Ahir divendres 4 de maig de 2012 (deixem per uns dies el festival de cinema d’Autor), retornem al Teatre, aquesta vegada al Romea, per tal de veure una de les representacions mes esperades de la temporada… L’HABITACIÓ BLAVA (The Blue Room) del autor David Hare (Adaptació lliure de La Ronda d’Arthur Schnitzler).
Inspirada en La Ronda, d’Schnitzler, David Hare ens enfonsa en una brillant meditació sobre els homes i les dones, el sexe i la condició social, els actors i el teatre. La versió de The Blue Room, estrenada al Donmare Warehouse de Londres el 1998, i encapçalada per Nicole Kidman i Iain Glen va rebre els elogis per part de la crítica.
Un dels aspectes mes humans i mes “animals” també que existeix al llarg de la nostra vida …es el desig sexual per una persona desconeguda… per una persona que no es tracta ni tan sols d’una persona “estimada” i evidentment no es la nostra parella habitual. Es present en totes les vides, en la de qualsevol ser humà i el mes curiós es que s’intenta amagar sempre, ja que a la nostra cultura esta molt mal vist… ara i al llarg de l’historia. Tenir desig sexual forma part de nosaltres mateixos, de la nostre naturalesa, però ens veiem amb la necessitat de simular que no ho sentim…. únicament tenim que tenir sexe amb la nostra parella, amb la que estimem si o si (diuen que fins que la mort ens separi)…. però això no es cert i tots ho sabem…existeix i es real; forma part d’aquest desig precisament “el perill” o ” el risc” en el que ens aboquen a l’engany, a la “aventura” desconeguda, quant de sobte apareix l’oportunitat (o no) de tenir una relació sexual esporàdica i sobretot secreta.
Es això el que ens intenta explicar l’obra, amb una certa “normalitat”, amb menys d’un parell d’hores,…. posant un mirall davant nostre, per tal de que ens veiem a nosaltres mateixos,(…. o com solem dir…. que ens mostra gent que coneixem), reflectits ens una quants exemples… un taxista i un xapero satisfaran els seus instints mes primaris sense gaires escarafalls… un polític d’èxit infeliç sexualment amb la seva dona, que coneix una model i li atrau físicament i que a mes a mes li recorda una historia d’amor de la seva joventut… evidentment acaben al llit. La dona del polític, insatisfeta sexualment, s’acaba llançant als braços d’un noi estudiant de 20 anys, fill d’una amiga. L’estudiant s’embolica amb la noia de fer feines que han contractat els seus pares …. un dramaturg que ell mateix es creu important te una relació amb una actriu reconeguda però ja gran…. la actriu a la vegada, tindrà una relació amb un aristòcrata i per ultim el aristòcrata s’ho farà de nou amb el xapero del inici.
Una roda concatenada d’encontres sexuals (on els intèrprets es relleven), que simula la vida real on tothom s’ho fa amb tothom,(o li agradaria fer-ho) , això si…. sempre aparentant el contrari i guardant les aparences per tal de viure com a persones exemplars sense instints “animals”. També ens vol mostrar la realitat de la “fredor” de les relacions sexuals actuals, on cada vegada mes, almenys el mes joves s’estan acostumant…. a unes trobades ràpides que no van mes enllà que la satisfacció immediata… encara que la veritat es que això ha passat sempre al llarg de l’historia del ser humà.
En l’obra que es va estrenar a Londres, tots aquests personatges eren interpretats per la mateixa parella d’actors (Nicole Kidman i Iain Glen ); en aquest cas els directors han decidit que siguin quatre actors que intermitentment interpretin una serie de 10 personatges; aquesta opció ha estat força criticada per alguns “teatraires”, però a mi em sembla una opció prou valida, ja que a mes a mes de deixar clar, al public, que es tracten de personatges diferents, per els actors es una forma de prendre un glop d’aire i aixi poder posar-se en la pell d’un altre personatge amb mes tranquil·litat i ja ficats en la seva pell al 100%.
També han arriscat aquesta vegada en fer molt mes explicites les trobades sexuals, que en la versió inicial no s’acabaven d’interpretar. Està dirigida a duo per Norbert Martínez i David Selvas, encara que aquest ultim fa també d’Intèrpret i de productor al Teatre Romea. En paraules de David Selvas “L’obra ve a dir-nos, que no sempre som els mateixos, que som diferents davant unes circumstàncies determinades i que podem ser algú que no ens pensàvem que seríem”.
Els actors Nao Albet (interpreta l’estudiant, el dramaturg i el xapero) – Maria Rodríguez (model i d’estudiant) – Àurea Márquez (dona del polític, actriu) – David Selvas (polític, taxista, aristòcrata)… tots ells no es tallen per sortir a pel durant bona part de la representació, amb suggerents interpretacions creïbles en tot moment. De totes maneres segons el nostre gust estan molt millor Àurea Márquez i David Selvas, i es que els dos ja tenen moltes taules, i això es nota…. ACTORS amb majúscules fins al moll del os. Maria Rodríguez esta be però poder li manca una mica mes d’experiència teatral… i en Nao Albert un tot terreny que interpreta qualsevol paper perfectament, però com sempre en alguns moments una mica massa “sortit”.
La posada en escena absolutament brillant, amb totes les escenes a la mateixa habitació blava ???, però amb un canvi d’escenes cada una d’elles diferents, divertides i sorprenents, amb un joc de “portes”, armaris, quart de bany…..
Com molts de vosaltres ja sabeu, el Teatre d’esquetxos no es un tipus de Teatre que m’apassioni. No te el format clàssic de presentació, nus i desenllaç….. aquí quasi totes les escenes d’entrada ja saps quin desenllaç tindrà; bàsicament es una serie d’escenes on es presenten una serie de personatges i el “nus” s’acaba massa ràpid si es que existeix… excepte en el cas del matrimoni del polític i dona insatisfeta, que te una mica mes de suc.
Varem sortir satisfets del Teatre Romea, però ens va faltar aquell “click” que ens agrada tant sentir al Teatre, i que t’atrapa…. en aquest cas li manca alguna cosa que no sabem ara mateix com definir. Ens va agradar, si… però no ens va entusiasmar.
Us deixo un vídeo amb una entrevista a David Selvas en el programa Anima de TV3. Si el voleu veure cliqueu AQUÍ
Autor: David Hare (Adaptació lliure de La Ronda d’Arthur Schnitzler)
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Norbert Martínez i David Selvas
Repartiment: Nao Albet – Maria Rodríguez – Àurea Márquez – David Selvas
Espai escènic: Max Glaenzel – Vestuari: Maria Armengol – Il.luminació: Mingo Albir
Espai sonor i imatge: Mar Orfila – Disseny de so: Ramon Ciércoles
Moviment: Iva Horvat – Fotografia: Felipe Mena – La Brutal
———————————————————————————————————
– Teatre Romea – Preu 25 € – ( preu pagat 12 € – TresC )
