Arxiu d'etiquetes: EMMA VILARASAU

– 336 – GREC2019 – Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.06.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

GREC2019 – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol.

El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la felicitat personal.

A CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, la Nora torna a casa, i la seva tornada fa trontollar tot de nou. Ella torna per demanar al seu marit, el banquer Torvald Helmer, que demani el divorci. La seva petició, la confrontarà amb les tres persones amb les quals es retroba, el seu marit, la seva criada i dida, i la seva filla. Ella es veurà obligada a justificar el perquè de la seva decisió i intentarà que entenguin la seva forma d’entendre la vida i el paper que ella creu que la dona ha de tenir.

Ara el text arriba, traduït per Helena Tornero i de la mà de Silvia Munt que ha comptat amb Emma Vilarasau (Nora), Ramon Madaula (Torvald), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida) i Júlia Truyol (Emmy, la filla).

“Els quatre personatges de l’obra defensen quatre relats que tenen una vigència indiscutible. Encara ara ens cal entendre els motis de Nora, la necessitat profunda d’escoltar la seva pròpia veu, d’assumir la responsabilitat de viure en llibertat, d’escollir qui és i que vol ser. Però també d’escoltar Torvald, el marit abandonat, i Emmy, la seva filla i també l’Anne Marie, la dida que ha tingut cura dels seus fills”.

Nora, Emma Vilarasau, està en escena des del primer moment i en la seva interpretació la veiem molt a ella mateixa. La defensa reiterada dels seus sentiments, dels seus anhels de llibertat i la seva necessitat de ser ella mateixa i no la filla, la dona o la mare de …. ens sembla, a moments una mica mancada d’emoció, com si anés repetint el discurs après que ha de justificar, davant de tots, la seva decisió de vint anys enrera.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – LA RESPOSTA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.07.13 (temp. 17/18 – espect. nº 349)

Deixa un comentari

LA RESPOSTA (temp. 17/18 – espectacle nº 349)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres, vam anar finalment a veure LA RESPOSTA, un text de Brian Friel, amb traducció de Pau Gener, i dirigit per Silvia Munt que es representa al Teatre Goya, dins de la programació del Festival Grec.

Una proposta que ens havien presentat en roda de premsa el passat 19 de juny i de la que no hem parat de llegir crítiques desfavorables. I per sort, s’ha tornat a complir allò de què a expectatives molt baixes, el grau de satisfacció és més alt. I la veritat és que a nosaltres LA RESPOSTA ens ha agradat molt.

Sílvia Munt ha fet realitat un vell projecte personal portant a l’escenari l’obra d’un autor irlandès que, coneixem especialment per muntatges com “Molly Sweeney” (Grec 2012), “Afterplay” (2013), “Translations” (Biblioteca 2014) i “Dansa d’agost” (Biblioteca 2016).

Aquest és el segon any que la Sílvia Munt participa en el festival Grec, ja que a l’edició de 2016 va dirigir “El preu”, en aquesta mateixa sala.

Brian Friel (1929-2015), fou un dramaturg en llengua anglesa, considerat el Txèkhov irlandès. En aquesta obra “A Give me your answer, do!” examina la complexitat de les relacions humanes, l’autor és capaç d’explicar la complexitat de les relacions paternofilials, de les relacions de parella i de les relacions d’amistat. Descriu les preguntes més importants que ens fem cada dia, com ara qui som, qui voldríem ser o com suportem l’existència quan passem un moment dramàtic a la nostra vida.

This slideshow requires JavaScript.

Tom (David Selvas) i Daisy Connoly (Emma Vilarasau), són matrimoni, ell és un escriptor que fa temps que no escriu. Ella havia estat una pianista considerada una jove prodigi, i ara beu ginebra. Sota una aparent normalitat estan patint greus problemes econòmics i tenen la seva filla Bridget (en el vídeo Raquel Ferri (adulta) i Rita Soteras (nena)) ingressada en un sanatori mental fa més de deu anys.

Continua llegint →

– Roda de premsa – LA RESPOSTA – Teatre Goya – 2018.06.19 (temp. 17/18 – RdP 094)

Deixa un comentari

RdP – LA RESPOSTA – (temp. 17/18 – RdP nº 94)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Segona RdP d’ahir, també d’un espectacle inclòs en la programació del Festival Grec 2018. Del Palau de La Virreina al Teatre Goya, caminant depresa per arribar a l’hora convinguda i poder fer la fotografia de família a la porta del Teatre.

