– Teatre – MCBTH (Macbeth) – (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 31/10/2012

Començo aquesta crònica amb una certa sensació de què sóc una persona estranya amb gustos fora del normal… i ben us prometo que no és per portar la contraria; totes les critiques que han arribat a les meves mans d’aquesta obra de Teatre, la deixaven per terra o per sota terra i la veritat és que m’ho vaig arribar a creure.

Dimecres passat, la nit de la castanyada ens varem arribar al TNC sense gaires ganes tot temen el pitjor…. quina Rigolada ens trobaríem?  Val a dir que per mi ÀLEX RIGOLA ha estat i és un dels grans directors de Teatre de Catalunya i la seva direcció al Teatre Lliure per mi va ser una de les èpoques mes fecundes d’aquest Teatre que tant estimo.  Efectivament, no podia fallar…. i un altre cop em va demostrar que sap el que fa i segueix una línia característica que “desconstrueix” una obra universal, la transforma tot donant-li una forma exterior molt diferent, plena de “Rigolades”, sense alterar el text o almenys l’esperit d’aquest text, resumint-lo i mostrant el que ell creu mes essencial; ho fa de tal manera que sorprèn positiva o negativament (segons l’espectador estigui o no obert a una visió diferent), però que sempre trenca motllos per oferir-nos quelcom diferent, engrescador i amb una força TEATRAL indiscutible.

Resumin el discurs anterior…. que a mi, l’espectacle em va agradar força a la primera part i em va entusiasmar a la segona; no entenc dons les critiques de quan es va estrenar a Temporada Alta de Girona ni les dels mitjans de comunicació ara a Barcelona.

És ben cert que les escenes de les Bruixes amb caretes de Mickey Mouse, asseguts a un sofà, desconcerten al principi, però a la poca estona t’adones que és per destacar la fantasia (les bruixes), dels personatges “reals” que interpreten al mateix temps, quant es treuen les mascares (Duncan, Malcolm, Macduff).

Ambició i poder : Tres bruixes misterioses i fosques anuncien al general Macbeth que arribarà a ser rei d’Escòcia i que el seu company, Banquo, serà pare de reis. L’auguri desperta l’ambició de Macbeth, però especialment de la seva esposa, amb qui planeja i consuma l’assassinat del bon rei Duncan per ocupar el seu tron. Tot el que semblava un pla fantàstic es veurà trencat per les conseqüències dels actes. Res és el que semblava. Res és el que sembla. Ho diuen les bruixes a l’inici: «Tot allò que és bell i just pot ser també lleig i fastigós. I tot allò que és lleig i fastigós pot ser també bell i just.»

Enseguida pren força el paper principal de Macbeth, interpretat per JOAN CARRERAS d’una manera que deixa literalment bocabadat des de l’inici; és un dels actors que mes m’agraden de l’actualitat, però aquest cop es supera a si mateix…. increïble aquest home!!!!.   En canvi el paper de la seva dona, Lady Macbeth, en aquesta versió perd força i queda una mica arraconada fins la segona part….. és una llàstima que ALÍCIA PÉREZ no es pugui lluir amb tota la força teatral de la que és capaç fins els últims 20 minuts, Però és una opció volguda pel director de l’espectacle.

La resta del repartiment, amb monstres teatrals com LLUÍS MARCO (Duncan), MÍRIAM ISCLA (Macduff), MARC RODRÍGUEZ (Banquo) i ORIOL GUINART (Malcolm), interpreten els seus personatges de manera excel·lent d’una manera coral, encara que evidentment eclipsats per la interpretació fora de serie d’en JOAN CARRERAS.