Site icon

– Teatre – JULIO CÉSAR (**) – Teatre Romea – 11/06/2013

per MIQUEL GASCÓN

Els que hem llegiu sovint quan parlo del teatre que hem vist, ja sabeu que el Teatre clàssic NO és el meu fort i l’evitem si no és una d’aquelles produccions que se surten del normal. Precisament per aquesta causa, no havíem comprat cap entrada pel festival Shakespeare que aquests dies s’ha celebrat a Barcelona.

Però ja se sap que qualsevol “vici” sovint pot mes que la pròpia voluntat, i el “vici del Teatre” un cop mes…  va poder i un parell de dies abans, quant el teatre Romea ja era gairebé ple, varem treure un parell d’entrades de l’amfiteatre, per tal de veure la producció JULIO CÉSAR de William Shakespeare.

Ahir dimarts 11 de juny varem anar a l’estrena a Barcelona i les entrades estaven exhaurides i la “creme de la creme” del Teatre estava asseguda a les seves butaques; l’expectació era evident  i es palpava en l’ambient.

L’argument de l’obra ( i no per què sigui un Shakespeare), realment es impactant i no passa d’època, ni crec que mai es veurà realment com a teatre clàssic, ja que tracta sobre el poder i el mon que l’envolta, sobre les traïcions i enveges  que afecten  a aquesta classe social…. i evidentment això, mes actual no pot ser.

Julius Cèsar, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. El 47 aC va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l’Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris).

Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposició d’exèrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials i altres funcions, honors i títols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.

Així doncs, Cèsar va quedar investit del poder (Imperium) per temps il·limitat i sense compartir-lo

Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.

El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.

A la producció (un nyap), que dirigeix PACO AZORIN,  a l’escenari únicament apareix un obelisc egipci, que segons ell mateix, és un símbol del poder fàl·lic masculí, on els personatges que apareixen sobre l’escenari tots son homes, ja que ha suprimit molts personatges que apareixen a l’obra de Shakespeare. El vestuari recorda a un exercit “actual” i  l’escenografia a mes de l’obelisc citat, apareixen una serie de cadires que ningú sap que pinten i fins i tot alguna màquina d’escriure. L’unic que se salva son les imatges (de Pedro Chamizo) dels crits dels personatges, prèviament gravades i projectades al fons de l’escenari.

Sota el meu punt de vista és un espectacle fallit des de bon començament i que a pesar de la seva curta durada (95 minuts) es fa llaaaaarg  e invita al sopor, si no fos perquè a base de Crits no deixen que els espectadors s’acabin dormint del tot.

Actors coneguts en els papers principals, especialment aquí a Catalunya en MARIO GAS, en el paper de Julius Cèsar, que segurament com a director artístic hauria aconseguit un millor resultat, però que aquí com actor no hi ha per on agafar-ho. Un català trasplantat a  la capital de l’imperi espanyol i que ja s’ha contagiat de la manera de fer teatre a Madrid…. i és que allí no actuen… DECLAMEN, i ho lamento però aquest tipus de fer teatre em treu de polleguera.

Tres actors mes en papers principals treballen força millor, però pequen del mateix… SERGIO PERIS – MENCHETA (Marc Antoni), TRISTÁN ULLOA (Marc Juni Brutus) i JOSÉ LUIS ALCOBENDAS (Gai Cassi)… sembla que estan actuant per un teatre grec mes que per un teatre d’avui en dia, s’escolten i sembla que esperin que la seva veu retorni a l’escenari desprès de rebotar a la platea. En papers mes secundaris, Agus Ruiz (Casca), Pau Cólera (Decio), Carlos Martos (Metelo), Pedro Chamizo (Octavio).

Per altre banda l’iluminació de Pedro Yagüe, absolutament nefasta.

Al final aplaudiments per cortesia…. segurament mes del que es mereixien.  Una de les produccions basades en Shakespeare pitjors de les que hem vist mai... i us asseguro que hem vist forces i a mes a mes en Català. Avui el segon dia i ultim les entrades per internet a un 50% de descompte.

Avui llegia en una entrevista al “català” Mario Gas, que ell no té cap bandera ni la tindrà i que l’única bandera que estima és la bandera de la “república del Teatre”.  Una frase molt impactant, però totalment falsa, ja que tot esser humà té la seva bandera….. potser s’avergonyeix de què ha abraçat un altre bandera diferent a la del seu poble.

NOTA : Les tres fotografies abans que aquesta estan estretes d’internet….. segons la persona que ens amenaça en prendre accions legals per no posar el nom de l’autor, diu que son del fotògraf DAVID RUANO, però si a la mateixa web del Teatre Romea no ho posa, nosaltres no som endevins.

Veure l’amenaça en el següent LINK.

______________________________________________________________

– Teatre Romea (Festival Shakespeare) – Preu 28 € – (preu pagat 22,40 € – TresC )

______________________________________________________________

Exit mobile version