– Teatre – L’HABITACIÓ BLAVA (***+) (The Blue Room) – Teatre Romea

Ahir divendres 4 de maig de 2012 (deixem per uns dies el festival de cinema d’Autor),  retornem al Teatre, aquesta vegada al Romea, per tal de veure una de les representacions mes esperades de la temporada… L’HABITACIÓ BLAVA (The Blue Room) del autor David Hare (Adaptació lliure de La Ronda d’Arthur Schnitzler).

Inspirada en La Ronda, d’Schnitzler, David Hare ens enfonsa en una brillant meditació sobre els homes i les dones, el sexe i la condició social, els actors i el teatre. La versió de The Blue Room, estrenada al Donmare Warehouse de Londres el 1998, i encapçalada per Nicole Kidman i Iain Glen va rebre els elogis per part de la crítica.

Un dels aspectes mes humans i mes “animals” també que existeix al llarg de la nostra vida …es el desig sexual per una persona desconeguda… per una persona que no es tracta ni tan sols d’una persona “estimada” i evidentment no es la nostra  parella habitual.  Es present en  totes les vides, en la  de qualsevol ser humà i el mes curiós es que s’intenta amagar sempre, ja que a la nostra cultura esta molt mal vist… ara i al llarg de l’historia.  Tenir desig sexual forma part de nosaltres mateixos, de la nostre naturalesa, però ens veiem amb la necessitat de simular que no ho sentim…. únicament tenim que tenir sexe amb la nostra parella, amb la que estimem si o si (diuen que fins que la mort ens separi)…. però això no es cert i tots ho sabem…existeix i es real; forma part d’aquest desig precisament “el perill” o ” el risc” en el que ens aboquen a l’engany, a la “aventura” desconeguda, quant de sobte apareix l’oportunitat (o no) de tenir una relació sexual esporàdica i sobretot secreta.

Es això el que ens intenta explicar l’obra, amb una certa “normalitat”, amb menys d’un parell d’hores,…. posant un mirall davant nostre, per tal de que ens veiem a nosaltres mateixos,(…. o com solem dir…. que ens mostra gent que coneixem), reflectits ens una quants exemples…  un taxista i un xapero satisfaran els seus instints mes primaris sense gaires escarafalls… un polític d’èxit infeliç sexualment amb la seva dona, que coneix una model i li atrau físicament  i que a mes a mes li recorda una historia d’amor de la seva joventut… evidentment acaben al llit. La  dona del polític, insatisfeta sexualment, s’acaba llançant als braços d’un noi estudiant de 20 anys, fill d’una amiga.   L’estudiant s’embolica amb la noia de fer feines que han contractat els seus pares …. un dramaturg que ell mateix es creu important te una relació amb una actriu reconeguda però ja gran…. la actriu a la vegada, tindrà una relació amb un aristòcrata i per ultim el aristòcrata s’ho farà de nou amb el xapero del inici.

Una roda concatenada d’encontres sexuals (on els intèrprets es relleven), que simula la vida real on tothom s’ho fa amb tothom,(o li agradaria fer-ho) , això si…. sempre aparentant el contrari i guardant les aparences per tal de viure com a persones exemplars sense instints “animals”. També ens vol mostrar la realitat de la “fredor” de les relacions sexuals actuals, on cada vegada mes, almenys el mes joves s’estan acostumant…. a unes trobades ràpides que no van mes enllà que la satisfacció immediata… encara que la veritat es que això ha passat sempre al llarg de l’historia del ser humà.

En l’obra que es va estrenar a Londres, tots aquests personatges eren interpretats per la mateixa parella d’actors (Nicole Kidman i Iain Glen ); en aquest cas els directors han decidit que siguin quatre actors que intermitentment interpretin una serie de 10 personatges; aquesta opció ha estat força criticada per alguns “teatraires”, però a mi em sembla una opció prou valida, ja que a mes a mes de deixar clar, al public, que es tracten de personatges diferents, per els actors es una forma de prendre un glop d’aire i aixi poder posar-se en la pell d’un altre personatge amb mes tranquil·litat i ja ficats en la seva pell al 100%.

