– Teatre – CYRANO DE BERGERAC (*****) – Biblioteca de Catalunya

Els que em coneixeu personalment o be és ja una mica “Voltaire”, de ben segur sabreu que no es el meu fort els clàssics de Teatre i menys encara les obres escrites en vers.  Haig de reconèixer que m’agrada molt mes el Teatre contemporani que tracti temes actuals i no pas històries com Don Juan Tenorio o aquest mateix Cyrano de Bergerac.   Aquesta vegada l’Imma s’ho va fer anar per comprar les entrades el primer dia que van sortir a la venta i es que per ella entre en Pere Arquillué i jo… no se pas. Ahir 26 de maig de 2012 ens vam apropar a la Bliblioteca de Catalunya.

L’autor d’aquest clàssic del Teatre francès i mundial és Edmond Rostand (Marsella, 1868 – París, 1918).  Cyrano de Bergerac va ser estrenada a París el 1897 al Théâtre de la Renaissance. Aquesta obra va tenir un important èxit des de les seves primeres representacions. El seu temor al fracàs amb aquesta obra va ser tal que va arribar a reunir els actors uns minuts abans de la primera representació per demanar perdó per haver involucrat en una obra tan arriscada. A partir de l’entreacte la sala aplaudia de peu i Rostand va ser felicitat per un ministre del govern després de la seva finalització li va  lliurar la seva pròpia medalla de la Legió d’honor per felicitar-lo, afegint que tan sols s’estava avançant lleugerament en el temps amb aquesta condecoració. L’obra va finalitzar amb vint minuts de aplaudiment ininterromput per part del públic. 

Abans de tot tinc que dir que em sento afalagat perquè el meu cognom GASCÓN, sigui conegut en part per aquesta obra  i també per Els tres mosqueters  d’Alexandre Dumas.

Al 1985, Josep Maria Flotats va estrenar el ‘Cyrano de Bergerac’, dirigit  per Mauizio Scaparro, en un espectacle que va tenir gran èxit i encara avui és recordat. El director del actual espectacle Oriol Broggi ha reconegut que el muntatge de Flotats és un referent per al teatre català i per a ell mateix, ja que va veure l’obra quan era un nen i va ser una de les raons que el va portar a dedicar-se al teatre.”Aquell muntatge va ser una fita, per això ningú no s’ha atrevit des d’aleshores a tornar a portar aquest clàssic als escenaris barcelonins“, ha indicat  Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va dirigir Flotats, que és la mateixa que ha elegit Broggi.

La direcció de la proposta que veiem ara, en ORIOL BROGGI, ha apropat molt mes l’espectacle al public actual, sense tanta pompositat, encara que el vers alexandrí ha estat escrupolosament respectat…. però Oriol ha sabut treure el millor del espai meravellós de la Biblioteca de Catalunya, amb el terra de sorra, una profunditat escènica brutal, telons vermells i blancs, i volta gòtica. Al inici juga amb els espectadors recreant un Teatre dins del Teatre i on els actors interactuen amb el public…i això es repeteix sovint al llarg de l’obra… el mateix Cyrano en un moment donat s’apropa a una persona del public i li prega que li guardi l’espasa. M’agrada molt aquesta manera de fer i es una de les raons de la valoració màxima de Voltar i Voltar.

Però tot plegat fa que aquest espectacle sigui un espectacle per recordar per sempre mes… la extraordinària escenografia de MAX GLAENZEL, la esplèndida il.luminació entre bromes de GUILLEM GELABERT, el vestuari d’època de BERTA RIERA, les projeccions de FRANCESC ISERN i  el disseny de so de DAMIEN BAZIN …. encara ressonen al meu cap la música extraordinària que sona al final de la representació amb la Passió de Sant Mateu de Johann Sebastian BACH…. millor final impossible.

I  per fi ha arribat el moment de donar la raó a l’IMMA i es que en PERE ARQUILLUÉ en el que recau tot el pes del espectacle i ho fa com mai, entregat al seu paper en cos i anima amb una interpretació sublim, amb absoluta passió i emoció… que no vull comparar amb la de Flotats, sobretot perquè tinc molt mala memòria… recordo que em va impactar en el seu moment… El que si se, és que ahir vaig viure un dels moments mes gratificants com espectador de Teatre de la meva vida, al veure la seva increïble interpretació, que eclipsa sense voler la bona feina de la resta d’intèrprets, destacant el treball de MARTA BETRIU en el paper de Rosaura i de BERNAT QUINTANA en el paper de Cristian.

Com llegia en un article del diari Ara fa pocs dies…. el jardí de les monges del cinquè acte, amb les boires i les penombres, és un indret ideal per morir-hi…. i jo afegiria que la música de Bach i les projeccions amb la lluna, al fons de la sala gòtica és impagable.

L’espectacle està dividit en 2 parts, la primera de 90 minuts i la segona de 60 minuts amb un descans de 15 minuts.

Una bona estona desprès ja en el metro de tornada a casa tenia les mans inflades dels aplaudiments… de debò.

Teniu temps fins al 22 de juliol, però tal com estava ahir la sala amb totes les localitats exhaurides i els aplaudiments que va rebre aquesta producció durant forces minuts (com si es tractes d’una Òpera)… us recomano que no us adormiu i compreu les entrades el mes aviat possible…. desprès no us planyeu de que ja estan totes venudes.

Director: Oriol Broggi

Traducció: Xavier Bru de Sala – Espai: Max Glaenzel – Il·luminació: Guillem Gelabert – Vestuari: Berta Riera – Disseny de so: Damien Bazin
Ajudant de direcció: Ferran Utzet – Producció: La Perla 29

Intèrprets: Pere Arquillué – Marta Betriu – Bernat Quintana – Ramon Vila
Jordi Figueras – Isaac Morera – Babou Cham – Pau Vinyals – Andrea Portella
Emma Arquillué

——————————————————————————————————

– Biblioteca de Catalunya – Preu 24 €  – ( preu pagat  19,20 € –  -20% TresC )

—————————————————————————————————–