Ja fa molts dies que vàrem veure aquesta meravella de producció teatral i també fa moooooolts dies que tenia el Blog en estat de “parada tècnica”, a conseqüència del malaurat accident que em va provocar trencadura de peroné, però sobretot que moralment estava de baixa forma, sense esma de posar-me ni tan sols a escriure al Blog….. la qual cosa és francament greu, i més tenint en compte que ara si, tinc tot el temps del món, en estar “enclaustrat” entre les quatre parets de casa.
Fa un parell de dissabtes, ens vàrem apropar de nou a la Biblioteca de Catalunya, després d’un llarg període d’absència, i com sempre que anem, l’espai teatral amb aquelles bellíssimes voltes gòtiques carregades d’història, en predisposen a gaudir del que veurem, però també l’ambient de familiaritat que es respira en tot el recinte inclòs el bar del fons, influeixen a trobar-te una mica com a casa.
Una giornata particolare – La Perla 29 – fotografia de David Ruano
Mentre la família nombrosa de l’Antonietta surt de casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l’Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
L’obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; rellegint crítiques d’aquella època, febrer de l’any 1984, em trobo amb “la perla” del crític Joan de Segarra al Diari “El País”… on diu textualment….
… he de confesarles que me hizo mucha gracia escuchar al locutor de la radio, fascista -Roma, 1938- hablando… ¡en catalán!; … la representación me aburrió soberanamente ¿Por qué? Pues porque, desgraciadamente, he visto la película, como todos. Y entre el locutor catalán, fascista y catalano-parlante, y la Callas, y el escenario giratorio y apabullante todavía no he averiguado si aplaudían a Flotats y a Lizarán porque se acostaban con mucho arte o porque al acostarse giraba el decorado.
Sense comentaris !!!
Una giornata particolare – La Perla 29 – fotografia de David Ruano
A més a més, no entenc la mania en voler comparar les pel·lícules amb les representacions teatrals, i encara menys en veu d’un crític… no té res a veure; al cinema, poden repetir les escenes les vegades que calguin i compten amb altres mitjans molt més potents com són per exemple els exteriors.
La pel·lícula dirigida per Ettore Scola i interpretada per Marcello Mastroianni i Sophia Loren, és sens dubte una autèntica obra d’art, inclús avui en dia, però per Deu!!!, quina diferència és poder viure en viu i en directe una representació teatral des de l’inici al final (sense pauses) i a un parell de metres d’on estàs tu assegut!!! De fet aquesta tarda…. com ara tinc tot el temps per mi…. au !!!envejeu-me.….. revisaré la pel·lícula a través del portal FILMIN d’internet.
Ara en aquesta versió teatral d’Oriol Broggi, són Clara Segura i Pablo Derqui els actors que l’interpreten i segons el meu parer han superat amb escreix aquelles actuacions del Teatre Poliorama del 1984, fins al punt de fer-me humitejar els ulls, en una creació escènica, en la que vaig vibrar en molts moments i que crec sincerament que sense cap mena de dubte, passarà a la història del Teatre a Catalunya.
Oriol, sabent que ara també tothom compararà la pel·lícula, comença la seva representació amb una llarga escena de la mateixa projectada a l’escenari de la Biblioteca; la posada en escena de la seva versió es magnifica, a partir del moment en què les cortines del cinema es tanquen i apareixen els dos espais diferenciats on viuen els protagonistes… cada un en el seu pis, en el que únicament poden entre-veure’s a través d’unes finestres que al·legòricament Oriol Broggi ha gairebé tapiat…, ja que viuen en el seu món aïllat, del que passa a l’exterior. Val a dir que durant la representació els espais a vegades segons les necessitats es fusionen molt intel·ligenment.
Una giornata particolare – La Perla 29 – fotografia de David Ruano
El tractament de llums és en algun moment fascinant com poques vegades hem vist en Teatre, remarcant les escenes més intimes amb un tènue llum que sembla més aviat projectada per una espelma…. i en altres moments com la del terrat, la llum omple l’espai com si del Sol, és tractés.
Haig de posar un però, i aquest és un error força greu, ja que el so, encara que està amplificat i els actors porten micros amagats, el resultat és pèssim i a vegades costa d’entendre el que es diu a escena… i és que ve projectat des d’uns altaveus situats lluny d’on passa l’acció.; l’efecte, sobretot al principi és desconcertant i costa força acostumar-se a escoltar les veus des de llocs d’on no haurien de venir.
La direcció d’Oriol Broggi és de 10 cum laude, en tots els sentits (a excepció del so) … i aquesta vegada em trec el barret per la seva tasca.
Solament resta parlar de les magnífiques interpretacions dels dos actorassos que tenim la sort de poder veure actuar a casa nostre, que no tenen res a envejar amb les grans interpretacions dels protagonistes de la pel·licula. Clara Segura, ens torna a confirmar que és la gran dama actual del Teatre Català, però sobretot m’ha sorprès l’actuació molt mesurada de Pablo Derqui, que en alguns moments m’ha fet posar la pell de gallina.
Molt be també, Màrcia Cisteró, encara que en un paper petit i força desagradable.
Sobretot, NO US LA PERDEU. La podreu veure fins al 3 de maig.
UNA GIORNATA PARTICOLARE
Text: Ettore Scola i Ruggero Maccari, en col·laboració amb: Gigliola Fantoni
Direcció: Oriol Broggi
Traducció: Anna Madueño // Col·laboració en el text: Marc Artigau
Amb: Clara Segura, Antonietta // Pablo Derqui, Gabriele // Màrcia Cisteró, Portera
Escenografia: Oriol Broggi // l·luminació: Albert Faura // Disseny de so: Damien Bazin // Vestuari: Berta Riera // Disseny audiovisual: Francesc Isern // Caracterització: Àngels Salinas // Construcció d’escenografia: Taller Castells i Planas // Confecció de vestuari: Dress Art i Irene Fernández // Veu en off: Pasquale Bavaro // Assistent en pràctiques de l’IT: Melina Pereyra // Regidor: Marc Serra // Cap tècnic: Guillem Gelabert // Tècnic: Juan Boné // Atenció al públic i figuració: Lídia Figueras i Núria Ubiergo // Fotografia: David Ruano // Disseny gràfic: Pau Masaló
Una producció de: La Perla 29