També han arriscat aquesta vegada en fer molt mes explicites les trobades sexuals, que en la versió inicial no s’acabaven d’interpretar. Està dirigida a duo per Norbert Martínez i David Selvas, encara que aquest ultim fa també d’Intèrpret i de productor al Teatre Romea. En paraules de David Selvas “L’obra ve a dir-nos, que no sempre som els mateixos, que som diferents davant unes circumstàncies determinades i que podem ser algú que no ens pensàvem que seríem”.

Els actors Nao Albet (interpreta l’estudiant, el dramaturg i el xapero) – Maria Rodríguez (model i d’estudiant) – Àurea Márquez (dona del polític, actriu) – David Selvas (polític, taxista, aristòcrata)… tots ells no es tallen per sortir a pel durant bona part de la representació, amb suggerents interpretacions creïbles en tot moment.  De totes maneres segons el nostre gust estan molt millor Àurea Márquez i David Selvas, i es que els dos ja tenen moltes taules, i això es nota…. ACTORS amb majúscules fins al moll del os. Maria Rodríguez esta be però poder li manca una mica mes d’experiència teatral… i en Nao Albert un tot terreny que interpreta qualsevol paper perfectament, però com sempre en alguns moments una mica massa “sortit”.

La posada en escena absolutament brillant, amb totes les escenes a la mateixa habitació blava ???, però amb un canvi d’escenes cada una d’elles diferents, divertides i sorprenents, amb un joc de “portes”, armaris, quart de bany…..

… i llit on apareixen i desapareixen els personatges com per art de màgia. Un aspecte que ajuda i molt, son  les videoprojeccions que fan el espectacle mes rodó.

Com molts de vosaltres ja sabeu, el Teatre d’esquetxos no es un tipus de Teatre que m’apassioni. No te el format clàssic de presentació, nus i desenllaç….. aquí quasi totes les escenes d’entrada ja saps quin desenllaç tindrà; bàsicament es una serie d’escenes on es presenten una serie de personatges i el “nus” s’acaba massa ràpid si es que existeix… excepte en el cas del matrimoni del polític i dona insatisfeta, que te una mica mes de suc.

Varem sortir satisfets del Teatre Romea, però ens va faltar aquell “click” que ens agrada tant sentir al Teatre, i que t’atrapa…. en aquest cas li manca alguna cosa que no sabem ara mateix com definir. Ens va agradar, si… però no ens va entusiasmar.

Us deixo un vídeo amb una entrevista a David Selvas en el programa Anima de TV3.  Si el voleu veure cliqueu AQUÍ

Autor: David Hare (Adaptació lliure de La Ronda d’Arthur Schnitzler)

Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Norbert Martínez i David Selvas

Repartiment: Nao Albet – Maria Rodríguez – Àurea Márquez – David Selvas
 
Espai escènic: Max Glaenzel – Vestuari: Maria Armengol – Il.luminació: Mingo Albir
Espai sonor i imatge: Mar Orfila – Disseny de so: Ramon Ciércoles
Moviment: Iva Horvat – Fotografia: Felipe Mena –  La Brutal

———————————————————————————————————

– Teatre Romea – Preu 25 €  – ( preu pagat 12 € – TresC )

——————————————————————————————————————————-

19 pensaments sobre “– Teatre – L’HABITACIÓ BLAVA (***+) (The Blue Room) – Teatre Romea