El director artístic del Teatre Goya, Josep Maria Pou ens fa la presentació d’aquesta nova producció, LA RESPOSTA, un text de Brian Friel que dirigirà novament Sílvia Munt, tot recordant l’èxit que va obtenir en aquesta mateixa sala “EL PREU” durant el Festival Grec del 2016 i que també va dirigir ella.

Francesc Casadesús, director artístic del Festival Grec, ha explicat que va confiar plenament amb la Sílvia, perquè es va adonar que ella estava perdudament enamorada d’aquesta obra i el va convèncer d’incloure-la a la programació, malgrat que el tema no té res a veure amb el guió genèric de “viatge cap a l’Orient”, que ell havia volgut imprimir en aquesta edició del Grec.

Sílvia Munt, tenia des de fa temps aquest text de Brian Friel al calaix i sempre havia somiat de posar-lo en escena, malgrat que era difícil, ja que requeria la participació d’almenys 7 actors a l’escenari. Quan li van confirmar que la podria portar a terme de seguida es va posar en contacte amb l’Emma Vilarasau, que va acceptar ràpidament.

Brian Friel, és un dels dramaturgs més prestigiosos de la seva generació, i se’l considerava el Txèkhov irlandès; en aquesta obra examina la complexitat de les relacions humanes. Segons la Sílvia Munt, LA RESPOSTA és la culminació d’un home al qual no s’havia homenatjat prou i que descriu les preguntes més importants que ens fem cada dia, com ara qui som, qui voldríem ser o com suportem l’existència quan passem un moment dramàtic a la nostra vida.

Continua llegint →

2018.04.18 – Teatre – MEDEA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Montjuïc (temp. 17/18 – espectacle nº 259)

Deixa un comentari

MEDEA (temp. 17/18 – espec. nº 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A partir d’Eurípides i Séneca, dues tragèdies barrejades en aquesta versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual i dirigida per Lluís Pasqual hem pogut veure aquesta MEDEA que envaeix amb una gran força escènica la Sala Fabià Puigserver.

Aquesta versió ha eludit la part dels textos clàssics que ja coneixem i ens apropa a una Medea dominada de principi a fi per la ira, incapaç d’acceptar, reclamant el que creu que són els seus drets com a dona i els dels seus fills com a nens.

This slideshow requires JavaScript.

Medea és filla del rei de la Còlquida, Eetes, i de l’oceànida Idia. I neta del sol, Heli, i de la maga Circe. Casada amb Jasó, cap dels Argonautes i a qui va ajudar a conquerir el velló d’or, viu amb ell a Corint, el país d’origen d’Eetes, sota el regnat de Creont.

Un bon dia, però, Creont decideix fer casar la seva filla amb l’heroi. Per aconseguir-ho, decreta desterrar Medea. Ella, però, aconsegueix ajornar un dia l’execució del decret, el temps just de preparar la seva venjança.

Impregna de verí un vestit i joiells i ho envia tot a la seva rival per mitjà dels seus fills. Quan ella s’ho emprova, és cremada per un foc misteriós, que també afecta Creont quan corre a auxiliar-la, i fins al palau sencer. Mentrestant, Medea assassina els seus propis fills al temple d’Hera i, tot seguit, s’escapa a Atenes enfilada en un carro estirat per cavalls alats, un regal del seu avi, el sol.

Lluís Pasqual ha valorat les dificultats de portar a escena una peça de fa 2.500 anys, arribant a la conclusió de què “el més difícil de tot és trobar el to adequat”. Per aquest motiu, ha decidit suprimir el tradicional cor grec que, creu, és “l’element clàssic que ha envellit pitjor”.

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

Fotografies de Ros Ribas

Emma Vilarasau és una Medea amb una força i una resistència indiscutibles, imprimeix un ritme trepidant al seu personatge, encara que, al nostre entendre, ha estat sobreactuada en forçes moments. Cal afegir però, la incomoditat que deu suposar actuar absolutament mullada ….

Continua llegint →

– Teatre – SI MIREU EL VENT D’ON VE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.02.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 206)

Deixa un comentari

SI MIREU EL VENT D’ON VE (temp. 17/18 – espectacle nº 206)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vam poder gaudir d’aquesta esplèndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduïda de l’anglès per Marc Rosich i dirigida per Fernando Bernués.

Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred.

És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i el funeral del cap de família.

A la primera part l’atenció queda centrada a l’interior de la casa, on comencem a intuir les relacions entre els membres de la família i on se’ns plantegen un munt de preguntes que en caure el telo a la mitja part no han tingut resposta.

A la segona part centrem l’atenció en l’exterior de la casa, els camps i les pomes, i comencem a entendre les relacions de dependència d’aquesta família dominada per una mare possessiva.

