Aquest dissabte passat va sortir un dia força reivindicatiu, sense buscar-ho pas.
Pel mati assistència a la primera assemblea de Voluntaris pel Referèndum 9n2014…
Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d’aquella època, però també es perfectament transportable a la nostra societat actual . El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L’obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se’n hagin d’anar del poble.
Les Antonietes en el programa de ma ens diuen : hem titulat l’espectacle STOCKMANN perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se’ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb comptagotes i el futur es mostra carregat d’incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges d’una tragèdia d’Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable tragèdia.
Fa pocs mesos, al gener d’enguany vàrem gaudir un munt amb la mateixa obra, aquella vegada al Teatre Lliure, … i aleshores creiem que era una versió insuperable. Veient aquesta versió d’ara entenem el que vol dir la paraula TEATRE, i es que amb poquíssims mitjans es pot també fer Teatre de 5 estrelles; Teatre a un parell de pams dels espectadors, utilitzant una escenografia literalment despullada i amb unes interpretacions que emocionen encara mes al espectador, per la seva proximitat, sense possibilitat de cap engany.
No es el primer cop que veiem el magnífic treball de “Les Antonietes”; l’últim cop va ser tot veient VANIA al espai Lliure… i llavors també la vàrem valorar amb les 5 estrelles de valoració màxima que otorguem a “Voltar i Voltar”. Ens agrada el que fan, perquè re-adapten els clàssics teatrals i li donen una nova vida que apropa física i teatralment, al espectador, en una manera de fer força atractiva a tot tipus de públic.
En aquesta versió de STOCKMANN, tornen a encertar en la seva agosarada posada en escena, amb l’escenari ple de copes tipus “daiquiri”, amb còctels o ponxs de diferents tipus, que també ofereixen a l’entrada els mateixos actors al públic. Amb simplement aquest atrezzo, es increïble el suc que li saben treure. Un dels aspectes que mes m’agraden d’aquesta companyia es que mai desapareixen del escenari i tan sols s’aparten de l’escena principal quant no tenen que participar en el diàleg, però sempre estan a la teva vista e inclús pots veure com es preparen i canvien de vestuari pel proper diàleg.
Però el que mes impressiona de tot son les magnifiques i molt estudiades interpretacions que arriben a posar la pell de gallina…. tant que al finalitzar a mi se’m va escapar un crit tot dient “Això si que es Teatre”.
Nosaltres a la fila 2, estàvem al costat d’una parella que semblava que mai havia tingut l’experiència de veure aquesta obra; em va fer molta gràcia ella, perquè notava que poc a poc s’anava indignant a l’escena de l’assemblea manipulada, on el públic participa d’una manera “activa”. Ella, no entenia pas com es podia aplaudir al personatge del batlle e intentava frenar els aplaudiments com podia. Ho vivia com una realitat i gairebé s’havia oblidat de que tot allò era Teatre.
Aquesta es una de les raons per les que el Teatre ben treballat, m’apassiona cada cop mes.
Si voleu gaudir de Teatre pur… de teatre gairebé artesanal, no us perdeu aquesta producció que restarà a la Sala Muntaner fins al 29 de juny; si em feu cas, estic segur que a partir de aleshores no us perdreu cap treball de “Les Antonietes”.
De totes maneres haig de reiterar que la disposició de la Sala Muntaner no m’agrada gens, ni l’escenari ni sobretot les corredisses per tal d’agafar una bona localitat…. per quina raó no son numerades les localitats ?
– Sala Muntaner – Preu 20 € – (preu pagat: 10 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
