Un cop liquidades les vacances (de moment), tornem a la feina però continuem “voltant” per evitar que la rutina del dia a dia se’ns mengi poc a poc.   Comencem dons la nova temporada amb TEATRE  i amb una obra que tot just arribar a Barcelona ens han recomanat.

El dissabte 10 de setembre 2011 ens apropem a La Villarroel, per tal de veure EXITUS, una obra representada en castellà per dos únics intèrprets i amb pocs mitjans tècnics, però que reconeixem es PUR Teatre, treballat a fons i amb un resultat magnífic.

Diego Lorca i Pako Merino son TOT en aquesta producció….els creadors de tot plegat, la idea del argument es seva i la van treballar durant varios mesos, abans de la seva estrena l’any 2009, i que fins i tot ( per tal de que l’argument fos el mes real possible ), els va portar a treballar durant 3 setmanes a una funerària i 3 setmanes mes amb un equip d’infermeria de remeis pal·liatius. La direcció acurada fins al últim mil·límetre i l’actuació d’ells mateixos com a únics intèrprets de tots els  personatges que van canviant reiteradament durant l’hora i mitja que dura la representació.

Humor negre “intel·ligent” sense caure en la grolleria comercial.  La paraula “EXITUS” pot portar al equivoc de que es tracta d’una obra de Teatre que tracta l’èxit a la vida dels protagonistes i res mes lluny de la realitat….. el tema va del “Exitus letalis”… o sigui la sortida ultima que fem tots al final de la nostra vida…. la mort.

Al voltant del tema de la mort del esser humà, creen esquetxos breus amb una línea argumental molt feble, però ben planificada amb quatre o cinc personatges que “viuen” al voltant del negoci i fet social que representa  aquest fet en la nostra societat.  Un directiu d’un laboratori farmacèutic que creu ha trobat  el remei per allargar la vida uns anys, el seu germà que treballa d’advocat i es especialista en testaments, un aturat que accepta qualsevol feina que li surti i la troba com a preparador/maquillador de cadàvers en una empresa funerària municipal, el seu company que li dona classes de com maquillar els cadàvers i l’ajuda a veure tot plegat com una feina mes…

A vegades com es en aquest cas, s’aconsegueixen bons resultats teatrals, sense gaires mitjans i això es degut a que aquesta companyia,  “Titzina Teatre” amb ja 10 anys de vida, treballa amb un acurat rigor escènic i aconsegueix fer Teatre de gran qualitat.  La posada en escena senzilla però molt eficaç, ja que tan sols amb unes portes corredisses que ells mateixos manipulen, canvien en uns segons l’ambient que volen crear, recolzats per una magnifica il·luminació absolutament perfecte que transforma els personatges en siluetes retallades sobre fons de colors llampants fins que comença la següent escena.. i poc mes, 2 cadires i una taula que es transforma en taüt, es tota l’escenografia.

Els dos actors, magnífics, recreen situacions moltes vegades viscudes per tothom, com l’espera en una vetlla dels amics i familiars del difunt amb converses absurdes per el moment que es viu… o l’angoixa amb la paperasa  quant s’està davant d’un advocat per redactar un testament … o la relació de llunyania de dos germans que viuen a la mateixa ciutat i que poca cosa saben l’un del altre… i sobretot la espatarrant escena d’una trucada telefònica per oferir una oferta d’una operadora, amb millors preus i serveis telefònics  al propi difunt.

Ens va agradar, la idea, les interpretacions i la posada en escena; el resultat es podria dir que magnífic, però malauradament potser no es el tipus de teatre que mes ens agrada, ja que esta fet en format d’esquetxos amb escenes massa curtes per el nostre gust.   Tampoc son massa amants del Teatre humorístic, encara que reconeixem que aquesta vegada es un altre classe d’humor, força intel·ligent i gens barruer.  Per això valorem aquesta producció amb tres estrelles sobre cinc, que traduït al català vol dir que ENS HA AGRADAT però que tampoc es per fer sonar les campanes.  Recomanable sobretot per les persones que volen passar una bona estona.

——————————————————————————————————–

Tal i com vaig prometre, aquesta nova temporada, al final de cada crònica de qualsevol espectacle, sigui teatral o musical, posarem el preu o preus oficials per persona i entre parèntesi el preu que ens ha costat a nosaltres així com  la raó d’aquest descompte, si en tenim )….  Amb això volem demostrar que moltes vegades, el fet de no sortir de casa, mes que d’impossibilitat econòmica, es mes aviat per comoditat / mandra, o fins i tot per el desconeixement de les ofertes o abonaments que estan a l’abast de tothom.

– La Villarroel – Preu per persona 22 Euros ( preu pagat 10 Euros – TresC)