Hem agafat la ratxa “musical”, ja que han començat totes les temporades a les quals estem abonats i el Teatre ha quedat una mica en Stand by, de moment.
Tornem a L’Auditori a un altre concert de l’OBC; aquest no ens pertocava al nostre torn, però el vàrem voler bescanviar pel que teníem pel 9N, ja que volem estar disponibles com a voluntaris pel que calgui.
El programa va estar el següent:
BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)
Darkness Visible (*)
Encara que estava anunciada com una primera audició, nosaltres ja l’havíem escoltada al febrer del 2012, al Palau de la Música, interpretada per la London Philharmonic Orchestra i no la vàrem entendre ni llavors, ni ara, en aquesta segona audició. No podem valorar la qualitat de la música d’aquest compositor català, resident a l’Auditori i molt reconegut internacionalment; el fet és que segurament no estem preparats musicalment per valorar-la com caldria.
____________________________________
SERGUEI PROKÓFIEF (Santsovka, Ucraïna 1891 – Moscou 1953)
Concert per a piano i orquestra núm.3 en Do major, op.26 (***)
Segurament és el concert més conegut i interpretat del compositor; el solista que vàrem tenir la sort de veure interpretar al piano va estar el macedoni Simon Trpcesk; gran sensibilitat als teclats que vàrem poder gaudir segurament mes que altres vegades, al estar situats al lateral que té visió sobre el teclat i el moviment de les mans del solista; una obra de lluïment i de gran virtuosisme.
____________________________________
ANTONÍN DVORÁK (Nelahazeves, Reppública Txeca 1841 – Praga 1904)
Simfonia (del Nou Món) núm.9 en Mi menor, op 95 (****)
Sense cap mena de dubtes, el concert estrella del matí; inspirada en música popular nord-americana i en melodies de l’enyorada Txèquia. Malgrat que els compositors escriuen desenes i desenes d’obres, sempre n’hi ha alguna que destaca per sobre de les altres. En el cas de Dvorák, no hi ha dubte: la seva peça més popular és aquesta Simfonia del Nou Món, escrita i estrenada als Estats Units; es tracta d’una de les obres mestres musicals reconegudes a escala planetària i només cal dir que l’any 1969, va acompanyar Neil Armstrong, en la missió espacial que va permetre l’arribada de l’ésser humà a la Lluna.
L’orquestra va estar sensacional, com gairebé sempre i aquesta vegada amb el plus d’estar dirigida per Michal Nesterowicz, que ens va agradar molt i molt; així també ho va saber reconèixer el públic que quasi omplia la sala, amb grans aplaudiments dirigits a ell; va haver una anècdota entranyable en finalitzar els aplaudiments, ja que es va dirigir al públic tot dient que “el seu nou món” havia començat exactament 9 anys enrere…. era el seu fill present a la Sala i tot agafant un violí, li va dedicar els primers acords de “aniversari feliç”.
Si voleu escoltar el concert sencer, cliqueu en aquest link
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Michal Nesterowicz, director
