Segona proposta teatral d’aquest passat dijous; sortim a corre-cuita de l’Institut del Teatre sense haver gairebé tingut temps d’aplaudir el treball sensacional de “Coronel Ocell” i haig de dir que el meu l’esforç d’encadenar dues produccions teatrals en una mateixa tarda ha tingut premi.
Arribem a La Villarroel, per tal de veure INFÀMIA, amb grans expectatives, després d’haver assistit a la seva roda de premsa la setmana passada. … i la veritat és que potser en contra del que acostuma a passar en casos com aquest, (quan abans de veure una producció t’has creat grans expectatives), aquesta vegada no ens ha defraudat gens, perquè hem gaudit de valent veient TEATRE dins del teatre.
Amb aquest INFÀMIA, el seu autor Pere Riera ha encertat novament després del seu merescut èxit a BARCELONA, producció que vàrem poder veure l’any 2013 al TNC. A més a més aquesta proposta, de passada, també ha servit per posar de nou on li pertocava a la grandíssima actriu Emma Vilarasau, després del malaguanyat paper que va d’haver d’interpretar a “Caiguts del Cel” la temporada passada.
Tal com ens va explicar el mateix Pere Riera en la roda de premsa la setmana passada, ell ha tingut la sort d’haver estat molt ben assessorat pels actors que treballen en aquesta producció, per què reconeix que en certa manera, encara que sempre ha admirat el treball que exerceixen els actors al llarg de tota la seva vida, al mateix temps han estat per ell, els grans desconeguts.
El Teatre fins ara, sempre l’ha viscut des del punt de vista del dramaturg i també evidentment com espectador quan va al Teatre, però desconeixia en profunditat les misèries d’aquesta professió tan admirada i alhora tan desconeguda pels espectadors, pel que fa al treball sense descans necessari per intentar fer-se un forat en aquest món de la faràndula i ser reconegut; és molt més difícil del que sembla, fer una bona interpretació que aconsegueixi “enganyar” als espectadors, fent creïble la mentida en la qual es basa el Teatre.
A l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una actriu que ha deixat d’interpretar als escenaris, després de molts anys de ser una actriu consagrada i reconeguda … i els espectadors durant tota la representació es preguntaran el perquè està ferida. Dos joves que s’inicien en aquesta professió, la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), intenten aprendre l’ofici d’actor, amb el suport dels consells que l’Eva els aporta. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest ofici.
Veureu a escena els sacrificis que s’han de fer per aprendre l’ofici, i que fins i tot poden arribar a ser humiliants, les inseguretats i pors de no saber si podran arribar mai a ser-ho, la precarietat econòmica per la manca de feina quan no estàs a la cresta de l’onada, la por escènica davant els espectadors i la relació entre aquests i els actors i com pot influenciar l’actitud del públic en la vida dels actors. Veurem el fals “ego” d’alguns actors novells que creuen que ja han arribat a ser bons actors, pel sol fet que han començat a treballar en una sèrie televisiva. Veurem a la fi com els actors són també persones normals amb els seus problemes en la seva vida privada i en la relació amb els sus companys de professió. És per tot això que els molt teatraires, no us podeu permetre el no anar a veure aquesta producció teatral.
Com ja he dit abans, de nou ens trèiem el barret davant del treball que ens ofereix la gran, grandíssima Emma Vilarasau, que per sort ha tornat a interpretar el que ella sap fer millor que ningú, els papers dramàtics; però també hem de felicitar pel treball excel·lentíssim de l’Anna Moliner, el que pot arribar a ser el paper de la seva vida…. felicitats, Anna, de debò.
Malgrat que crec que l’argument, dona molt més pes als papers femenins, cal dir que aquesta obra requereix d’una molt bona interpretació coral dels 4 actors i no cal dir que ningú dubta que en Jordi Boixaderas es pot quedar enrere, perquè és com molt ben sabeu un dels grans professional del teatre. El treball d’en Francesc Ferrer, no el coneixíem gaire fins ara, i en aquesta producció ens ha sorprès també per la seva extraordinària interpretació.
Malgrat les magnífiques interpretacions, sense les quals no hauríem gaudit d’aquesta representació teatral, cal reconèixer que el mèrit més important recau en el seu autor, amb un text molt ben elaborat, que no té ni un petit bri de desperdici… i al mateix temps amb la acurada direcció en la seva posada en escena.
La disponibilitat de la sala ens encanta, perquè garanteix que els espectadors podran estar segur força més a prop de l’espai escènic, sense que la capacitat de la sala minvi; no és el mateix estar a la fila 12 que a la fila 22 (grada A 12 fileres – grada B 10 fileres), i aquesta distribució en dues graderies enfrontades ho permet.
Intenteu anar a veure aquest espectacle el més aviat possible i sobretot no us el perdeu pas. Nosaltres sense voler exagerar pas, creiem que es tracta d’un dels millors espectacles teatrals dels darrers anys.
Autor i Direcció: Pere Riera
Interpretació: Emma Vilarasau (Eva Dolç) – Jordi Boixaderas (Toni) – Anna Moliner (Sara) – Francesc Ferrer (Aleix)
Escenografia: Sebastià Brosa // Il.luminació: Albert Faura // Vestuari: Berta Riera // Espai sonor: Jordi Bonet // Caracterització: Toni Santos
Producció: La Villarroel
Cargol que va deixar pintat en el seu camí de Sant Jaume, el nostre amic Francesc Esteve.