– Concert – PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (***1/2) de Johann Sebastian Bach – Bach Collegium Japan dirigit per MASAAKI SUZUKI – 24/03/2014

Palau_de_la_Música_-_Interior_generalEl dilluns 24 de març tornem al Palau, per tal de escoltar una de les tres obres sacres mes importants de Johann Sebastian Bach:

–       Missa en Si menor

–       La Passió segons Sant Mateu

–       La Passió segons Sant Joan

Som uns apassionats de la Passió segons Sant Mateu, des de que la varem veure i escoltar protagonitzada per la Berliner Philarmoniker Orchestra…. i força sovint la tornem a veure a partir del DVD que varem comprar, ja fa uns anys.

Aquesta “Passió segons Sant Joan“, que anem a escoltar avui, no la havíem escoltat mai tota sencera i molt menys en directe; per això mateix ens feia especial il·lusió assistir a aquest concert tan especial. Feia ja temps que no assistíem a la conferencia prèvia que normalment sempre es celebra 1 hora abans de cada concert del cicle Palau100, i aquesta vegada ens varem animar a fer-ho.

El conferenciant va ser aquesta vegada en Rafael Argullol, escriptor, filòsof i professor d’Estètica a la UPF; va apropar-se a l’obra que desprès anàvem a escoltar,  però no des de el punt de vista musicològic, sinó que mes aviat va desenvolupar el tema des de el punt de vista històric i estètic d’aquesta obra mestre de la musica universal.

PASSIÓ SEGONS SANT JOAN - Palau Musica1-imp

Però el mes interessant potser de tota la nit, incloent el concert, va ser retrobar-me amb un antic veí/amic d’escala de quant els dos eren infants, en Lluís; mentre parlava el conferenciant el vaig reconèixer a la filera de darrera nostre i tot just va finalitzar em vaig apropar a ell i el vaig saludar….. en principi en Lluís, desprès de quasi 50 anys no em va reconèixer, però al donar-li una sola pista (el nom de la meva mare), enseguida va reaccionar.  Havíem jugat força sovint, quant érem petits, al Cavaller de Vidrà, finca de la seva família… i varem recordar ràpidament aquella època meravellosa que mai tornarà… i també als seus germans, Mia, a la meva estimada Xoia i a les malauradament ja desaparegudes Xuxò i Serrat.  Una trobada que em va alegrar moltíssim i que de ben segur a partir d’ara, com a mínim farà que ens uniran altres llaços culturals, ja que pel que sembla ella ara porta la direcció del equipament cultural La Atlantida de la ciutat de Vic.

Aquesta vegada havíem bescanviat les nostres entrades del segon pis per unes de graderies de platea on la visió era quasi perfecta; no estem segurs per això que la sonoritat fora millor, ja que creiem que el sostre de damunt nostre esmorteïa una mica la potencia sonora.

PASSIÓ SEGONS SANT JOAN - Palau Musica2-imp

Crec que no us tinc que explicar res que no sapigueu ja, d’aquesta extraordinària obra sacra de Bach, La Passió segons Sant Joan, que està quasi a la mateixa alçada musicalment parlant a la seva mateixa Passió segons San Mateu.  Va ser escrita a la ciutat de Leipzig, per ser executada la vigila del Divendres Sant de 1724, però sembla que durant 25 anys, fins un any abans de la seva mort (1750), va estar fent arrengaments a la que es creu va ser per ell la seva obra mes estimada.

Escrita per a veus solistes, cor i orquestra, està basada en el Nou testament, capítols 18 i 19 de l’evangeli segons sant Joan, encara que també se li van afegir textos de diferents fonts.

PASSIÓ SEGONS SANT JOAN - Palau Musica3-imp

Potser fora perquè era la primera vegada que la escoltava tota sencera, em va resultar sincerament una mica feixuga, sobretot per la gran quantitat de recitatius.  Te moments increïblement bells, especialment les intervencions corals i moltes de les solistes…. però no se dir-vos si era per que el conjunt vocal era massa reduït  (17 veus, contant també entre ells el solistes), que no em va arribar amb la suficient força com per impressionar-me com ho fa sempre que escolto la Passió segons San Mateu….. res a veure.

Ens va agradar, i molt, evidentment …. i mes tot sabent que el conjunt BACH COLLEGIUM JAPAN és un dels grans conjunts especialistes en Bach, com el seu propi nom indica.  El seu creador i director des de 1.990, MASAAKI SUZUKI, va dirigir una orquestra també reduïda, a la perfecció.

Com sempre (també a platea), hi ha gent que es creu que assistir a un concert, és com estar davant de la Tele a casa seva tot veient “Sálvame”…. darrera nostre dues dones xerraven al principi com si estiguessin en un berenar…. “fixat…. quasi tots son japonesos” va dir una…(evident, ja que es tractava de Bach Collegium JAPAN)… i l’altre li va explicar que una cosina seva estava aprenent japonès perquè era molt intel·ligent… fins que em vaig girar i les vaig fer callar; però es clar, això no va ser suficient i van continuar obrin i tancant la bossa, la funda de les ulleres, els mocadors… etc.

Una llàstima, que va estar a punt d’esgarrar-nos un concert que podia ser considerats un dels millors de la temporada Palau100.

BACH COLLEGIUM JAPAN dirigida per MASAAKI SUZUKI

tenor (evangelista): Gerd Türk / baix (Jesús): Chiyuki Urano / soprano: Joanne Lunn / contratenor: Damien Guillon / tenor (Àries): Yosuke Taniguchi / baix (Pilat-Pere): Peter Kooij

PASSIÓ SEGONS SANT JOAN - Palau Musica5-imp

________________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 100 € a 15 €
_________________________________________________________________
Cargol japones

Cargol japones

 

 

7 pensaments sobre “– Concert – PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (***1/2) de Johann Sebastian Bach – Bach Collegium Japan dirigit per MASAAKI SUZUKI – 24/03/2014

  1. Dani

    Realment és una llastima lo dels sorolls… Recordo fa uns anys que Alfred Brendel va demanar si us plau que la gent callés… Desconec si en altres auditoris és el mateix.

