Arxiu d'etiquetes: SERGIO PERIS – MENCHETA

– Teatre – UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO (*** 1/2) – Teatre Lliure Montjuïc – 13/09/2013

No teníem previst veure aquesta producció, però ens va sobtar la unanimitat de bones critiques de diferents mitjans, començant per Blogs amics i per la pròpia premsa comercial.

Un trozo invisible de este mundo 2-imp

La majoria d’ells gairebé estaven entusiasmats amb aquesta representació teatral. A mes a mes, sembla que ha estat un gran èxit tant a Madrid com a la gira que han fet per algunes ciutats de l’estat espanyol.

Un trozo invisible de este mundoNosaltres fins ahir érem desconeixedors de qui era el protagonista de tot plegat, en JUAN DIEGO BOTTO, la qual cosa demostra l’enorme distancia que existeix entre las diferents cultures teatrals de l’estat i lo compartimentades que estan.

Un cop acabada la representació m’informo per la wikipedia i molt resumida aquesta és la seva biografia….

Nascut a Buenos Aires a l’agost de 1975, fill d’actors; el seu pare, Diego Fernando Botto desapareix en 1977 durant la campanya de terror de la dictadura argentina de Videla i passa a engrossir la llista dels 30.000 desapareguts. La seva mare, Cristina Rota, abandona Argentina al 1978 per protegir al seus fills. Juan Diego Botto als 3 anys ja és un exiliat, que adopta la nacionalitat espanyola, sense renunciar a l’argentina.
La seva carrera artística s’ha decantat mes pel cinema i evidentment l’ha fet casi tota a l’estat espanyol. Als 5 anys va fer la primera aparició al cinema però és conegut per films com: “Martín Hache”, “Silencio Roto”,”Plenilunio”, “Asfalto”, “Vete de mí”, “Todo lo que tú quieras”, “The Dancer Upstairs” (Pasos de baile), “Bordertown” (Ciudad del Silencio), “La mujer del anarquista”, o “El Greco”, per la que va obtindrà al 2008 el premi al millor actor al Festival del Cairo. Ha estat nominat en 3 ocasions als Premis Goya.
Ha compaginat el cinema últimament amb el Teatre i l’any 2005 va escriure i dirigir “El privilegio de ser perro”. També és l’ autor de “Despertares y celebraciones” i “La última  de la peste”. L’any passat escriu “Un trozo invisible de este mundo” un text sobre l’exili i la immigració, que ell mateix protagonitza, i aquesta vegada es posa en mans del director Sergio Peris Mencheta.

Continua llegint

– Teatre – JULIO CÉSAR (**) – Teatre Romea – 11/06/2013

per MIQUEL GASCÓN

Els que hem llegiu sovint quan parlo del teatre que hem vist, ja sabeu que el Teatre clàssic NO és el meu fort i l’evitem si no és una d’aquelles produccions que se surten del normal. Precisament per aquesta causa, no havíem comprat cap entrada pel festival Shakespeare que aquests dies s’ha celebrat a Barcelona.

JULIO CESARPerò ja se sap que qualsevol “vici” sovint pot mes que la pròpia voluntat, i el “vici del Teatre” un cop mes…  va poder i un parell de dies abans, quant el teatre Romea ja era gairebé ple, varem treure un parell d’entrades de l’amfiteatre, per tal de veure la producció JULIO CÉSAR de William Shakespeare.

Ahir dimarts 11 de juny varem anar a l’estrena a Barcelona i les entrades estaven exhaurides i la “creme de la creme” del Teatre estava asseguda a les seves butaques; l’expectació era evident  i es palpava en l’ambient.

L’argument de l’obra ( i no per què sigui un Shakespeare), realment es impactant i no passa d’època, ni crec que mai es veurà realment com a teatre clàssic, ja que tracta sobre el poder i el mon que l’envolta, sobre les traïcions i enveges  que afecten  a aquesta classe social…. i evidentment això, mes actual no pot ser.

Continua llegint