Arxiu d'etiquetes: OBC

– Concert OBC (6/16) – El cavaller de la rosa de Strauss (****) – L’Auditori – 21/12/2014

Un altre concert extraordinari de l’OBC, els dies previs a Nadal i en el que ens van fer gaudir del principi a fi, inclosa la sorpresa final, amb unes Nadales catalanes que el públic va agrair moltíssim, “El noi de la mare, el dimoni escuat i el fum, fum, fum”, totes elles orquestrades per Albert Guinovart.

El programa va ser el següent:

1 – RICARD LAMOTE DE GRIGNON – Barcelona 1899 – 1962

– Preludis de l’amic absent – 1a audició (****)

Músic d’un extraordinari talent, format en la ciència orquestral amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon, Ricard va acabar la composició de la seva partitura més important per a piano, Preludis a l’amic absent, el 24 d’agost de 1935, i quatre mesos després en va fer la versió orquestral, que es va estrenar finalment el 19 de març de 1936 al Liceu. Malgrat el seu valor artístic, mai més no va tornar a ser interpretada: l’obra estava inspirada i motivada per l’empresonament de Ventura Gassol, amic i conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a causa de la seva participació en la declaració de l’Estat català. Després de la Guerra Civil, la dictadura va ser implacable amb el compositor, que va ser empresonat i va patir una cruel depuració política.
Anys difícils per a un músic honest que, durant l’exili, va deixar petjada en la seva etapa com a sotsdirector de l’Orquestra de València i, des del 1957, com a sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, càrrec que va exercir fins a la seva mort, el 1962.
La refinada orquestració dels Preludis a l’amic absent captiva tant com la seva profunda expressivitat. El primer temps, Lent, comença amb uns acords dramàtics que progressivament es transformen en una melodia espiritual, d’una gran bellesa, que evoca el record per la dramàtica absència de l’amic; a Agitat s’imposen la ràbia i la impotència davant la injustícia, mentre que el final, Serenament, transmet la profunda espiritualitat del compositor.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 1-imp

Ens va sorprendre molt que aquesta composició d’un músic català, no s’hagués pogut escoltar de nou des de la seva estrena l’any 1936. Una injustícia que l’OBC ha volgut rescatar i li volem donar les gràcies, perquè és senzillament bellíssima.

2  i 3 – CARL NIELSEN – (Norre-Lyndelse 1865 – Copenhagen 1931)

 – Concert per a flauta i orquestra (***)

Dues partitures ens mostren el refinament orquestral i la inspiració melòdica del compositor danès Carl Nielsen: el Concert per a flauta és una peça de factura impecable i virtuosisme màxim, que va ser escrit per a Holger Gilbert-Jespersen, flautista refinat de sensibilitat francesa que el va estrenar a París el 1926. No és casual, per tant, l’al·lusió a Syrinx per a flauta sola de Debussy, en aquest concert de textures lleugeres, melodisme elegant i sonoritat delicada.

 – Aladdin, op. 34 1a audició (****)

La selecció de peces de la música incidental per al drama del poeta danés Adam Oehlenschlager Aladdin, op. 34 mostra la desbordant imaginació de Nielsen a l’hora de recrear el món oriental amb una música exquisida, de fi exotisme, fluïdesa dramàtica i subtils accents expressius. Nielsen va estrenar en concert 26 peces del drama el 12 de novembre de 1925, però no va arribar a escoltar mai la seva música com la va concebre per al teatre.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 2-imp

El virtuos i mol conegut solista de flauta Emmanuel Pahud, va interpretar el concert de flauta. Ens va agradar i reconeixem la vàlua d’aquest music, però hem de reconeixer que la flauta solista en concert, no es el que mes ens emociona. En canvi, Aladdin, ens va agradar des de la primera nota i el vàrem gaudir intensament.

4 – RICHARD STRAUSS – (Munic 1864 – GarmischPartenkirchen 1949)

– El Cavaller de la Rosa, op. 59. Suite (****)

Amb la Suite del cavaller de la rosa entrem en l’opulent univers orquestral de Richard Strauss. Més enllà de la suite de valsos publicada per Adolph Fürstner poc després de l’estrena de l’òpera a Dresden, Strauss va decidir arranjar per a la sala de concerts una suite amb els temes més populars, assegurantse així nous ingressos en concepte de drets d’autor d’una obra mestra que li va proporcionar sempre un gran èxit popular. Enlluernadora i plena d’encant vienès, la Suite es va estrenar el 28 de setembre de 1946 a Konzerthaus de Viena dirigida per Hans Swarowsky.

