Havíem llegit que l’actuació de Blanca Portillo en aquesta nova proposta, que aquests dies es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc, realment pagava la pena veure-la, i ahir dijous 19 de març ho vàrem comprovar nosaltres mateixos. Totalment cert….. però anem a pams….
Una altra cosa és que el tema recurrent de la “verge Maria” a hores d’ara ens arribi a interessar i la veritat és que ja estem una mica/molt cansats d’un tema que des de ben petits se’ns ha imposat sempre…. des de l’educació forçada a l’escola en l’època franquista, des de la religió com a dogma de fe, incloent-hi l’amenaça de què ho has de creure si o si, per tal d’evitar anar a l’infern …. per descregut…. però també des de la mateixa societat, des de totes les facetes de l’art i la cultura de la qual formem part.
La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida.
Maria, no acaba d’entendre el perquè s’està escrivint una història forçadament falsa, que els seus seguidors i deixebles, intenten endolcir per tal de què aquest escrit pugui arribar a “canviar el món”….. no entén la importància d’aquest “sacrifici” que segons ella no servirà per res e inclús s’indigna quan diuen que el seu fill és en realitat fill de Déu, mentre ella vivint ja fugida a Efes, adora a Àrtemis, deessa de la fecunditat i es considera vigilada pels deixebles del seu fil.
Aquests punts diferencials, són potser l’únic que de debò em va arribar a interessar de tot plegat, però així i tot vaig trobar un excés de dramatisme “gore” en la narració que es torna a fer reiteradament del moment que el seu fill Jesús és clavat a la creu; des d’aquest punt de vista, sí que és “mes del mateix”, convertint-se de nou en una història de terror com ja ens tenen acostumats malauradament les moltes “passions” que podem veure arreu de la nostra geografia.
Una bona direcció per part d’Agustí Villaronga, amb una excel·lent posada en escena, que si em va agradar i molt; un monòleg molt ben recolzat per una escenografia força espectacular de Frederic Amat i un tractament de llums molt remarcable. Haig de felicitar molt especialment a Mercè Paloma, pel vestuari que utilitza Blanca Portillo, que es transforma com per art de màgia davant dels espectadors.
En la part negativa de la balança, hem de dir que continuen els problemes d’audició a la Sala Fabià Puigserver, ja que en alguns moments des de la fila 8 on estàvem situats, alguna frase no ens arribava amb claredat…. i això en teatre és imperdonable.
La nostra valoració de 3 cargols i un cargoli, vol indicar que la producció ens ha agradat, però que no ens va arribar a emocionar a causa del fet que és un tema per nosaltres “cansino” que no ens interessa gaire, per no dir gens.
EL TESTAMENTO DE MARÍA
intèrpret: Blanca Portillo ( María)
traducció Enrique Juncosa / versió i adaptació Agustí Villaronga / escenografia Frederic Amat / vestuari Mercè Paloma / il·luminació Josep María Civit / so Lucas Ariel Vallejos / música original Lisa Gerrard /ajudant de direcció Martí Torras / ajudant d’escenografia Roger Orra / ajudant d’il·luminació Gane Gil / utilleria Jordi Vera / director tècnic David Pascual / tècnica de llums Sara Rey
coproducció Testamento, Grec 2014 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional i Avance – Producciones Teatrales
amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el MACBA