    Al concert no vaig poder assistir, però va anar un amic meu i va sortir molt content. És un gran amant de Bach.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Benvingut Daniel a “Voltar i Voltar”

      Dels auditoris de musica a les que assisteixo normalment, Palau, Liceu i l’Auditori, sense cap mena de dubte el mes visitat per turistes es el Palau,; malauradament molts d’ells treuen entrades al segon pis únicament per veure el Palau per dins a un preu mes econòmic que la pròpia entrada de la visita guiada sense concert; en aquest cas el preu de l’entrada mes econòmica es de 15€, mentre que la entrada sense concert te un preu de 18€….. jo faria el mateix !!!

      El problema, és que molts dels turistes el concert els importa ben poc i fan la guitza als que anem realment a escoltar música.

      El que va passar ahir no va estar el mateix, ja que les entrades de platea son molt mes cares, però assisteixen algunes persones d’un nivell econòmic mes alt, que van tan sols a figurar. Es lamentable comprovar pels comentaris a viva veu, ja en el concert començat, que no tenien ni idea que anaven a escoltar ni quins eren els seus intèrprets.
      Lamentable !!!

      El concert d’ahir era una bona oportunitat per escoltar un dels concerts millors de Bach, però encara que va ser molt correcte tècnicament parlant, sota el meu punt de vista no va aconseguir fer vibrar amb la intensitat que tots esperàvem.

      El vídeo que he penjat es el concert sencer de la mateixa obra executada pels mateixos intèrprets….. si tens una estona, escolta alguna seqüència en la que intervingui el cor…. ja veuràs quina meravella.

      Gràcies per comentar.

      M'agrada

      Respon
  2. José Luis

    El cor reduït de Suzuki resta grandiositat, però suma senzillesa i naturalitat. L’he vist amb cantates, i no se com resultarà a les Passions, però el que sé segur es que unes veïnes com les que dius, m’haurien desconcentrat totalment, i em penso que no van ajudar gens a que gaudíssiu d’una passió que, si la vas sentint, aviat es posa al nivell o per sobre de la de Sant Mateu.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      La veritat és que per sort vàrem poder desconnectar de les veïnes maldestres ben aviat i crec que no ens va influir massa en la nostra valoració, que a la fi és prou bona.

      Segurament ens esperàvem molt més d’una agrupació musical que és especialista en Bach…. ens va agradar però no ens va emocionar. Com tu ben dius es possible que escoltant el vídeo que he penjat una dotzena de vegades mes, canviem d’opinió…. però crec que ens coneixes prou i preferim continuar cada dia voltar i voltar…. i gaudir d’altres activitats a banda de la música.

      Per cert, avui assistirem a l’estrena d’una proposta que segurament t’interessi força…. es tracta de la representació d’una òpera de petit format al Teatre Akadèmia (al costat del “tall britànic” de la Diagonal).

      http://www.teatreakademia.cat/espectacles/en-cartell/opera-de-cambra/

      27, 28, 29 i 30 de març: “Il segretto di Susanna” d’Ermanno Wolf-Ferrari. Amb llibret d’Enrico Golisciani, es tracta d’una deliciosa comèdia, un intermezzo inspirat en l’òpera buffa, amb referències constants a grans obres mestres com La serva padrona de Pergolesi o Les noces de Fígaro de Mozart.

      A la primera part Sergi Vicente interpreta obres de Castelnuevo- Tedesco i Schnittke.

      A veure si t’animes!!!

      M'agrada

      Respon
  3. timamót

    En començar l’obra vaig trobar a faltar una mica més de tensió en la part musical: El contratenor va començar una mica insegur i l’opció d’un cor reduït amb els solistes integrats ens va sorprendre. Però a mesura que va anar avançant l’obra ens va agradar més i més. Va ser una versió molt austera, perquè la formació era petita, però a nosaltres ens va anar emocionant cada cop més, fins arribar a la pell de gallina al “Es ist vollbracht!”. L’evangelista Gerd Türk va dir els recitatius amb eloqüència i molt ben cantant el seu Arioso “Mein Herz …” . I aquesta és una peça molt important en l’obra. La soprano va estar brillant, encara que ho feia més “operístic” que els seus companys. Encara tres dies després hi penso…

    M'agrada

    Respon
    1. timamót

      Perdoneu. La peça volia dir l’evangelista, no el fragment. La gravació que tenim en CD per exemple del Brüggen té un evangelista menys bo que el que vam sentir dilluns.

      M'agrada

      Respon
      1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

        Benvinguda a Voltar i Voltar

        Ens vàrem veure abans de començar el concert a l’entrada, però tot buscant a l’Imma, quasi no varem poder ni parlar.

        El concert ens va agradar especialment les parts corals; a nosaltres si que ens va agradar el contratenor Damien Guillon i no vaig notar la inseguretat a la que fas referència. El tenor Gerd Türk suposo que va fer be el que tenia que fer, però a mi els recitatius no m’agraden i menys la quantitat d’aquesta obra… de totes maneres segurament va ser culpa meva perquè no vaig seguir com si ho va fer l’Imma, la traducció del programa de ma.

        En quant a la soprano Joanne Lunn, la vaig trobar segurament la millor dels solistes.

        Suposo que ens veurem de nou demà al Liceu. …. a que si ?

        Una abraçada

        M'agrada

        Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.