Arxiu d'etiquetes: Greer Grimsley

– Òpera – TRISTAN UND ISOLDE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 2017.12.15 (temp. 17/18 – esp. nº 136)

TRISTAN UND ISOLDE (temp. 17/18 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.

TRISTAN UND ISOLDE, és un drama musical en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner. Va ser estrenada a Munic el 10 de juny del 1865.

Wagner l’escriu en bona part com a conseqüència de l’amor que sentia per Mathilde, la dona del seu protector. Una relació platònica, segons el que es desprèn de la correspondència intercanviada entre els dos. Aquesta òpera serveix a Wagner per sublimar artísticament el seu amor impossible, en una història de passió que devora als protagonistes, els quals cerquen la mort per amor per aconseguir la felicitat eterna.

Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.

El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.

Continua llegint →

– Òpera – SIEGFRIED (🐌🐌🐌 + 🐚) de Richard Wagner- Gran Teatre del Liceu – 13/03/2015

5 respostes

Cap de setmana molt actiu culturalment, ja que hem pogut veure dues òperes (Liceu i retransmissió des del MET), un concert de l’OBC a l’Auditori, un espectacle de dansa al Mercat de les Flors i una representació teatral a La Vilella. Per tant intentaré fer cròniques molt esquemàtiques per tal de deixar com a mínim constància i valoracions.

Divendres, al Gran Teatre del Liceu vàrem poder veure en directe l’òpera SIEGFRIED de Richard Wagner (Llibret i música); és la tercera de les quatre òperes que formen part de la tetralogia “L’anell del nibelung”. Va ser estrenada al teatre de Bayreuth el 16 d’agost de 1876, amb ocasió de la primera representació completa del cicle de l’Anell. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 15 de novembre de 1900 i la darrera representació en aquest teatre va ser el 30 de juny de 2004.

– Das Rheingold (L’or del Rin)

– Die Walküre (La valquíria)

– Siegfried (Sigfrid)

– Götterdämmerung (El capvespre dels déus)

L’argument d’aquesta tetralogia gira al voltant d’un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberichusant l’or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l’anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seves pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L’heroi Sigfrid aconsegueix l’anell, tal com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l’anell al Rin. Els déus són destruïts.

Continua llegint →

– Òpera – LA WALQUIRIA (** 1/2) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 30/05/2014

2 respostes

Quant érem joves, assistíem a la primera part de la dècada dels 70, a alguna representació d’òpera al Gran Teatre del Liceu, a la llotja que disposava gratuïtament pels empleats, l’empresa on encara avui treballo, ara farà 47 anys. Llavors eren altres temps, i es mirava de que els treballadors estiguessin a gust i fins i tot orgullosos de pertànyer a la organització.

Liceu – Perejaume

Explico això perquè recordo que abans no es sobretitulava la representació i era francament molt dur aguantar 5 hores d’una òpera de Wagner i mes encara si no entenies ni un borrall del que cantaven, com era el cas. Llavors, evitàvem per tots els mitjans esquivar que ens toques en sort una òpera de Richard Wagner….. quin pal !!!

Aquesta visió nostre, ha canviat radicalment amb els anys, en part gràcies a poder entendre l’argument i el que es canta; ara puc dir que Wagner es un dels compositors que admiro mes de tots, perquè te moments de musica irrepetibles i meravellosos, com es per exemple la Cavalcada de les Valquíries, precisament d’aquesta òpera.