Arxiu d'etiquetes: Andrea Portella

– Teatre – LA NOIA DE LA LÀMPADA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2017.10.30 (temp. 17/18 – espectacle nº 91)

LA NOIA DE LA LÀMPADA (temp. 17/18 – espectacle nº 91)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I torna a ser dilluns, i que millor aposta que anar novament a la Sala Flyhard, espai pioner en programar també en aquest dia, cosa que és d’agrair infinitament. Per sort alguns teatres han seguit l’exemple i ara ja no estem tan orfes de cultura els dilluns.

Aquest cop LA NOIA DE LA LÀMPADA, el debut dramatúrgic i de direcció de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos després de l’èxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada.

El text està centrat en el conflicte de l’Alba (Lara Díez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectòria professional. Marta Aran aborda la qüestió de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebé “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament.

L’Alba està a punt d’acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del món de laboral. Està a punt d’aconseguir l’oportunitat per la qual ha treballat tants anys… És molt fàcil, ho té a tocar i ella està preparada.

L’Alba es queda embarassada. I això, sense voler, ho canvia tot.

Quatre personatges amb diferents punts de vista sobre l’embaràs de la protagonista.

Un text que deixa clara la problemàtica que es planteja quan aquest embaràs de risc obliga a la protagonista a agafar la baixa, i el que li havien dit que seria la millor experiència de la seva vida, es converteix per ella, en un trencament dels seus somnis. Una convincent i propera interpretació de la Lara Díez que manifesta obertament el perquè ha decidit tirar endavant un embaràs que no li plau.

Continua llegint →

– Teatre (168) – EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 30.01.2017

4 respostes

EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Anne Sullivan va néixer el 14 d’abril de 1866 i tenia dos germans. Orfe de mare amb 8 anys va tenir cura del seu pare durant un temps mentre els seus germans s’estaven amb uns parents. Finalment, ella i el seu germà petit van acabar en un orfenat i el germà va morir. Anne sempre es va sentir culpable d’aquesta mort. Va contraure una malaltia, anomenada tracoma, que li va provocar la ceguesa. Va anar a parar a l’Escola Perkins per a invidents a la ciutat de Boston i va patir diverses operacions per recuperar una mica de vista. Va estudiar i va acabar sent professora de nens cecs.

Helen Adams Keller va néixer el 27 de juny de 1880 i als dinou mesos d’edat una greu malaltia li va provocar la pèrdua total de visió i audició. La seva incapacitat per comunicar-se va ser un gran handicap per la família que la tractaven com si fos un animal de companyia i la deixaven fer el que volia. En fer set anys els seus pares van decidir contractar una instructora i l’Institut Perkins li va enviar a una jove Anne Sullivan. Va aconseguir ensenyar-la a llegir, escriure i parlar i va estudiar a la Universitat de Radcliffe.

Anne Sullivan i Helen Keller van continuar juntes fins a l’any 1936, any de la mort de l’Anne.; van conviure 49 anys juntes i a la mort de Hellen van ser enterrades juntes, per restar unides per sempre mes.

L’any 1959 es va estrenar l’obra de teatre “The Miracle Worker” basada en la vida d’elles dos i en 1961 i la pel·lícula “El milagro de Ana Sullivan” d’Arthur Penn, interpretada per Anne Brancroft i Patty Duke guanyadores de dos Oscars a millor actriu principal i secundària respectivament. Hi havia hagut una primera pel·lícula, muda, l’any 1919, “Deliverance”, que va ser un fracàs.

Continua llegint →

– Teatre – Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES – Sala Atrium (🐌🐌🐌+ 🐚) – 22/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES

A la Sala Atrium la companyia el Martell presenta aquesta nova proposta sobre l’amor romàntic, malgrat que també ens parla de desig i de sexe; escrita i dirigida per la Laia Alsina.

Aquesta obra ha estat la guanyadora del segon premi del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitzen la Nau Ivanow i la Sala Atrium amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent.

Cinc actors a escena ens xixiuiejen una tendra i famosa balada…. i ja d’entrada ens fan riure amb una escena força friqui; són cinc actors sense nom, numerats de l’1 al 5 que ens van dient com evolucionen les escenes i demanen la llum que els hi cal cada vegada; d’aquesta manera ens adonem de la importància que la il·luminació aporta al teatre, malgrat que sovint no ens adonem i parlem solament de la bondat o no de les interpretacions.

Martí Salvat és el número 1, que nega sistemàticament la necessitat de l’amor i a qui la resta d’actors anomenen el dissident.

Josep Sobrevals és el número 2 i amb Andrea Portella, la número 4 ens expliquen un conte, una parella que sobreviu a 20 anys de relació i ens expliquen els seus balls a la festa major, any rere any i com la relació acaba degenerant en submissió per tal d’evitar la violència. La gelosia i el desamor han aparegut.

Continua llegint →

– Teatre – CYRANO DE BERGERAC (*****) – Biblioteca de Catalunya

23 respostes

Els que em coneixeu personalment o be és ja una mica “Voltaire”, de ben segur sabreu que no es el meu fort els clàssics de Teatre i menys encara les obres escrites en vers. Haig de reconèixer que m’agrada molt mes el Teatre contemporani que tracti temes actuals i no pas històries com Don Juan Tenorio o aquest mateix Cyrano de Bergerac. Aquesta vegada l’Imma s’ho va fer anar per comprar les entrades el primer dia que van sortir a la venta i es que per ella entre en Pere Arquillué i jo… no se pas. Ahir 26 de maig de 2012 ens vam apropar a la Bliblioteca de Catalunya.

Edmond Rostand

L’autor d’aquest clàssic del Teatre francès i mundial és Edmond Rostand (Marsella, 1868 – París, 1918). Cyrano de Bergerac va ser estrenada a París el 1897 al Théâtre de la Renaissance. Aquesta obra va tenir un important èxit des de les seves primeres representacions. El seu temor al fracàs amb aquesta obra va ser tal que va arribar a reunir els actors uns minuts abans de la primera representació per demanar perdó per haver involucrat en una obra tan arriscada. A partir de l’entreacte la sala aplaudia de peu i Rostand va ser felicitat per un ministre del govern després de la seva finalització li va lliurar la seva pròpia medalla de la Legió d’honor per felicitar-lo, afegint que tan sols s’estava avançant lleugerament en el temps amb aquesta condecoració. L’obra va finalitzar amb vint minuts de aplaudiment ininterromput per part del públic.

Abans de tot tinc que dir que em sento afalagat perquè el meu cognom GASCÓN, sigui conegut en part per aquesta obra i també per Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas.

Al 1985, Josep Maria Flotats va estrenar el ‘Cyrano de Bergerac’, dirigit per Mauizio Scaparro, en un espectacle que va tenir gran èxit i encara avui és recordat. El director del actual espectacle Oriol Broggi ha reconegut que el muntatge de Flotats és un referent per al teatre català i per a ell mateix, ja que va veure l’obra quan era un nen i va ser una de les raons que el va portar a dedicar-se al teatre.”Aquell muntatge va ser una fita, per això ningú no s’ha atrevit des d’aleshores a tornar a portar aquest clàssic als escenaris barcelonins“, ha indicat Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va dirigir Flotats, que és la mateixa que ha elegit Broggi.

Continua llegint →