  1. pere

    Segurament vaig ser jo qui aquí o a un altre lloc vaig dir que no entenia com L’HABITACIÓ BLAVA de DAVID HARE quan va estrenar-se tan a Londres com a Broadway amb la KIDMAN, la “gracia” o “novetat” que podia tenir era el fet de que es fes LA RONDA de SCHNITZLER amb 2 personatges. A Girona la vam veure la Temporada Alta 1998 amb JOSE CORONADO i AMPARO LARRAÑAGA, curiosament dirigida per MARIO GAS que havia fet una RONDA magnífica anys abans. La veritat, a l’obra de HARE no vaig saber veure-li la gràcia per cap lloc. Ara SELVAS la dirigeix amb 4 actors. Per que no agafar-ne 6 més i fer LA RONDA, o deixar-la com la va escriure HARE i fer-la amb 2?. Crec que als diaris i al programa per curar-se amb salut ja posa “a partir” de l’obra de David Hare. Posats així, perquè no li canvia el nom?. “si, però no”, mai m’ha agradat. I es el segon cop que li veig fer a David SELVAS. Pel que expliques els personatges segueixen la pauta de l’original. Però es clar, no n’hi ha prou. Així, el primer encontre entre la puta i el client, aquí es converteix entre un xapero i el client. Això per què?. Per estar més al dia?, per “escandalitzar”(1) a algú?. Aquest intenten “d’epater” l’espectador és el que NO M’AGRADA. Que pensarà un diguem-ne espectador “neofit” el dia que vegi una HEDDA GABLER o una BLUE ROOM com cal?. Segurament dirà “que coi es “allò” que vaig veure fa anys?”. I es això el que li discuteixo. Segurament serà un èxit com HEDDA, però la veritat, si ve de “bolo” a Girona la veuré, del contrari, no faré ni un pas més per veure-la.

    (1) Quan HEDDA GABLER va representar-se a Salt, després de la funció va haver-hi una xerrada oberta al públic amb DAVID SELVAS. Anava adreçada especialment a joves estudiants de teatre, els que va entusiasmar, tot s’ha de dir. En haver-hi poques preguntes, vaig entrar a la conversa i li vaig dir que trobava com una mena de “frau” l’idea que aquells joves es podien fer de l’obra d’IBSEN. El director, va donar unes justificacions -que no em van convèncer-, però entre mig va deixar anar ” …si a vostè l’ha ESCANDALITZAT, ja ho entenc, però…etc,etc.”. Vaig haver-li de dir, que quan ell prenia biberó feia molt que anava al teatre, i per que aquella “empastillada” HEDDA m’ESCANDALITZES hauria de menjar moltes sopes.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Jo no conec Pere la versió original amb 2 intèrprets i per tant no tinc gaires arguments de judici com tu, per no estar d’acord amb aquesta versió amb 4 actors. Únicament puc dir-te que si al final la representen a Girona, crec que paga la pena.

      Jo soc partidari de que el Teatre (com l’Òpera) no es quedi estancada en la mateixa versió en que l’escriptor la va escriure. Actualitzar no significa sempre TRAIR, i a vegades, com crec que es en aquest cas, el fet de posar 4 actors (2 joves i 2 mes madurs), reforça encara mes el text. Tampoc crec que el canvi de una prostituta per un prostitut canvii en res el significat del que vol expressar l’autor… tot al contrari, l’actualitza a dia d’avui. No es que en aquell temps no existissin els homosexuals…han existit sempre però lamentablement a Europa en aquella època eren considerats gairebé com el diable i els escriptors no tenien potser la llibertat per treure el tema, com per sort tenim ara. Aquest canvi, es per tant segons el meu punt de vista una manera de “normalitzar” els que sempre tindria que haver estat considerat normal.

      David Selvas no et coneix, i potser al veure una persona gran d’edat com tu, va confondre l’edat amb la facilitat per escandalitzar-se. Crec sincerament que la generació actual es en l’aspecte sexual, molt mes conservadora que la nostre en molts aspectes. L’imma i jo per exemple varem tenir que deixar de fer nudisme per la pressió que exercien el nostres fills sobre nosaltres.

      No vaig al Teatre a veure “tetes i culs” afortunadament. Crec que es una molt bona versió que em va agradar força, i potser per el treball que a aportat en David Selvas al que admiro com director i actor. Això no vol dir que m’entusiasmes, precisament perquè el text a base d’esquetxos no es el que m’agrada mes.