Irene (Emma Vilarasau) és la mestressa d’aquesta finca on viu amb el seu fill Roy (Lluís Marquès) i el seu germà Len (Eduard Farelo). La seva filla Brenda (Laura López) va marxar de casa fa tres anys i torna en assabentar-se de la mort del pare. També torna Linda (Claudia Cos) que havia estat companya de jocs dels fills de la Irene.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (315) – UN TRET AL CAP (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 25.07.2017

Deixa un comentari

UN TRET AL CAP –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tres actrius a l’escenari, tres formes d’entendre la vida. De rerefons la honestetat al periodisme. Un text on trobem barrejats el thriller, la comèdia i el drama. Una reflexió sobre el concepte d’ètica professional i personal.

Emma Vilarasau, amb una perfectíssima interpretació, en el paper antipàtic i ple de supèrbia que li ha tocat. És una periodista de reconegut prestigi que fa 20 anys que està treballant en el mateix diari i té un blog d’opinió personal. Les coses canvien, l’edat no perdona i ella és acomiadada. Injustícia ?, incomprensió i rabia. A ningú l’interessa el que li ha passat ni el que farà a partir de l’acomiadament.

UN TRET AL CAP – Sala Beckett – fotografia de David Ruano

Imma Colomer, extraordinària interpretació de germana gran, un personatge que desprèn empatia entre el públic des del començament de la representació. Ella és escriptora de contes infantils i com diu “per sort” li han comprat els drets i pot viure tranquil·la. Li han diagnosticat una malaltia degenerativa. S’ha convertit en un “iogurt amb data de caducitat”. Han estat distanciades durant molts anys.

Creiem que sovint els espectadors, però sobretot els que valorem d’una manera o d’un altre els espectacles que veiem, caiem en el parany de confondre la simpatia del personatge que es representa, amb la qualitat de la interpretació que realitza l’actor o actriu.

Mar Ulldemolins és la tercera actriu a l’escenari, en aquest cas ens ha costat força “creure-la” en la seva interpretació … o potser això té a veure en que el seu paper és el més desagraït dels tres. No té feina i busca l’ajut de la periodista d’èxit, es presenta com una víctima que demana que el seu cas surti a la llum.

Continua llegint →

– Teatre (176) – LA MARE (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 06.02.2017

2 respostes

LA MARE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tal com ja ens van descobrir a la roda de premsa, LA MARE és un text complex que ens porta a fer un viatge per la ment de la protagonista.

Florian Zeller, autor del text, és considerat un dels millors dramaturgs francesos contemporanis i un dels més apassionats. Va escriure La Mère l’any 2010 i es va estrenar al setembre del mateix any a París. Ara, amb traducció d’Ernest Riera s’estrena a Catalunya. Durant la present temporada teatral Focus ha presentat una altra obra del mateix autor, EL PADRE al Teatre Romea, protagonitzada per Héctor Alterio.

Andrés Lima és el director d’aquesta proposta i ha volgut que l’Emma Vilarasau, a la que coneix de fa vint anys, fos la seva protagonista. “Emma és de les millors artistes que he conegut en la meva vida. Hi ha molt poques que puguin fer el que fa ella”.

La peça se centra en una dona en la cinquantena, Anne, que afronta una crisi en tots els fronts: fills grans, matrimoni que fa aigües, solitud, angoixa existencial, por, depressió, falta de propòsit en la vida, desamor. El retorn provisional del fill a causa d’una ruptura sentimental solament servirà per exacerbar encara més la síndrome del niu buit quan ell torni a marxar.

Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per viure la seva vida? La mare és una obra directa que parla de la dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el seu rol de mare al llarg dels anys. Emma Vilarasau és l’Anne, una mare entregada que ho perd tot menys la capacitat de patir i somniar.

This slideshow requires JavaScript.

Com moltes dones que han viscut per als seus fills, el seu marit i la seva casa, Anne veu marxar primer el fill, desprès la filla, i nota com el seu marit està cada vegada més lluny i les excuses per absentar-se són cada cop més nombroses. Ella es troba sola, en un món que li cau al damunt. Res a fer, res a compartir, cap activitat, cap afició, només soledat absoluta i espera. Esperar el retorn del marit, la trucada del fill …

Continua llegint →

– Roda de premsa de LA MARE – La Villarroel (rp59) – 27.01.2017

Deixa un comentari

LA MARE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ahir divendres, La Villarroel va presentat en roda de premsa la nova producció de la sala: LA MARE de Florian Zeller, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Emma Vilarasau, que estarà acompanyada per Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort a l’escenari.