Per molt que escolto aquest concert, mai m’acabo de cansar de fer-ho. Espectacular composició i espectacular la interpretació de l’OBC, aquesta vegada dirigida pel director Eivind Gullberg Jensen, que ens va agradar moltíssim des de la primera peça.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 3-imp

Us deixo el LINK per si ús bé de gust escoltar el concert tal com va sonar aquest matí de diumenge prenadalenc.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Eivind Gullberg Jensen, director
Emmanuel Pahud, flauta

Cargol i rosa

– Concert OBC (3/16) – PEER GYNT, un compte il.lustrat (****) – L’Auditori – 23/11/2014

Feia més d’un mes que no assistíem pas a cap concert de l’OBC, ja que hem hagut de fer alguns canvis en els concerts que ens pertocaven al nostre abonament, especialment per tal d’estar disponibles en les dates intensament viscudes a Catalunya en les ultimes setmanes, i molt en especial el 9N, que de ben segur marcaran un abans i un després a la història de la nostra nació.

Peer Gynt - L'Auditori1-imp

No podíem escollir un millor concert pel nostre retorn a la normalitat dels concerts matinals dels diumenges; sota el nom de “PEER GYNT, un compte il·lustrat”, aquest és un dels quatre concerts especials del cicle “Música de cinema i espectacle” que ha estat la novetat d’enguany.

1 – CARL NIELSEN (Norre-Lyddelse 1865 – Copenhagen 1931)

Helios. Obertura, op.17

Va ser escrita durant unes vacances a Grècia, pel que segurament és el compositor més famós de Dinamarca; una lluminosa obertura que retrata la llum de la mediterrània i el sol del mar Egeu, però amb una base programàtica que el mateix compositor inclou a la seva partitura: “Silenci i obscuritat, ja que el sol s’aixeca amb un alegre cant d’esperança, recorre el seu camí daurat i desapareix dolçament al mar”.

Continua llegint

– Concert OBC (2/16) – SIMFONIA DEL NOU MON (***1/2) de Dvořák – L’Auditori – 12/10/2014

Hem agafat la ratxa “musical”, ja que han començat totes les temporades a les quals estem abonats i el Teatre ha quedat una mica en Stand by, de moment.

Tornem a L’Auditori a un altre concert de l’OBC; aquest no ens pertocava al nostre torn, però el vàrem voler bescanviar pel que teníem pel 9N, ja que volem estar disponibles com a voluntaris pel que calgui.

El programa va estar el següent:

BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Darkness Visible (*)

Encara que estava anunciada com una primera audició, nosaltres ja l’havíem escoltada al febrer del 2012, al Palau de la Música, interpretada per la London Philharmonic Orchestra i no la vàrem entendre ni llavors, ni ara, en aquesta segona audició. No podem valorar la qualitat de la música d’aquest compositor català, resident a l’Auditori i molt reconegut internacionalment; el fet és que segurament no estem preparats musicalment per valorar-la com caldria.

 ____________________________________

SERGUEI PROKÓFIEF (Santsovka, Ucraïna 1891 – Moscou 1953)

Concert per a piano i orquestra núm.3 en Do major, op.26 (***)

Segurament és el concert més conegut i interpretat del compositor; el solista que vàrem tenir la sort de veure interpretar al piano va estar el macedoni Simon Trpcesk; gran sensibilitat als teclats que vàrem poder gaudir segurament mes que altres vegades, al estar situats al lateral que té visió sobre el teclat i el moviment de les mans del solista; una obra de lluïment i de gran virtuosisme.

IMG_8579.JPG

Continua llegint

– Concert PALAU100 (10/13) – Gustavo Dudamel – Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunk (**** 1/2) – Palau de la Musica Catalana – 09/04/2014

Palau Musica - Dudamel2-imp

Tornem a un altre concert del cicle PALAU100; en menys d’una setmana hem tingut dos del mateix cicle, cosa que no te massa lògica, perquè a vegades passen forces setmanes o mesos sense cap d’ells.  Les entrades estan exhaurides i això demostra la expectació enorme que provoca aquest concert.

Com a mida extraordinària, la direcció del Palau de la Musica ha obert el Petit Palau per tal de que el públic que no havia aconseguit entrada, i de forma gratuïta, pugues veure el concert en directe a traves d’una pantalla: celebro aquesta iniciativa pel be de la cultura del nostre país.

Palau Musica - Dudamel1-imp

A la entrada un petit grup de veneçolans mostra el seu rebuig cap el director d’orquestra Gustavo Dudamel, que ara veurem dirigir l’orquestra d’aquest concert. Els pregunto el perquè i em responen que es un dels veneçolans mes mediàtics, que recolza directament el govern dictatorial de Maduro, que tanta sang esta fent córrer el seu país. El contrast entre el que m’asseguren que succeeix al seu país i l’entrada al Palau de una bona part de les elits benestants (econòmica i cultural), de Catalunya per assistir a un concert i quasi “venerar” a un professional de la música que recolza una dictadura al seu país, em fa reflexionar també sobre el que passa actualment a casa nostre i que la majoria del mon civilitzat gira la cara cap un altre banda i no vol recolzar la voluntat de tot un poble. Ningú vol problemes i tothom es desentén dels problemes de la resta del mon, encara que siguin tant sagnants i esfereïdors com en el cas de Síria….. país meravellós que el sentim una mica “nostre” des de que el varem recórrer extensament fa pocs anys.

