LA DÉVORÉE (temp. 19/20 – espectacle 116)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aprofitant la nostra estada a Perpinyà vam poder fer cap al teatre L’Archipel, inaugurat el 10 d’octubre de 2011 al nord del nucli històric de la ciutat de Perpinyà. Obra de les empreses d’arquitectes Jean Nouvel de París i Brigitte Metra, es compon d’uns edificis singulars, uns volums autònoms juxtaposats i que justament destaquen per la diferència de forma i de textura de cada una de les parts.
El conjunt està format per la sala d’assajos Le Studio, l’edifici administratiu, l’edifici logístic on s’allotja el magatzem, l’espai tècnic i on es preparen els decorats, Le Carré o Sala Petita i Le Grenat o Sala Principal, que amb forma de ferradura està embolcallada per una closca asimètrica de formigó amb acabat de resina. El teatre té una capacitat total de 1.200 espectadors. Actualment està dirigit per en Borja Sitjà (Barcelona 1956).
Nosaltres havíem comprat entrades per veure l’espectacle LA DÉVORÉE de la companyia de circ Rasposo i la dramaturga Marie Molliens, que es representava a la Sala Petita. Una bona estona d’espera, ja que de fet l’entrada a la sala va tenir lloc 20 minuts després de l’hora prevista, almenys ens va permetre copsar la singularitat de l’espai.
Es tracta d’un espectacle basat en el personatge mitològic de Pentesilea on tots els elements del circ hi són presents: acrobàcies, equilibris, pallassos i música en directe.
Pentesilea era una regna amazona que va lluitar a la Guerra de Troia acompanyada de dotze amazones. Ella va ser abatuda per Aquil·les que la va ferir mortalment al pit amb una llança i que en veure-la va quedar captivat per la seva bellesa.
Fotografia de Laure Villain
La dramaturga ha creat un relat sobre una dona combatent i les seves debilitats en una versió on Pentesilea mata i devora Aquil·les ajudada pels seus gossos. Totalment embogida pel que ha fet, s’acaba suïcidant. En paraules de la dramaturga “El meu treball és una recerca del nostre interior, del que ens devora, la violència que tots nosaltres tenim i que sovint és invisible als altres. Jo busco fer visibles els moviments de l’ànima, deixar aflorar les vibracions“.
Marie Molliens qüestiona les passions devoradores i inspirant-se en el mite de Pentesilea, aborda el paper que ocupa la dona de circ per al seu públic, el risc de l’acròbata que amb la proximitat que dóna l’espai, permet que ho sentim en carn pròpia creant moments d’emoció en estat pur.
Al voltant de la parella apareixen cariàtides i gossos i mentre la música ho condueix tot, “la carn palpita i la sang flueix“. Un circ molt teatral al servei de la tragèdia.
La companyia Rasposo va ser creada en 1987 pels pares de Marie Molliens i en els seus inicis realitzava teatre de carrer. Interroga els codis circenses tradicionals incorporant, amb una mirada actual, el teatre i les emocions. En 2013 Marie Molliens assumeix la direcció artística de la companyia.
Ha estat un espectacle absolutament fascinant, sorprenent i captivador.
Extraordinària la posada en escena, la música, així com les interpretacions circenses i teatrals de tots els membres de la companyia.
Ah! … i bravo també pels cinc gossos que apareixen a escena.
Malauradament creiem que aquest espectacle no es podrà representar a Catalunya, a causa precisament dels gossos, ja que la nostra llei no permet representar espectacles amb animals.
Dramaturgia i direcció: Marie Molliens
Assessorament coreogràfic: Milan Hérich
Col.laboracions artístiques: Fanny Molliens, Julien Scholl i Aline Reviriaud
Artistes de circ: Marie Molliens, Justine Bernachon, Inès Maccario, Antoine Deheppe, Robin Auneau
Músics: Christian Millanvois, Françoise Pierret, Francis Perdreau
Creació musical: Benoît Keller, Françoise Pierret i Christian Millanvois \ Vestuari: Solenne Capmas \ So: Arnauld Gallée i Didier Préaudat \ Il.luminació: Thierry Azoulay \ Assistent administració i producció: Pauline Meunier \ Regidors: Théau Meyer, David Bonnel, Gerard Molé, Marion Foret
Idioma: francès – Durada: 1h 20’
Bon vespre. No és del tot correcte el que esmenta vostè respecte a la legislació catalana en matèria d’animals al circ. Al nostre país hi ha algunes ciutats (Sant Cugat, Manlleu, Olot, Figueres, Berga….) que s’han declarat “ciutat lliures de circ amb animals”.
No és el cas de Girona ni de Barcelona, raó per la qual s’han pogut veure recentment espectacles magnífics com els de Baró d’Evel i, qui sap si en un futur, aquest que van anar a veure a Perpinyà i que tant els hi va agradar. Tant de bo!
Salutacions!
Bona nit Lluís.
He estat mirant la llei del Parlament de Catalunya, i tens raó perquè el que prohibeix expressament són espectacles amb animals salvatges. No és el cas d’aquesta proposta, ja que utilitza gossos domèstics.
Gràcies pel teu aclariment