Arxiu d'etiquetes: Arthur Schnitzler

– Teatre – FOREST (🐌🐌🐌) – Teatre Almeria – 2017.09.15 – (temp. 17/18 – espectacle nº 25)

FOREST (temp. 17/18 – espectacle nº 25)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Enguany, el Teatre Almeria torna a obrir temporada amb el resultat del curs de formació per actors de l’Estudi Laura Jou. Es tracta de FOREST una adaptació lliure de “la Ronda” de l’escriptor austríac Arthur Schnitzler, dirigida per Pau Miró i Gerard Oms.

La temporada passada, i també en el marc del treball final dels Joves alumnes d’Estudi Laura Jou, vam poder veure “Sueño de una noche de verano” dirigida en aquella ocasió per Iván Morales i on alguns dels actors d’enguany també hi eren.

This slideshow requires JavaScript.

A “Forest” ens situem dins un bosc solitari i aïllat que dóna vida a un espai oníric on tenen lloc uns encontres clandestins entre els habitants del bosc i els diferents personatges que vénen de fora a buscar-hi o deixar-hi alguna cosa.

Onze són els joves actors que interpreten aquesta proposta on tenen lloc una seqüència d’escenes entre dos personatges, un personatge entra i l’altra surt i a la següent escena el que ha entrat surt i n’entra un altre. Les trobades entre els dos personatges serveixen de punt d’inflexió i ens mostren contradiccions que els obliguen a prendre decisions.

Cada actor ens ha ofert dues cares del mateix personatge.

No totes les intervencions tenen la mateixa qualitat ni totes les històries el mateix interès però el resultat global és prou interessant.

Continua llegint →

– Teatre – EL PROFESOR BERNHARDI (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 19/02/2016

Deixa un comentari

Gairebé dues setmanes després d’assistir a la roda de premsa (enllaç d’aquella crònica), on es va presentar aquesta producció, els voltaires ens apropem de nou al TNC per poder-la gaudir; 13 actors i 1 actriu omplen la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el text d’Arthur Schnitzler de la mà de Xavier Albertí. Un institut mèdic i el món polític interaccionen de tal forma que les decisions que es prenen en un afecten les decisions de l’altre.

Lluis Homar és el professor Bernhardi, dirigeix un prestigiós hospital universitari a Viena i pren una ferma decisió, negar l’entrada a un sacerdot per administrar l’extremunció a una jove pacient que morirà de septicèmia provocada per un avortament clandestí. El metge defensa la seva postura tot dient que la pacient creu que se’n sortirà i no és conscient del final; la presència del capellà li desvetllaria la mort inevitable i li provocaria una angoixa evitable.

El capellà, Albert Prat, denuncia aquesta actitud contrària a la religió catòlica, i la condició de jueu del professor porta el conflicte al Parlament on el ministre de Culte i Educació, Manel Barceló, amic del professor, hi haurà de prendre decisions.

Continua llegint →

– Teatre – L’HABITACIÓ BLAVA (***+) (The Blue Room) – Teatre Romea

20 respostes

Ahir divendres 4 de maig de 2012 (deixem per uns dies el festival de cinema d’Autor), retornem al Teatre, aquesta vegada al Romea, per tal de veure una de les representacions mes esperades de la temporada… L’HABITACIÓ BLAVA (The Blue Room) del autor David Hare (Adaptació lliure de La Ronda d’Arthur Schnitzler).

Inspirada en La Ronda, d’Schnitzler, David Hare ens enfonsa en una brillant meditació sobre els homes i les dones, el sexe i la condició social, els actors i el teatre. La versió de The Blue Room, estrenada al Donmare Warehouse de Londres el 1998, i encapçalada per Nicole Kidman i Iain Glen va rebre els elogis per part de la crítica.

Un dels aspectes mes humans i mes “animals” també que existeix al llarg de la nostra vida …es el desig sexual per una persona desconeguda… per una persona que no es tracta ni tan sols d’una persona “estimada” i evidentment no es la nostra parella habitual. Es present en totes les vides, en la de qualsevol ser humà i el mes curiós es que s’intenta amagar sempre, ja que a la nostra cultura esta molt mal vist… ara i al llarg de l’historia. Tenir desig sexual forma part de nosaltres mateixos, de la nostre naturalesa, però ens veiem amb la necessitat de simular que no ho sentim…. únicament tenim que tenir sexe amb la nostra parella, amb la que estimem si o si (diuen que fins que la mort ens separi)…. però això no es cert i tots ho sabem…existeix i es real; forma part d’aquest desig precisament “el perill” o ” el risc” en el que ens aboquen a l’engany, a la “aventura” desconeguda, quant de sobte apareix l’oportunitat (o no) de tenir una relació sexual esporàdica i sobretot secreta.

Continua llegint →