“Tornar a rebre l’Emma Vilarasau a La Villarroel és un autèntic plaer”, va comentat la directora artística de la sala, Tania Brenlle. L’actriu hi va estrenar INFÀMIA de Pere Riera durant la temporada 2015-2016, i va aconseguir gran èxit tant de crítica com de públic.

“L’Emma és de les millors actrius que he conegut a la meva vida”, ha declarat Lima, que la dirigeix per primera vegada en un escenari. Per a Brenlle és també motiu de profunda satisfacció acollir la primera obra en què Lima i Vilarasau treballen junts sobre les taules. El director i l’actriu es coneixen des de fa vint anys però mai havien coincidit en teatre fins ara.

Vilarasau ha declarat que tenia moltes ganes de treballar amb Lima perquè “és un gran coneixedor de l’ànima humana, té una sensibilitat especial a l’hora de dirigir“. “Ens hem trobat en el moment idoni”, ha afegit l’actriu. La mare és també la primera obra que Lima dirigeix a La Villarroel i s’ha mostrat molt agraït a Focus per l’oportunitat de treballar en “un projecte tan meravellós”.

Continua llegint →

– Teatre (106) – SILENCIS (lectura dramatitzada) (🐌🐌) – La Villarroel – 28.11.2016

Deixa un comentari

SILENCIS (lectura dramatitzada) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Fa uns dies vàrem rebre la invitació de la Fundació Romea per assistir gratuïtament a una lectura dramatitzada aquest passat dilluns 28 de novembre a La Villarroel. No teníem coneixement d’aquest text escrit per Toni Cabré, però ens va atraure molt el cast dels actors que la interpretaven, ja que estava encapçalat ni més ni menys que per Jordi Bosch i Emma Vilarasau.

No ens ho vàrem pensar gaire i ahir dilluns ens vam apropar novament al Teatre, per assistir a la lectura dramatitzada de SILENCIS, amb un teatre gairebé ple fins a la bandera.

Toni Cabré (Mataró, Barcelona, 1957). És dramaturg, enginyer i guionista. La seva producció teatral és variada, però manté dues constants: la realista (la relació de l’home amb el món tecnològic, la complicitat amb el poder, el dubte…) i la paradoxal (teatre dins del teatre, confusió de realitat i somni, veritat i mentida…). Com a guionista, ha format part de l’equip de les sèries de TV3, Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de Colònia.

D’aquest autor fa pocs mesos vàrem poder veure La Peixera al Versus Teatre, producció que ens va agradar molt, tant per la qualitat del text com per les seves interpretacions.

Aquest SILENCIS, per començar ja ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor” 2016; ara caldrà posar-la en escena, el més aviat possible.

Continua llegint →

– Teatre – VICTORIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 06/05/2016

1 resposta

Per Miquel Gascón & Imma Barba

M’havia fet unes grans expectatives amb aquesta producció del TNC, a partir de la roda de premsa a la qual vaig poder assistir fa uns dies i a vegades això fa que a l’hora de veure-la representada a l’escenari et pugui arribar a decebre; en aquest cas, aquesta premissa no es va complir gens, perquè literalment em va fascinar absolutament tot, especialment el text de Pau Miró, la seva direcció, l’escenografia espectacular de Max Glaenzel i les excel·lents interpretacions dels set actors.

VICTÒRIA, és una història de por, d’amor i de corrupció situada als anys 50, però d’alguna manera molt present en els nostres dies. Com si d’aquells dies, encara ens n’arribés l’ombra. Aquella gran derrota que va ser la Guerra Civil per a gran part de la població, només es podia combatre amb petites victòries quotidianes. Aquesta és la història d’una d’aquestes petites victòries.

La por, evidentment els mecanismes brutals de repressió que exercia el sistema policial i la col·laboració espiritual de l’església, creaven un estat de pànic en el ciutadà. Aquesta por i les pors actuals són diferents, però ho són tant? Hi ha ecos d’aquelles pors que encara ressonen avui? Hi ha alguna cosa de la nostra passivitat relacionada amb aquella por?

La vídua protagonista està interpretada per Emma Vilarasau; Mar Ulldemolins és una noia francesa que ajuda molt amb la seva presencia al canvi de visió de la vídua; Jordi Boixaderas és un falangista “sensible”; Pere Arquillué, un mestre republicà; Mercè Aránega interpreta una dona que abans de la guerra era una persona alegre i que s’ha convertit a la força en una persona trista que ha d’amagar el seu passat; el germà es Joan Anguera i el personatge d’un noi ha estat interpretat per Nil Cardoner, que m’ha agradat molt especialment.

Continua llegint →