Estic content d’haver pogut sortir de casa, després de 10 dies d’estar “enclaustrat” entre les 4 parets de casa, per culpa d’un absurd accident que em va provocar la trencadura del peroné de la cama dreta. Vàrem fer la prova d’anar al Teatre amb una cadira de rodes que em van deixar i l’experiència va resultar totalment satisfactòria. Al Teatre BARTS ens van posar totes facilitats i per tant ara sabem que a partir d’ara, de tant en tant podem continuar la nostra sana costum de “voltar i voltar” amb certa normalitat.
La música d’aquest Musical ha estat creada per Manu Guix i les lletres de les cançons de Marc Artigau són de gran qualitat; pel meu gust és el millor d’aquesta producció de Teatre Musical.
Un treball minuciós també quant a l’escenografia que gairebé està realitzada totalment en forma d’audiovisual, que interactua perfectament amb els actors que interpreten moltíssims personatges. És una nova forma d’abaratir costos, a la que malauradament ens haurem d’anar d’acostumant, encara que a mi personalment no m’acabi de fer el pes…. però si els grans musicals d’enormes pressupostos, ja ho han començat a utilitzar (recordeu “Los Miserables” que va visitar Barcelona), … el treball dels escenògrafs, tal com el coneixíem fina ara, comença a perillar.
Tampoc m’entusiasma gaire que la música sigui “enllaunada” i que el treball dels músics en directe vagi a poc a poc desapareixen… però és lògic que les empreses privades sense suport econòmic dels governs i amb un IVA de vergonya, recerquin la seva rendibilitat per tal de sobreviure com sigui.
El petit príncep – fotografies de David Ruano
És la història prou coneguda per tothom en la que un nen ajuda un aviador a replantejar-se i valorar d’una altra manera la seva vida com a adult a través de diferents experiències que ha viscut en diferents planetes.
La sala plena de nanos que crec que s’ho van passar força bé, encara que estic segur que no van entendre massa del rerefons del complicat argument del “petit príncep”, que té molt de filosòfic i que està dirigit en gran mesura al públic adult. Així i tot, el director Àngel Llàcer ha aconseguit realitzar una posada en escena atractiva per tot tipus de públic, inclús també pels infants. Ell mateix ens diu en el programa de mà, entre altres coses:
El nostre objectiu a l’hora de posar-nos a treballar-hi ha estat dur-lo a escena com mai abans s’havia vist. Com fer-ho? Per començar, respectant la seva essència, el seu cor. El text de Saint-Exupéry té moltes lectures possibles, no és una obra que posa sucre a la vida, sinó que es pot llegir com una narració cruel, que ensenya les misèries de les persones. Per això hem treballat en el disseny de mappings per tal de creuar el desert, trepitjar l’herba, volar per sobre de l’asteroide B 612, visitar el planeta del rei i perdre’ns dins el món del geògraf.
Jo de gran vull ser com ell, com el Petit Príncep: una persona que diu sempre la veritat, que no té por, que es deixa estar de màscares i que no perd la curiositat. Que no vol deixar d’aprendre. Que no vol fer-se gran si això vol dir oblidar-se de ser un nen
Únicament 6 actors a sobre l’escenari, que semblem molts més; esperàvem veure a Àngel Llàcer en el paper d’aviador, però sembla que ja ha estat substituït fa algun temps per un altre actor de la companyia. Ens va agradar especialment l’actriu i cantant Elena Gadel que interpreta entre altres temes, “La Rosa”, un dels millors moments d’aquest musical.
Per altra banda volem destacar la comicitat de l’actor Xavi Duch en els papers del Vanitós, el Geògraf, l’home de negocis i l’astrònom turc. La resta d’actors/cantants dins de la normalitat sense destacar gaire cap d’ells. L’actor o actriu que fa el paper de Petit Príncep (no ens ho aclareix ni el programa de mà), no em va acabar de fer el pes, ja que en pocs moments em va fer creure de debò el paper que interpretava… això si, alhora de cantar, estava a l’altura de ser el protagonista principal.
L’espectacle en general ens ha agradat, especialment per l’esforç de creació d’un musical creat al 100% a Catalunya i el que això representa. Espectacle de petit format, recomanable pels enamorats dels Musicals, amb força qualitat, molt especialment en l’aspecte musical. Ens ha agradat en el seu conjunt, però com deia aquell de la tele …. “M’ho imaginava més gran”.
EL PETIT PRINCEP – Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Dramatúrgia i adaptació: Marc Artigau i Àngel Llàcer // Lletres de les cançons: Marc Artigau // Composició i direcció musical: Manu Guix // Direcció: Àngel Llàcer
Intèrprets: Xavi Duch, Elena Gadel, Josep Palau, Marc Pociello i el Petit Príncep amb la col·laboració de: Guillem Martí
Escenografia visual: Desilence Studio i Jordi Queralt // Il·luminació: Albert Faura // Disseny de so: Roc Mateu // Disseny de vestuari, màscares i caracterització: Amadeu Ferré // Confecció de vestuari: Blanca Ferré Carreras // Perruqueria i maquillatge: Àngels Salinas // Coreografia: Xavi Duch // Ajudant de direcció: Daniel J. Meyer // Ajudant de direcció en pràctiques de l’IT: Àlvaro Sanjuán
Fotografia: David Ruano, Bito Cels i Marina Raurell
Producció executiva: La Perla 29 , Àngel Llàcer, Manu Guix – Producció de Turruà Llàcer S.L.
