Per MIQUEL GASCÓN …
Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****)
El dijous passat varem anar a la representació de l’òpera L’ELIXIR D’AMORE al Liceu, sense saber que el veritable espectacle és produiria abans de començar la representació. Ja a la sortida del metro varem notar un ambient molt diferent a altres dies…. molta gent a la vorera central de les Rambles mirant l’entrada del Teatre, moltes pells i “engalanaments” exagerats, que feia molt de temps que no veiem al Liceu. Desprès de passar el control de les entrades i ja en el hall principal, mentre jo comprava el programa de ma, un “gorila disfressat” es va apropar a l’Imma i li va demanar que li ensenyes el contingut de la bossa que portava a la ma. L’Imma, li va dir…. que passa avui ?… i el “gorila disfressat li va contestar amb un somriure… “és que hoy vienen los PRINCIPES !!!” …. i a l’Imma se li va escapar l’exclamació “COÑO !!!”.
Desprès de la xarrada amb els amics i un cop ja asseguts a les nostres butaques, quant faltaven un parell de minuts per la representació, varem veure com força gent es posava dreta i començava a aplaudir. La reacció immediata a aquests aplaudiments, va ser un veritable clam de crits FORA…FORA, xiulets, que cada cop incrementaven mes el volum. Des del 4art pis nosaltres no veiem als “prínceps del poble“, però us ben asseguro que els crits contra la monarquia dins del Liceu varen ser eixordadors i gairebé unànimes…… havia gent que es girava i ens preguntaven…. que pasa ??? els contestàvem entre crit i crit…. han entrat els prínceps!!!…. d’ immediat es giraven de nou, tot dient “quina barra” i s’unien als crits de desaprovació. La situació era molt i molt tensa i va durar una bona estona fins que es va poder començar la representació.
És veritablement una vergonya la informació que s’ha donat oficialment de l’esdeveniment en alguns mitjans de comunicació, tot dient que van ser algunes persones que van escridassar a la reialesa…. quant la realitat és que el 90% de public assistent des de la Platea al cinquè pis estaven “combregant” amb un crit gairebé unànime de desaprovació a la monarquia.
Us recomano veure aquest video (primer preneu una valeriana), per veure la “realitat” que s’explica de Catalunya, l’odi vers els catalans i la manipulació de l’escridassada als prínceps en el Liceu… a mes a mes, si seguiu veient el video veureu el “nivell cultural” dels tertulians i la manipulació que es fa des de les “Espanyes”.
Encara no s’adonen del que esta succeint a Catalunya…. no s’ho volen creure, i continuen com si no passés res, assistint a les gales com a convidats il·lustres, amb un desplegament policial exagerat que costa molts diners i envoltats d’un munt de pilotes que assisteixen també gratuïtament pel morro. A l’entrada hi havia una taula amb una bona pila d’invitacions i la gent engalanada s’apropava, deia el seu nom i se li feia entrega de dues invitacions i del programa de ma també gratuïtament……. WERTGONYA !!!
Per el que hem llegit a la premsa d’avui, no es varen ni atrevir a aixecar-se de la cadira a la mitja part que va durar, mes de 30 minuts.
Des d’aquí, felicito al public assistent que de forma espontàniament, varem escridassar a la carrinclona monarquia espanyola per tal de què s’adonessin que almenys aquí a Catalunya no ens mamem el dit. Ens sentim molt orgullosos d’haver participat per casualitat en un esdeveniment que de ben segur marcarà una nova fita de cara al nostre futur estat propi.
Felipe, Letizia, no torneu si us plau!!!
òpera – L’ELISIR D’AMORE (***) de Gaetano Donizetti
En la nostra memòria recordàvem aquesta mateixa producció, també protagonitzada per Rolando Villazón ja fa uns anys al mateix Liceu… teníem un record inesborrable de l’òpera i d’en Villazón, i fins i tot quan va sortir al DVD de la mateixa (que va trigar en sortir forces anys), evidentment ens ho varem comprar. Va ser potser una de les produccions que varen fer que ens aficionéssim molt mes del que ja estàvem, a gaudir de l’opera.
Com acostuma a passar, a la vida les repeticions de moments viscuts i considerats “màgics” gairebé mai es tornen a repetir, i aquesta vegada, encara que l’òpera ens continua agradant, la interpretació d’en Villazón ens ha deixat absolutament desencisats. Els anys passen i no perdonen… la seva veu ja no esta al mateix nivell i en alguns moments ens ha fet patir de debò, especialment en “Una furtiva lacrima” que ha cantat d’una manera escandalosament deficient. A pesar d’això el public continua estimant-lo i els aplaudiments han estat tronadors en tot moment; se li perdona tot… i és que el paio s’ho sap fer molt bé i amb la seva simpatia es fica al public a la butxaca i compensa les seves mancances actuals fent el Paiasso d’una manera excessiva, potser massa i tot (dit d’una manera positiva).
Aquí teniu un video de “Una furtiva lacrima” cantada per Villazón quant encara era el tenor que tothom admirava…. a l’any 2004. Ja han passat 9 anys i això es nota i molt…
Ambrogio Maestri (Dulcamara), va ser el gran triomfador de la nit, que va esborrar literalment la presencia de Villazón…. i quant cantaven junts encara es notava mes la poca potencia de veu que ara mateix té el nostre admirat tenor. També va triomfar la soprano Aleksandra Kurzak a un molt bon nivell. La resta en general força bé, sense mes.
El cor del Gran Teatre del Liceu va cantar molt bé, encara que… (i no es culpa d’ells) massa palplantats i estàtics, gairebé sempre oberts en arc i de cara al public, la qual cosa restava naturalitat a la representació.
La posada en escena a mi m’agrada en general, encara que ja comença a ser l’escenografia una mica pesada sempre veure al Liceu repetidament la mateixa producció per tal d’abaratir el pressupost…. igualment passa amb l’Aida reiteradament reque-estrenada una i mil vegades.
La direcció musical de Daniele Callegari, esplèndida, almenys a mi em va agradar molt com va sonar l’orquestra.
L’espectacle d’aquesta nit va estar en realitat a la quarta pared, a l’altra banda de l’escenari i el public va ser el gran protagonista.
Direcció musical: Daniele Callegari – Direcció d’escena: Mario Gas – Director d’escena adjunt: José Antonio Gutiérrez – Escenografia i Vestuari: Marcelo Grande – Il·luminació: Joaquín Gutiérrez
Repartiment: Adina: Aleksandra Kurzak – Nemorino: Rolando Villazón – Belcore: Joan Martín-Royo – Dulcamara: Ambrogio Maestri – Giannetta: Cristina Obregón
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció: Gran Teatre del Liceu
________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 238,75 € a 12,25 € – ( abonament 30 € )
_____________________________________________________________