– Missa en Si menor
– La Passió segons Sant Mateu
– La Passió segons Sant Joan
Som uns apassionats de la Passió segons Sant Mateu, des de que la varem veure i escoltar protagonitzada per la Berliner Philarmoniker Orchestra…. i força sovint la tornem a veure a partir del DVD que varem comprar, ja fa uns anys.
Aquesta “Passió segons Sant Joan“, que anem a escoltar avui, no la havíem escoltat mai tota sencera i molt menys en directe; per això mateix ens feia especial il·lusió assistir a aquest concert tan especial. Feia ja temps que no assistíem a la conferencia prèvia que normalment sempre es celebra 1 hora abans de cada concert del cicle Palau100, i aquesta vegada ens varem animar a fer-ho.
El conferenciant va ser aquesta vegada en Rafael Argullol, escriptor, filòsof i professor d’Estètica a la UPF; va apropar-se a l’obra que desprès anàvem a escoltar, però no des de el punt de vista musicològic, sinó que mes aviat va desenvolupar el tema des de el punt de vista històric i estètic d’aquesta obra mestre de la musica universal.
Però el mes interessant potser de tota la nit, incloent el concert, va ser retrobar-me amb un antic veí/amic d’escala de quant els dos eren infants, en Lluís; mentre parlava el conferenciant el vaig reconèixer a la filera de darrera nostre i tot just va finalitzar em vaig apropar a ell i el vaig saludar….. en principi en Lluís, desprès de quasi 50 anys no em va reconèixer, però al donar-li una sola pista (el nom de la meva mare), enseguida va reaccionar. Havíem jugat força sovint, quant érem petits, al Cavaller de Vidrà, finca de la seva família… i varem recordar ràpidament aquella època meravellosa que mai tornarà… i també als seus germans, Mia, a la meva estimada Xoia i a les malauradament ja desaparegudes Xuxò i Serrat. Una trobada que em va alegrar moltíssim i que de ben segur a partir d’ara, com a mínim farà que ens uniran altres llaços culturals, ja que pel que sembla ella ara porta la direcció del equipament cultural La Atlantida de la ciutat de Vic.
Aquesta vegada havíem bescanviat les nostres entrades del segon pis per unes de graderies de platea on la visió era quasi perfecta; no estem segurs per això que la sonoritat fora millor, ja que creiem que el sostre de damunt nostre esmorteïa una mica la potencia sonora.
Crec que no us tinc que explicar res que no sapigueu ja, d’aquesta extraordinària obra sacra de Bach, La Passió segons Sant Joan, que està quasi a la mateixa alçada musicalment parlant a la seva mateixa Passió segons San Mateu. Va ser escrita a la ciutat de Leipzig, per ser executada la vigila del Divendres Sant de 1724, però sembla que durant 25 anys, fins un any abans de la seva mort (1750), va estar fent arrengaments a la que es creu va ser per ell la seva obra mes estimada.
Escrita per a veus solistes, cor i orquestra, està basada en el Nou testament, capítols 18 i 19 de l’evangeli segons sant Joan, encara que també se li van afegir textos de diferents fonts.
Potser fora perquè era la primera vegada que la escoltava tota sencera, em va resultar sincerament una mica feixuga, sobretot per la gran quantitat de recitatius. Te moments increïblement bells, especialment les intervencions corals i moltes de les solistes…. però no se dir-vos si era per que el conjunt vocal era massa reduït (17 veus, contant també entre ells el solistes), que no em va arribar amb la suficient força com per impressionar-me com ho fa sempre que escolto la Passió segons San Mateu….. res a veure.
Ens va agradar, i molt, evidentment …. i mes tot sabent que el conjunt BACH COLLEGIUM JAPAN és un dels grans conjunts especialistes en Bach, com el seu propi nom indica. El seu creador i director des de 1.990, MASAAKI SUZUKI, va dirigir una orquestra també reduïda, a la perfecció.
Com sempre (també a platea), hi ha gent que es creu que assistir a un concert, és com estar davant de la Tele a casa seva tot veient “Sálvame”…. darrera nostre dues dones xerraven al principi com si estiguessin en un berenar…. “fixat…. quasi tots son japonesos” va dir una…(evident, ja que es tractava de Bach Collegium JAPAN)… i l’altre li va explicar que una cosina seva estava aprenent japonès perquè era molt intel·ligent… fins que em vaig girar i les vaig fer callar; però es clar, això no va ser suficient i van continuar obrin i tancant la bossa, la funda de les ulleres, els mocadors… etc.
Una llàstima, que va estar a punt d’esgarrar-nos un concert que podia ser considerats un dels millors de la temporada Palau100.
BACH COLLEGIUM JAPAN dirigida per MASAAKI SUZUKI
tenor (evangelista): Gerd Türk / baix (Jesús): Chiyuki Urano / soprano: Joanne Lunn / contratenor: Damien Guillon / tenor (Àries): Yosuke Taniguchi / baix (Pilat-Pere): Peter Kooij
________________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 100 € a 15 €
_________________________________________________________________
Cargol japones