Ahir dimecres 16, vam fer cap a la Sala Ars per tal de veure EL ASCENSOR, una comèdia sota la direcció d’Antonio Castillo, amb text de Patricia Alvarez i Sebastian Slepovich.

Val a dir que ens va sorprendre molt que la platea era gairebé plena i això per nosaltres era bon auguri. Malauradament en les darreres files del teatre estàvem rodejats d’un grup de noies adolescents que no van parar de “comentar la jugada” durant tota la representació i de riure sense sentit i de forma escandalosa a cada frase que deien els protagonistes.

L’acció de l’obra se situa en un divendres, a les portes d’un cap de setmana, quan la jornada laboral està arribant al final. Un edifici d’oficines i un ascensor. Dos desconeguts queden atrapats quan l’ascensor s’atura.

Ell és en David, publicista i ella és assessora financera. 

Ell és una persona tímida que està passant per una etapa molt dura de la seva vida. La mort de la seva dona l’ha marcat. Fa cinc anys que treballa en aquest edifici i ara sortia de la feina per anar cap a casa. 

Ella tan sols fa dos dies que hi treballa en aquestes oficines i és mostra com una persona feta a si mateixa que no vol perdre l’oportunitat d’escalar posiciones a la seva feina. La seva infantesa l’ha marcat. Ella estava fent temps per anar a la perruqueria. 

Ell és en Gerardo Begérez a quin vam tenir l’oportunitat de veure treballar, en 2019, en la proposta “BARTLEBY” al Teatre Gaudí, una petita joia que només es va representar un parell de dies.

Gerardo Begérez va néixer el 1981 a Montevideo, i és actor, director de teatre, docent i dramaturg. Viu a Barcelona.

Ella és Florencia Ortiz, actriu i model argentina que va néixer a Buenos Aires el 1971. Viu a Premià de Mar.

Una comèdia que ens ha fet riure en alguns moments, però que, com ens passa sovint en aquest tipus de proposta, el riure escandalós i continuat d’algunes persones del públic, ens ha fet perdre bona part dels diàlegs i ens ha acabat incomodant.

Una trobada casual de dos desconeguts absolutament divergents i que acaben parlant de les relacions de parella, de la mort, de la vida, de la paternitat, de les feines, de l’empoderament de la dona, de la solitud, i en definitiva de les pors que tots tenim en molts moments de les nostres vides.

Llàstima que, al nostre entendre, els autors del text han abusat de les frases escatològiques (como te llamas ? … me llamo “mierda”, pues yo “culo cagado”) .. o amb doble sentit sexual (cómeme el plátano, te gustan los chorizos ?), … segurament pensades per fer riure fàcilment a un tipus de públic força immadur, i no gaire acostumat a anar al teatre.

Una posada en escena força aconseguida i el millor de tot, unes interpretacions de tots dos, prou convincents, encara que ens ha agradat més el rol del Gerardo Begérez i la seva fresca i informal interpretació.

En resum, un divertiment per passar una bona estona, sense esperar res més, que podreu veure a la Sala Ars els dimecres vinents 23 i 30 de novembre.