aquesta obra quan la varen reposar a Barcelona, desprès dels “incidents” i empresonaments dels membres dels Joglars, nosaltres malauradament ens la varem perdre….. i no és que no ens agrades llavors el Teatre, ja que recordem haver vist YERMA uns anys abans interpretada per la ja gran NURIA ESPERT.

UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU la va escriure ni mes ni menys que SALVADOR ESPRIU a petició expresa de Nuria Espert un parell d’anys abans i ESPRIU sorprenentment va complir l’encarreg.  Es va escollir per dirigir aquesta obra un jovenissim  LLUIS PASQUAL, que amb tan sols 26 anys començava a triomfar al Teatre Lliure de Gràcia. Encara que va ser una producció de la companyia de Nuria Espert, va ser assajada al Teatre LLiure i el propi Fabià Puigserver va cosir amb les seves pròpies mans el vestuari dels actors, així com la vela de l’escenografia que volia simular l’aigua del mar, envoltada per unes quantes tones d’arròs a mode de sorra de platja.

Continua llegint