Arxiu d'etiquetes: Macbeth

– Teatre (monòlegs) – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌+🐚) & MACBETH  (🐌🐌🐌🐌)  – Laboratorio Teatro – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacles nº 189 i 190)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacles nº 189) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Laboratorio Escuela de Expresión Corporal Dramática” és l’escola de teatre de Laboratorio Teatro, dirigida per Jessica Walker, local situat a tocar del Mercat de Sant Antoni.

Amb més de 18 anys d’història a Barcelona, és una escola de teatre experimental conscient, per tal de connectar la tècnica i l’esperit. Combina el teatre físic, la meditació, la investigació escenogràfica i dramatúrgica mitjançant una metodologia que fa servir la improvisació, la investigació corporal i tècniques del clown, de la dansa i del ioga.

Havíem sentit a parlar dels monòlegs i duets que ofereixen els estudiants d’aquesta escola oberts al públic, i malgrat que som assidus a les propostes escèniques d’aquesta companyia, la veritat és que aquest tipus de representacions, diguem-ne “especials”, se’ns havien escapat fins ara. Diumenge, en sortir del Versus Teatre, finalment vam poder assistir a dos dels tres monòlegs que s’ofereixen aquest mes de febrer.

El primer monòleg que vam veure va ser FRANKESTEIN o el modern Prometeo, basat en la novel·la El Monstre de Frankestein de Mary Shelley (1797-1851), que va escriure quan tenia només 19 anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Neiran Tejeiro Paul, nascuda a Filipines, va estudiar disseny gràfic a Vitòria i actualment estudia a Laboratorio.

Ella ens ha ofert una adaptació lliure d’aquesta novel·la que és un romanç de terror gòtic, considerada la primera obra de ciència-ficció de la història. La història de Victor Frankesteien, un estudiant de ciències que dóna vida a un monstre en el seu laboratori. I ens ho explica des de la perspectiva del monstre que es veu obligat a viure sol i amagat de la resta del món. Un monstre que recrimina al seu creador, la seva lletjor i la seva solitud.

Continua llegint

– Òpera (58) – MACBETH (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 14.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

 MACBETH de Giuseppe Verdi – 

D’ençà que publiquem aquest Blog, ara farà 6 anys, recordem haver vist diferents representacions de MACBETH, una versió teatral d’Alex Rigola l’any 2012 al TNC que ens va agradar molt i una versió operística al cinema, retransmesa en directe des del Metropolitan de Nova York, protagonitzada per la gran soprano russo-austríaca Anna Netrebko.

En aquella ocasió ens va agradar molt l’orquestra i la part vocal, malgrat que la posada en escena no ens va satisfer gens. Ara per sort, el Gran Teatre del Liceu ens ha portat una versió amb una posada en escena de Christof Loy, que ens ha semblat magnifica i a més a més hem gaudit d’unes molt bones interpretacions del Cor del Liceu, escenes que són força importants en aquesta òpera; però sobretot ens ha agradat moltíssim la interpretació i la veu d’una soprano que era desconeguda per nosaltres, Tatiana Serjan.

macbeth-gran-teatre-del-liceu

MACBETH és la desena òpera de Giuseppe Verdi. El llibret, basat en el Macbeth de William Shakespeare, va ser obra de Francesco Maria Piave; es va estrenar al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847. El mateix Verdi la va revisar de nou l’any 1865 per a l’estrena al Théâtre Lyrique de París en una traducció francesa de Charles Nuitter i Alexander Beaumont, i és aquesta segona versió, retraduïda a l’italià, la que s’ofereix habitualment.

Continua llegint

– Òpera al cinema – MACBETH (****) de Verdi (1/9) – en directe des del MET de NY – Cinemes Yelmo Icaria – 11/10/2014

El passat dissabte, vàrem assistir a la primera de les representacions de la nova temporada, retransmeses en directe als cinemes de mig mon, des del Metropolitan Opera House de New York. Ja fa uns anys que ens vàrem viciar i ens agrada continuar assistint als cinemes Icaria Yelmo, on ens retrobem amb una bona colla d’amics amb la mateixa afició, i comentar la jugada.

Per començar aquesta nova temporada, MACBETH de Giuseppe Verdi; aquesta òpera està basada en el text de Shakespeare, i amb els arranjaments del llibret de Francesco Maria Piave; va ser estrenada al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847.

IMG_8611.JPG

Reconec la dificultat de la posada en escena d’aquesta òpera, atesos els nombrosos canvis d’escena i les complexes ambientacions que van des d’interiors a escenes al bosc, però em va decebre i molt, la solució emprada pel prestigiós Adrian Noble i encara mes la tètrica il·luminació de Jean Kalman, que potser vista en directe al Teatre podria resultar més o menys acceptable, però no vàlida per ser retransmesa en directe a mig mon.

Una altra cosa va ser la qualitat de l’orquestra, que a hores d’ara està fora de qualsevol dubte, que va aconseguir sota la direcció del director italià Fabio Luisi, una versió d’aquesta òpera realment extraordinària; el més important d’aquesta vetllada, va ser sense cap mena de dubte, les grans veus que en aquesta ocasió vàrem poder escoltar i gaudir, començant per la gran soprano russo-austríaca ANNA NETREBKO, que en bona part és la “culpable” de la meva excel·lent valoració de 4 estrelles. Tan sols per tal d’escoltar i veure la interpretació d’aquesta soprano, va merèixer el desplaçament fins als Icaria.

Continua llegint

– Teatre – MCBTH (Macbeth) – (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 31/10/2012

Començo aquesta crònica amb una certa sensació de què sóc una persona estranya amb gustos fora del normal… i ben us prometo que no és per portar la contraria; totes les critiques que han arribat a les meves mans d’aquesta obra de Teatre, la deixaven per terra o per sota terra i la veritat és que m’ho vaig arribar a creure.

Dimecres passat, la nit de la castanyada ens varem arribar al TNC sense gaires ganes tot temen el pitjor…. quina Rigolada ens trobaríem?  Val a dir que per mi ÀLEX RIGOLA ha estat i és un dels grans directors de Teatre de Catalunya i la seva direcció al Teatre Lliure per mi va ser una de les èpoques mes fecundes d’aquest Teatre que tant estimo.  Efectivament, no podia fallar…. i un altre cop em va demostrar que sap el que fa i segueix una línia característica que “desconstrueix” una obra universal, la transforma tot donant-li una forma exterior molt diferent, plena de “Rigolades”, sense alterar el text o almenys l’esperit d’aquest text, resumint-lo i mostrant el que ell creu mes essencial; ho fa de tal manera que sorprèn positiva o negativament (segons l’espectador estigui o no obert a una visió diferent), però que sempre trenca motllos per oferir-nos quelcom diferent, engrescador i amb una força TEATRAL indiscutible.

Resumin el discurs anterior…. que a mi, l’espectacle em va agradar força a la primera part i em va entusiasmar a la segona; no entenc dons les critiques de quan es va estrenar a Temporada Alta de Girona ni les dels mitjans de comunicació ara a Barcelona.

És ben cert que les escenes de les Bruixes amb caretes de Mickey Mouse, asseguts a un sofà, desconcerten al principi, però a la poca estona t’adones que és per destacar la fantasia (les bruixes), dels personatges “reals” que interpreten al mateix temps, quant es treuen les mascares (Duncan, Malcolm, Macduff).

Continua llegint