Al desembre del 2009 i també al Teatre Lliure (espai Lliure), vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” de Claudio Tolcachir i ja llavors vàrem quedar fascinats per aquest treball, que en certa manera ens va introduir en el teatre argentí; encara llavors no publicàvem aquest Blog, però de ben segur hauria obtingut la màxima valoració de 5 estrelles.
Sembla que aquesta vegada, l’autor ha treballat “EMILIA“, en solitari, cosa que és anormal en ell, ja que fins ara la seva creació havia estat compartida per un període llarg, al voltant d’un any, amb els actors que després haurien d’interpretar-la als escenaris. Aquest nou treball d’escriptura i creació per part de Tolcachir, ens ha tornat a deixar absolutament fascinats, per la manera d’estructurar el text a manera d’un fals thriller, deixant-nos entrar a poc a poc en les relacions aparentment normals d’una família. És una història d’amors no correspostos, que si ens entretenim a “rascar” una mica al nostre voltant, les trobarem arreu.
L’impacte emocional que rebem és brutal per la seva duresa, tot i que l’autor ens deixa comprovar de forma expressa, que la família protagonista d’aquesta història, tampoc té res d’especial i que fins i tot podria ser una qualsevol del nostre entorn…. o inclús que alguns dels seus aspectes, podria reflectir situacions viscudes per nosaltres mateixos amb relació amb els membres de la nostra pròpia família. El que veiem en poc més de 90 minuts a l’escenari ens deixa clavats a la butaca amb una sensació d’angoixa i patiment que poques vegades hem pogut viure, tal com si fos realitat i no pas Teatre.
En aquesta història hi surt un home que va patir la infantesa de manera malaltissa, va viure amb molt de dolor el rebuig del món i només va rebre afecte de la seva mainadera.
Aquest home és el Walter, que a força de passió, de treball i de recursos ha construït el seu món adult. És una història farcida de mentides, d’aquelles que es justifiquen per la supervivència de la família, on els seus membres són conscients i alhora víctimes d’aquestes mateixes mentides, però estan massa aterrits per trencar la petita estructura que han bastit.
Tothom s’estima per algun motiu. I aquest motiu no és sempre l’amor. Es pot embolicar amb el costum, la conveniència, el cansament, la culpa, la por de la soledat, l’esperança perduda, la mort que treu el cap.
Una història de perdedors, conscients i espantats de la seva condició. I d’una estructura social que grinyola.
La idea inicial va néixer de la trobada del mateix Tolcachir amb la mainadera que el va cuida a ell i al seu germà; les explicacions que li va fer d’aquella etapa de la seva vida el va fer sentir desagraït amb ella, per tot el que li havia donat; així va néixer el personatge de Emilia i de l’home que necessita de mainadera durant tota la seva vida per poder sobreviure amb seguretat.
Senzillament és un estudi de les relacions humanes, pensat al mil·límetre, de les emocions dels membres d’una família que viuen junts per interessos dispars, però que tots ells són conscients que qualsevol desencadenant pot desfer aquesta relació. Durant el desenvolupament de la representació apareixen sobretot les pors de tot tipus, però també la recerca de l’afecte, de la solidaritat mal entesa, pensat en ells mateixos…
Claudio Tolcachir va estrenar a Buenos Aires l’any 2013 aquesta proposta, amb altres actors, però que després va tornar a treballar-ho personalment amb els actors espanyols que veiem ara, per ser estrenada de nou als Teatros del Canal de Madrid, aquest passat gener.
L’escenografia és senzilla i al mateix temps impactant i extraordinària, representant una casa amb parets fetes a base de mantes que podrien ser d’una presó… els mobles penjant del sostre, agrupats en dos grups que semblen cascades que cauen sobre els personatges.
A sobre de tot això, la direcció dels actors és una classe de Teatre amb majúscules. Una interpretació coral dels cinc actors, que fan estimar el teatre, perquè notes que cada un dels papers són viscuts intensament per ells. En el paper de Emilia una grandíssima actriu, Gloria Muñoz, que malauradament no veiem massa treballar a Catalunya (l’ultima vegada que la vaig veure, va ser a “todos eran mis hijos“, curiosament dirigida també per Claudio Tolcachir). http://wp.me/p19AHZ-1bQ
La recolzen els actors Alfonso Lara i Malena Alterio (que els vàrem veure treballar a “Los hijos se han dormido“, sota la direcció de Daniel Veronese) http://wp.me/p19AHZ-69B , així com David Castillo i Daniel Grao, tots ells en una grandíssima interpretació.
Vàrem tenir la gran sort de coincidir amb la xerrada posterior amb els actors i possiblement això ens va fer apreciar més encara, cada un dels múltiples matisos d’aquesta proposta escènica.
Paga la pena desplaçar-se aquesta vegada al Teatre Lliure i ràpid, perquè solament estaran fins aquest cap de setmana. Com veieu, hem sortit eufòrics del Teatre Lliure i la nostra valoració és la màxima de 5 estrelles “voltaires”.
EMILIA
creació i direcció: Claudio Tolcachir
intèrprets: Malena Alterio Caro / David Castillo Leo / Daniel Grao Gabriel / Alfonso Lara Walter / Gloria Muñoz Emilia
translació al castellà Mónica Zavala / escenografia i vestuari Elisa Sanz / il·luminació Juan Gómez Cornejo / ajudant de direcció Mónica Zavala / producció executiva Olvido Orovio / direcció de producció Ana Jelín
producció Producciones Teatrales Contemporáneas