      M’agradaria que la veiessis si tens l’oportunitat …crec que t’agradaria molt mes del que t’imagines. Una abraçada Pere.

      M'agrada

      Respon
  2. marga

    Personalment no em va entusiasmar. Masses expectatives potser?
    Al acabar intentava justificar-la (perquè certament em feia ràbia sortir igual que havia entrat) buscant el “moment brillant” del llit engolint algun dels protagonistes. El joc de portes i armaris de la escenografia. O el “mapping” en les projeccions.
    Si només et quedes amb això malament, em van dir. I és cert.

    Val a dir que tampoc tornaré a anar mai a veure una obra el dia de l’estrena.
    No vull haver d’entendre errors tècnics ni falta de rodatge.

    Molt lineal tot plegat?
    No se que és, que li falta, que li sobra, però no vaig sortir ni satisfeta.
    I amb la por de que em comencin a fer aburrir el ‘perfect day’ de Lou Reed…

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Segurament Marga, teníem masses expectatives en aquest text… i crec que no dona per mes. Com ja he comentat el treball de David Selvas i sobretot la de l’actriu Àurea Márquez, sota el meu punt de vista no pot ser millor del que es.

      Evidentment el joc de les portes i del llit, no es el mes important de la representació, però en aquest cas ajuda al canvi de personatges d’una manera agradable.

      Jo també opino cada vegada mes com tu. El Teatre es millor gaudir-ho quan ja porta uns dies de rodatge on els actors han rectificat totes les errades possibles….el que ens passa als que estimem el Teatre es que som uns “viciosos” i volem veure la representació el mes aviat possible.

      No es l’única que va sortir del Teatre insatisfeta… els comentaris el dia que vaig anar jo, eren realment depriments. La veïna de enrere meu, la primera frase que va dir al encendres la llum va ser…. ha estat “divertida”… poder l’únic adjectiu que jo mai li hauria posat per resumir aquesta producció…. o potser li feia vergonya dir a la seva amiga que ella s’havia vist reflectida en algun personatge i no ho podia dir.

      Gracies per el teu comentari. Això fa molt mes viu aquest espai de “Voltar i Voltar”.

      M'agrada

      Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    Hola, hola!! Quan de temps eh?! Hem estat de trasllat i seguim envoltats de caixes:agotats!!. Això però, no ens ha impedit veure a La Cubana, Els Dolents (Shakespeare’s Villains), Incendis, un parell de concerts i ahir… L’habitació blava.
    Intentaré posar-me al dia del vostre blog, per tafanejar a veure que opineu tots plegats de les obres.

    He començat per la darrera, l’ Habitació… La veritat és que no ens va entusiasmar massa. No tant el treball actoral (el Nao Albet un pèl passadet de “voltes a voltes”) que vam valorar i aplaudir, si no l’adaptació, més o menys encertada de La Ronda. Estic bastant amb tu Pere.
    Personalment, em va encantar el llit que engolia als personatges. Amb tot, crec que a part de la sexualitat (important i finalment imprescindible en la relació de parella) no hi queden reflectits altres elements de les relacions humanes que també poden posar-nos contra la paret i desencadenar el conflicte.
    Em va cansar una mica tant vestir-se i desvestir-se.
    Ben solucionat el tema d’escenografia i llums.

    Aquesta tarda , hem anat a veure una obra d’afeccionats. Malgrat haver-ne fet de jove, vaig prometre’m que no tornaria més a veure’n. Em posava nerviosa la falta de professionalitat i medis. Però estava equivocada: paga la pena la il.lusió i les ganes que hi posen un grapat de gent, que estimen el teatre i treuen hores d’allà on poden i aconsegueixen portar a l’escenari una obra ben dignament. Endavant al teatre d’amateurs!! Més de quatre actors i actrius n’han sortit. i Potser més d’alguna “Patum” hi hauria d’haver passat. Visca el teatre!

    Salut a tots i a totes les “teatraires”!!

