Cap de setmana molt actiu culturalment, ja que hem pogut veure dues òperes (Liceu i retransmissió des del MET), un concert de l’OBC a l’Auditori, un espectacle de dansa al Mercat de les Flors i una representació teatral a La Vilella. Per tant intentaré fer cròniques molt esquemàtiques per tal de deixar com a mínim constància i valoracions.
Divendres, al Gran Teatre del Liceu vàrem poder veure en directe l’òpera SIEGFRIED de Richard Wagner (Llibret i música); és la tercera de les quatre òperes que formen part de la tetralogia “L’anell del nibelung”. Va ser estrenada al teatre de Bayreuth el 16 d’agost de 1876, amb ocasió de la primera representació completa del cicle de l’Anell. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 15 de novembre de 1900 i la darrera representació en aquest teatre va ser el 30 de juny de 2004.
– Das Rheingold (L’or del Rin)
– Die Walküre (La valquíria)
– Siegfried (Sigfrid)
– Götterdämmerung (El capvespre dels déus)
L’argument d’aquesta tetralogia gira al voltant d’un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberichusant l’or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l’anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seves pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L’heroi Sigfrid aconsegueix l’anell, tal com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l’anell al Rin. Els déus són destruïts.
Ens va tocar en sort el segon repartiment, encara que el protagonista ha estat sempre Stefan Vinke, durant totes les representacions fins ara, per malaltia de Lance Ryan; segons companys de butaca que han vist els dos repartiments, aquest segon repartiment està molt més equilibrat i pel que sembla vàrem tenir molta sort. Veritablement les veus de gairebé tots els papers principals van estar realment extraordinàries, com poques vegades podem afirmar, últimament.
L’orquestra del Gran Teatre del Liceu va sonar magnífica, sota la direcció del mestre Josep Pons; deien que estava reforçada… no ho se pas, però a mi em va semblar d’una gran qualitat… i això és d’agrair especialment en aquest cas on la música té un paper importantíssim en una representació que arriba a les 5 hores (inclosos els dos descansos).
La posada en escena de Robert Carsen, em va semblar excel·lent, especialment en el segon acte, amb un treball de llums i ombres que ens va fer gaudir moltíssim visualment; el tercer acte, però va decaure molt i va resultar força ensopit.
En conjunt ens va agradar molt tota la producció, veus, orquestra, posada en escena; la meva valoració no arriba a la excel·lència dels 4 o 5 cargols voltaires, però això no és per culpa de la qualitat o no dels elements, sinó a la meva percepció de la mateixa òpera, ja que encara que vaig gaudir moltíssim en alguns moments, en d’altres se’m va fer costa amunt, el fet d’ intentar prestar l’atenció deguda durant les 5 hores de la representació, fent esforços fins i tot per mantenir els ulls oberts en algun que altre moment. Segurament massa bellesa…. no està feta la mel per a la boca dels ases !!!
Direcció Musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Robert Carsen
Escenografia i vestuari: Patrick Kinmonth / il.luminació: Manfred Voss
Repartiment: Siegfried: Stefan Vinke / / Mime: Gerhard Siegel // Wanderer: Greer Grimsley // Alberich: Oleg Bryjak // Fafner: Andreas Hörl // Erda: Maria Radner // Brünnhilde: Catherine Foster // Waldvogel: Cristina Toledo
Producció: Bühnen der Stadt Köln (Colònia)
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
