Aquest fet no farà que el públic deixi d’anomenar al Teatre “El Lliure de Gràcia”, però crec que l’Anna es mereix com a mínim que el seu nom consti a l’entrada de la Sala.
Des de l’inici e inclús abans de començar el públic es veu engolit dins d’una festassa al local de la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, on la gent anava a ballar i a passar-ho be (precisament el local que ara ocupa el Lliure de Gràcia)… i ens transporta a una època no massa llunyana. Els espectadors poden sortir a ballar juntament amb els actors de l’obra. En Sisa dalt d’un escenari desgranant cançons de l’època i acompanyat per una orquestrina.
….. oh benvinguts passeu, passeu!!
Són les quatre de la matinada. Ringo, un noi de 15 anys, s’ha quedat sol, tancat a la sala de ball de la cooperativa La Lleialtat, escrivint al seu quadern. De sobte apareix un home de rostre espantadís que, segons sembla, viu i s’amaga en un refugi. Aquesta nit ha hagut de sortir a buscar menjar i coneix el xaval…
A partir d’aquesta trobada, i sota la mirada de l’adolescent Ringo, desfila un entramat de personatges i situacions que tenen com a teló de fons la Barcelona de la postguerra; el Capità Blay, la Betivú, la Pèl-roja, l’inspector Galván, el senyoret Conrado, Java, Palau, Marc, Aurora, Susana, la senyora Mir… I al seu costat, els temes recurrents de les novel·les de Marsé: l’absent figura del pare, el cinema com a sublimació de la misèria, la brutalitat del poder franquista, la memòria estafada, la derrota, l’erotisme barrejat amb la sordidesa…
Els esforços de Ringo per evadir-se de carrers grisos d’una ciutat on el futur sembla una cosa improbable s’efectuen al costat dels seus amics, explicant aventis, alimentant els seus somnis als cinemes de barri, o escrivint al seu quadern.
No es tracta dons d’una història de la vida de Marsé… el seu protagonista es un adolescent d’aquella època que en els seus somnis transita per un munt de personatges i d’històries dels llibres d’en Marsé, sense lligam aparent, però citant textos quasi be integres de les seus escrits. Ho fa perfecte des de el punt de vista teatral, segons el meu punt de vista, es clar, transformen aquets textos en pur moviment escènic.
Els textos escollits i la seva unió perfecte, es una feinada de Pau Miró que es mereix el mes gran reconeixement. El resultat final també ha estat possible per la col·laboració del propi Marsé i sobretot pel director d’aquesta producció, Oriol Broggi que transforma en Teatre qualsevol text o iniciativa que se li passi pel cap, com va fer la temporada passada amb l’entorn del mon Fellini.
Han seleccionat textos de uns quant llibres… Caligrafia de los sueños, Si te dicen que caí, El embrujo de Shanghai, Un día volveré, Rabos de lagartija i també un breu homenatge al Pijoaparte d’Ultimes tardes con Teresa. A partir d’aquí han inventat una nova història a l’estil Marsé, on coincideixen diferents personatges de diferents novel·les en un mateix relat.
“Los sueños juveniles se corrompen en boca de los adultos”
“empecé a llorar como un niño, pero fumándome un habano, y mi hijo abrazado a mis piernas y llorando de verme llorar. ¿Y sabéis lo que le dije? Lo mismo que decís ahora vosotros, que esta mierda no iba a durar… y a mí me da que nos quedan muchos, muchos años por delante”
“cuanto más viejo y carcamal se hace uno, menos ganas tiene de juzgar a nadie. Lo digo porque creo que Dios que ha de ser mucho más viejo y carcamal que yo, cuando me reciba allá arriba, no me juzgará. Me dirá: Pase usted Blay y acomódese por ahí”
Nosaltres, sobretot l’Imma, que ha llegit quasi tot el que ha escrit Juan Marsé, en contra del que opina el crític del que parlava al començament, creiem que no es tracta tan sols d’un recull de textos. Precisament nosaltres estem meravellats de la transformació d’aquets textos escollits, en un llenguatge teatral admirable…. ah ! …. i creure que el públic no ho entén o no li arriba el text, es menysprear-lo.
L’actuació coral de tots els intèrprets te molta força, i no vull anomenar ningú per sobra de l’altre, ja que TOTS estan esplèndids en el paper que li pertoca. Ara bé, no em puc deixar d’anomenar a Jaume Sisa, ja que la seva col·laboració en l’espectacle es bàsica i es mereix un dels mes grans aplaudiments.
Un altre espectacle, que no us deuríeu de deixar perdre.
dramatúrgia PAU MIRÓ – direcció ORIOL BROGGI
intèrprets: Jordi Figueras / Oriol Guinart / Mar del Hoyo / Xicu Masó / Jordi Oriol / Carles Pedragosa / Alícia Pérez / Xavier Ricart / Marc Serra
i Jaume Sisa
veu en off Juan Marsé
amb la supervisió de Juan Marsé / música original Jaume Sisa / arranjaments Carles Pedragosa / escenografia Sebastià Brosa / vestuari Berta Riera / caracterització Àngels Salinas / il·luminació Guillem Gelabert / so Roc Mateu / vídeo Francesc Isern / assessorament en els textos Andreu Jaume
ajudant de direcció Marc Artigau / ajudant d’escenografia Jorge Salcedo / assistent de direcció per l’Institut del Teatre Begoña Moral / producció executiva La Perla 29
construcció d’escenografia Castells i Planas de Cardedeu i Arts Cenics S.L.
coproducció Teatre Lliure i La Perla 29
_____________________________________________________________
– Teatre LLire de Gràcia – Preu 29 € – ( preu pagat 7 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
