Arxiu d'etiquetes: TRISTÁN ULLOA

– Teatre – INVERNADERO (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 14/02/2016

Un text “fred” que ens presenta un món hostil, un terror insinuat en una clínica de repòs, que és tot el contrari del que sembla. Un centre on viu el terror, confinat en uns despatxos o en unes habitacions hospitalàries; i diem que és una clínica de repòs però el món que ens presenta Pinter és extrapolable a qualsevol lloc o espai o país on les persones han deixat de ser-ho, han perdut la seva identitat i s’han convertit en números manegats per aquells que ostenten el poder.

fotografia de Ros Ribas

fotografia de Ros Ribas

Un dia de Nadal marcat per un naixement i una mort. Roote, el director de la institució és un ex coronel, alcohòlic i una mica alienat, allunyat de les persones de les quals hauria de tenir cura i assistit, vigilat, controlat per la seva mà dreta, en Gibbs, que manté en tot moment un fals somriure tot esperant el seu moment. Dominen un espai on s’ha instal·lat l’horror i l’aniquilació psíquica i total, la negligència i el desemparament i, naturalment, l’assassinat, la desaparició impune i el mutisme institucional. I aquest mecanisme del poder establert és tan ferotge i voraç que s’acabarà autodevorant en aquest indret asèptic, tranquil, fraternal.

Memorable l’escena on els tres personatges més inquietants de la institució, Roote, Gibbs i Lush, comparteixen uns whiskys en aparent harmonia i que culmina amb l’arribada de Tubb i el regal de Nadal que fan “els subalterns” al director. Potser el personatge menys aconseguit és el de l’única dona, la Srta. Cutts que interpreta una femme fatale però a la que no acompanya ni la dicció ni la seva impostada gestualitat.

Continua llegint

– Teatre – JULIO CÉSAR (**) – Teatre Romea – 11/06/2013

per MIQUEL GASCÓN

Els que hem llegiu sovint quan parlo del teatre que hem vist, ja sabeu que el Teatre clàssic NO és el meu fort i l’evitem si no és una d’aquelles produccions que se surten del normal. Precisament per aquesta causa, no havíem comprat cap entrada pel festival Shakespeare que aquests dies s’ha celebrat a Barcelona.

JULIO CESARPerò ja se sap que qualsevol “vici” sovint pot mes que la pròpia voluntat, i el “vici del Teatre” un cop mes…  va poder i un parell de dies abans, quant el teatre Romea ja era gairebé ple, varem treure un parell d’entrades de l’amfiteatre, per tal de veure la producció JULIO CÉSAR de William Shakespeare.

Ahir dimarts 11 de juny varem anar a l’estrena a Barcelona i les entrades estaven exhaurides i la “creme de la creme” del Teatre estava asseguda a les seves butaques; l’expectació era evident  i es palpava en l’ambient.

L’argument de l’obra ( i no per què sigui un Shakespeare), realment es impactant i no passa d’època, ni crec que mai es veurà realment com a teatre clàssic, ja que tracta sobre el poder i el mon que l’envolta, sobre les traïcions i enveges  que afecten  a aquesta classe social…. i evidentment això, mes actual no pot ser.

Continua llegint