    Montse

    M'agrada

    Respon
    1. pere

      Em ve be que parlis d’aficionats. Jo també vaig fer-ne en els llunyans 50-60, i la veritat ara és MOLT DIFERENT. Sense deixar de moure’ns d’allà mateix, un grup de Figueres anomenat LA FUNCIONAL TEATRE fa uns 3 anys, va fer una versió de LA RONDA magnífica. Parafrasejant a en MIQUEL, aquella gent NO representava l’obra com la va escriure SCHNITZLER -no MIQUEL, que una prostituta, ara sigui prostitut, no altera en res l’acció, però no et sembla que es per cridar un xic més l’atenció?, a part de que originalment, i suposo que aquí també, totes les històries són entre home i dona, o no és així?-, en van fer una versió situada als nostres dies, amb un video introductori dels personatges abans de cada historia, que li donava un reforçament i modernitat molt escaients. Com em sugereix en miquel, si venen a Girona, la veuré, però, no crec que superi aquesta versió, la dels “aficionats” de Figueres.

      M'agrada

      Respon
      1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

        Crec Pere que amb tot el que prèviament ja he éscrit queda prou clara la meva opinió. Referent a la pregunta explicita que em fas, crec que els dos directors d’aquésta producció han volgut reflectir la realitat de la societat actual i han normalitzat a éscena el que és normal al carrer, i és que lés relacions sexuals no és basen únicament entre personés de diferent sexe. Segons el meu punt de vist en cap cas és una provocacio ni una manera de cridar l’Atenció. Els felicito exprésament per plantejar lés relacions sexuals entre personés del mateix sexe.

        M'agrada

        Respon
    2. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Hola !!! hola !!!

      sabíem que estàveu de trasllat i enfeinats fins les orelles. No ho intenteu fer tot de cop perquè es impossible. M’alegro de que el mes gros ja hagi passar i us permeti començar a anar al Teatre i per el que expliques ja heu vist varies de les obres que a nosaltres ens han agradat mes d’aquesta temporada.

      Respecte a lo que dius dels sentiments (deixant de banda la sexualitat), crec que a “l’habitació blava” es difícil trobar-los, ja que tracta bàsicament de sexe entre els essers humans i tan sols dedica una mica mes de temps en analitzar altres aspectes del matrimoni (el polític d’èxit i la seva dona insatisfeta, no tan sols sexualment parlant). Amb 100 minuts que dura l’obra intentar analitzar sentiments a mes a mes de sexualitat, es gairebé impossible, 10 personatges a 10 minuts cada un…no dona per mes. No crec que sigui problema de la adaptació que es pot veure al Romea.

      No es pot anar mes enllà quant l’obra bàsicament el que vol explicar son les “relacions” de sexe entre varius personatges.

      Ens agradaria que retornéssiu a “Voltar i Voltar” i expliquéssiu la vostra visió del que aneu veient.

      Aquesta setmana que comença tenim el Festival de Teatre/arts escèniques NEO, que substitueix en certa manera els RADICALS d’en Rigola. Setmana Teatrera a tope ja que tenim 8 NEOs i 1 TNC…. ja veurem que passa.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  4. Retroenllaç: L’habitació blava « Ramon Ciércoles

  5. allau

    L’hem vista aquesta nit i crec que compartim l’opinió generalitzada que el text no provoca gaire entusiasme. Dels actors, la millor l’Aurea i a la joveneta sovint no se l’entenia. L’escenografia m’ha semblat particularment lletja. I em pregunto com s’ho feien a Londres per representar les escenes homosexuals, transvestien la Kidman?

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Bona nit

      El text crec que no dona per mes com tu dius. A la teva pregunta de les escenes homosexuals, es molt senzill…. al text original el personatge del noi homosexual no existeix. Es una aportació dels responsables d’aquesta producció, Norbert Martínez i David Selvas, que crec es molt encertada.

      En el text original i també a l’estrena al Teatre, a Londres, era una prostituta que s’iniciava i el seu client.

      L’escenografia en un primer moment la vaig trobar molt lletja i trist…. L’habitació dels horrors… però desprès el joc amb les llums, el quart de bany i les projeccions em va agradar força mes.