– – – – – – – – – – – – – – –

El concert d’avui està protagonitzat per l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, una de les millors orquestres del món, amb Gustavo Dudamel al capdavant, un dels directors més aclamats. El programa inclou dues obres fonamentals i revolucionàries de la història de la música.

Continua llegint

– Concert OBC (12/12) – CONCERT DE CLAUSURA (****) – L’Auditori – 02/06/2013

Per MIQUEL GASCON

L'Auditori 2013 - Concert de Clausura 6-imp

El temps passa inexorablement massa ràpid i aquest diumenge passat, amb aquest concert de clausura de temporada, l’OBC  es va acomiadar dels seus seguidors, amb una entrada molt fluixa.  L’aspecte de platea era patètic amb mes del 50% de cadires buides, però als pisos de dalt encara que mes ple, existien forces forats.

L'Auditori 2013 - Concert de Clausura 1-impL'Auditori 2013 - Concert de Clausura 5-imp

La platea molt buida…. l’escenari ple a vesar…

L'Auditori 2013 - Concert de Clausura - cartell

El concert però va ser un dels millors d’aquesta temporada, tant per les peces escollides com per la sonoritat de l’orquestra dirigida pel mestre titular Pablo Gonzalez.

1 – JULI GARRETA (San Feliu de Guixols 1875 – 1925)

Les illes Medes. Visió Simfònica (***)

Aquest autor és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents, i a sobre d’això va aconseguir infondre a la sardana valors musicals a nivell d’obra simfònica.

Garreta ens endinsa en una evocació del paradís amb Les Illes Medes, que al·ludeix als illots que s’aixequen al capdavant de la platja, visibles des del Montgrí.

Continua llegint

– Concert – L’OBC i Debussy (***) – (7/12) – L’Auditori – 10/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Ja hem arribat al concert num. 7 del nostre abonament de temporada amb l’OBC i cada cop estem mes contents d’assistir-hi alguns diumenges al mati. Creiem que es tracta d’una hora (les 11 del matí) en què estàs mes receptiu per captar la musica en tota la seva plenitud… gairebé és el primer que fas el diumenge i estàs descansat i atent.

L'Auditori-imp

OBC abonament 7

El programa d’avui és realment extraordinari i el dirigeix MICHEL TABACHNIK, que no dirigia l’OBC des de 1984…

Michel Tabachnik

MICHEL TABACHNIK

Teòricament el “plat fort” del concert, era “la Mer” de Claude Debussy, però al no ser tan popular com la tercera de Brahms, a mi em va costar una mica mes entrar, ja que es mes difícil d’escoltar-la, encara que  posseeix una musicabilitat plena de contrastos realment molt originals.

OBC i Debussy 123-imp

Continua llegint

– Concert – L’OBC i el retorn de FOSTER (***) – (6/12) – L’Auditori – 27/01/2013

per MIQUEL GASCÓN

La grip està fent estralls a casa dels Voltaires; l’Imma sembla que ja es va recuperant encara que no del tot, però ara començo jo amb una grip intestinal que m’ho està fent passar malament.  Així i tot ens apropem a l’Auditori sense saber si aguantarem tot el concert i per primer cop fem us del pàrking de pagament que està entre el TNC i l’Auditori… per si les mosques.

l'OBC i Foster 1-imp

Foster i l'OBC

Aquest concert no ens ho podem perdre, ja que es tracta del retorn del mestre Lawrence FOSTER, ara ja amb 71 anys, que va dirigir l’OBC des de 1996 al 2002 en una de les èpoques daurades de l’orquestra i que va deixar el càrrec per desavinences amb la direcció de l’Auditori i que des de l’any 2005 no havia tornat a Barcelona.  Ara el mestre titular de l’OBC Pablo Gonzàlez, ha tingut la deferencia de convidar-lo de nou, i això l’honora des del meu punt de vista perquè hauria de ser una norma que de tant en tant tornessin els anteriors directors a retrobar-se amb la seva orquestra.

A la primera part del concert es va interpretar:

l'OBC i Foster 5-imp

1 – XAVIER MONTSALVATGE (Girona 1912 – Barcelona 2002)

Desintegració morfològica de la Xacona de Bach (***)

Continua llegint