Per MIQUEL GASCÓN …
Màxima puntuació de nou a “Voltar i Voltar”, i per una obra amb 2 actors i sense gaires recursos….. “SMILEY 🙂 una història d’amor“, teatre del bo, autentic, del que fa pensar i a la vegada riure del principi a la fi…. teatre amb sentiments… del que quant acaba voldries que comences de nou. Una petita joia de Teatre que perdre-sela no té gaire sentit.
Com el seu nom indica, és una història d’amor… i el que te diferent en aquesta ocasió és que es tracta d’una història d’amor entre dos homes; dos homes diametralment diferents que es coneixen per una trucada equivocada que canviarà per sempre el destí de la seva vida.
Un d’ells és un “guaperes” i “catxes”, (RAMON PUJOL), que treballa a la barra d’un bar d’ambient gai… i te accés a tots el homes que vol… per tal de fer sexe; el seu temps lliure l’empra en modelar el seu cos per ser encara mes atractiu…. per això acudeix a dos gimnasos; és un home amb sentiments i sensibilitat que recerca una estabilitat emocional que la vida no li ha donat, però el seu nivell cultural és zero.
Ramon Pujol
Una història ben explicada i magistralment exposada en escena, en un espai molt reduït (encara mes del normal a la Sala Flyhard…. que ja és dir). El text és col·loquial i no té cap recança en utilitzar el llenguatge real d’aquest tipus de relacions homosexuals; parla d’espais que coneixem, de gimnasos de Barcelona on acudeixen diferents classes socials, de supermercats on acostumem a anar…. i ens fa proper un tema que pels heterosexuals és pràcticament desconegut, però que utilitza, amb un increïble humor, unes pauses on el personatge “culte” ens explica amb tota mena de detalls diferents aspectes com poden ser webs dedicades a contactes o aplicacions dels iphones per trobar ràpidament la persona mes propera per fer un “polvo” rapit, en cas de “necessitat imperiosa”.
Albert Triola
.
Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, estan unides per un fil vermell invisible que tenen lligat al dit petit de la mà. Per què el tenim al dit petit i no a un altre no ho sé. I encara menys com se sap que és vermell si resulta que és invisible, però això tan se val. El cas és que té el poder de lligar dues persones per sempre, per més lluny que siguin l’un de l’altre, i per més diferents que ens semblin.
L’estira i arronsa de l’Àlex i el Bruno l’hem viscut tots. Més enllà de l’orientació sexual dels seus personatges, Smiley és una història d’amor amb totes les lletres que ens fa veure que tots som igual de vulnerables a l’amor, guapos i lletjos, llestos i ximples, joves i grans, gais o heteros, peperos o indignats… les papallones a l’estómac en el moment que et fan el primer petó sempre són les mateixes.
Guillem Clua
Els dos actors fan unes interpretacions per treure’s el barret… en Ramón Pujol amb un monòleg inicial que a “traves del fil vermell” del telefon, no sap que està iniciant una història d’amor… les seves expressions de cara passen per moltes facetes, la de la inseguretat, la de la recerca de l’amor, la de la ràbia al sentir-se rebutjat….. sembla que acabi el seu discurs i a penjar el telefon, però no… recomença de nou… i no calla. A l’ altra banda del fil vermell “transparent” en Albert Triola amb una demostració d’actuació magistral en el que en uns minuts interpreta molts personatges absolutament diferents, en un festival teatral, que fa petar de riure a tot el public.
La manera de representar tot plegat, a base de monòlegs o converses a dos… o fins i tot converses amb personatges que no surten a escena però que te’ls imagines molt clarament…. les converses amb el public per tal d’aclarir conceptes o que fins i tot participen com a clients del “Bar Vero”. la manera com utilitzant la veu per fer visibles els seus pensaments… “que no sigui ell”… “que sigui ell”…. o l’escena de llit amb els dos actors asseguts en dos tamborets… és TEATRE PUR.
Normalment en una representació teatral no ric a riallades sense fre… però en aquesta ocasió vaig riure com mai, i fins i tot vaig aplaudir al mig d’alguna escena.
No us la perdeu… feu-me cas.
________________________________________________________________
Dramatúrgia i Direcció: Guillem Clua
Repartiment: Albert Triola i Ramon Pujol
Ajudant de Direcció: Marta Buchaca
Escenografia i Vestuari: Albert Pascual
So i Llum: Xavi Gardés
Disseny cartell: Alfonso Casas
Fotografies de l’espectacle: Roser Blanch
Video promocional: Pablo Lammers
Producció executiva: Blanca Caminal i Clara Cols
Ajudants de Producció: Roser Blanch i Pablo Lammers
Administració: Sergio Matamala
Producció: FlyHard Produccions S.L.
______________________________________________________________
– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 € – (preu pagat 10 €)
_______________________________________________________________