      Una abraçada i fins aviat … potser divendres vinent, al Liceu ?

      M'agrada

      Respon
      1. allau

        Jo havia pensat que les escenes homosexuals eren una aportació d’en Hare. Si són coses d’en Selvas, ja està tot més que entès.

        És cert que és difícil fer visible un dormitori que hagi d’acomplir funcions tan diferents, però continuo trobant-lo trist. I, per descomptat ens veurem demà. Pot ser una bona nit, si desconnectem la part més teatral.

        M'agrada

        Respon
  6. monlora

    Hola he anat a veure avui l’obra de l’habitació blava, tinc que dir-vos que he passat una bona estona i he rigut molt. M’ha agradat l’escenografia, la música de fons i els videomuntatges. Dels actors per mi la millor l’Aurea Marquez,. Nao ha sigut divertit i la cançó que canta de Blue Room genial. En David Selvas,m’ ha agradat el seu personatge de diplomàtic,ja que m’ha recordat aquest antics galans de les pel-licules antigues de blanc i negre. I de la Maria Rodriguez, m’ha agradat en el paper aupair tot i que com be dieu encara li falta experiència.

    M'agrada

    Respon
  7. Miquel Gascon Autor de l'entrada

    Benvinguda monlora a “Voltar i Voltar”

    Ens alegrem que hagis gaudit d’aquesta proposta teatral. No a tothom li agrada i li critiquen que no te un text “sublim”. Crec que no tot el Teatre te que ser de text i que aquesta proposta es divertida i atrevida respecte a l’època que va estar escrita… encara que actualment en aquest tema continuem amagant la realitat.

    L’important per nosaltres es que el TEATRE continuï VIU a casa nostre a pesar de la crisi.

    Gracies per el teu primer comentari. Esperem que ens visites força sovint.

    M'agrada

    Respon
  8. Carme

    Bé, per fi ahir vaig anar a veure-la. Com sempre som dels més tardans tot i que la teníem en “cartera” des del gener. Això de anar-hi quant ja fa temps que la fan te dos vessants, la dolenta es que, segons les critiques, et crea expectatives que de vegades no es compleixen o al contrari se’t passen les ganes de veure-la. La bona es que està tot molt més “rodada”i crec que per les vostres opinions, això es el que ha passat en aquesta obra, ja que les interpretacions de tots 4 les vàrem trobar molt bones, en el cas de l’Aurea i el David, no cal dir-ho però també amb la parella jove, la María Rodriguez, sincerament crec que fa els seus papers de forma remarcable, i el Nao està fantàstic tant en el paper d’estudiant com en el d’escriptor.
    Per mi l’escenografia està molt ben resolta, trobo molt difícil fer quadrar les diferents escenes en una sol espai.
    L’obra tot i que te algunes coses molt bones, es un sí… bé… però… m’heu entens oi?
    Fins a properes trobades, una abraçada per tu també Montse

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Es ben cert Carme que amb el rodatge, el Teatre guanya en qualitat i això es per força, ja que les experiències del dia a dia de ben segur fan millorar alguns aspectes sobretot al intèrprets amb menys experiència. Se que es aixì, però jo soc dels que m’agrada anar ben d’hora, ben d’hora i no suporto gaire be anar llegint cròniques i critiques i no poder donar la meva visió.

      M’alegro molt que l’interpretació dels quatre sigui ara molt bona. Per lo que llegeixo entre línees el teu “si però no” mes o menys es el que em va passar a mi… em va agradar però no entusiasmar, encara que vaig sortir satisfet. Jo crec que el que ens passa a vegades es que com veiem força teatre, desprès de veure en un escenari una meravella com ” Incendis”, desprès esperem quelcom similar perquè es el mateix teatre… i llavors ens decep una mica; crec que no deuríem de comparar perquè es injust, però som humans i ho fem sense pensar.

      Gracies per donar la teva visió al dia següent de veure l’obra. T’ho agraïm no saps ben be quant.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.