Arxiu d'etiquetes: Damien Guillon

– Concert PALAU100 (4/11) – CHRISTOPHE ROUSSET – ORATORI DE NADAL DE BACH (**) – Palau de la música Catalana – 18/12/2014

Ni fet a posta…. els responsables del Palau de la Música, ha tingut el mal gust de programar en 2 dies seguits dos concerts del cicle PALAU100….. i no val a dir que el de l’Anna Netrebko, pertanyia a la temporada passada. El fet és que als abonats a aquest cicle de música clàssica ens ha obligat a assistir en menys de 24 hores a dos concerts. Crec que és inacceptable des de tots els punts de vista.

BachPer altra banda, malauradament, aquest concert de Johann Sebastian Bach, L’ORATORI DE NADAL, ha resultat del tot fallit per falta absoluta de qualitat de molts dels seus intèrprets, començant pel conjunt musical Les Talens Lyriques, dirigit per Christophe Rousset.

També s’ha de dir que el Cor de Cambra del Palau, va salvar la nit amb una professionalitat a prova de bombes, ajudat per un gran contratenor, Damien Guillon, que ens va agradar molt.

J. S. Bach: Oratori de Nadal, BWV 248 (cantates 1, 2, 3 i 6)

L’Oratori de Nadal BWV 248 és una agrupació de sis cantates que Johann Sebastian Bach estrenà entre el 25 de desembre de 1734 i el 6 de gener de 1735. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que no es tracta d’un oratori convencional sinó d’un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l’església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis.

La denominació “oratorium” amb què Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d’un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s’esdevenen.

IMG_0268-imp

Coneixíem prou bé L’Oratori de Nadal, escoltat altres vegades en directe, però aquesta vegada va ser gairebé insuportable i avorrit, fins al límit de què, a poc a poc la gent va anar desfilant cap a casa amb cara de males puces. Realment lamentable que una obra extraordinària, s’arribi a desitjar que s’acabi el més aviat possible.

Les Talens Lyriques
Christophe Rousset, director
Katherine Watson, soprano
Damien Guillon, contratenor
Julian Prégardien, tenor
Matthew Brook, baix
Cor de Cambra del Palau (Josep Vila i Casañas, director)

Cargol sorprès o espantat

– Concert – PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (***1/2) de Johann Sebastian Bach – Bach Collegium Japan dirigit per MASAAKI SUZUKI – 24/03/2014

Palau_de_la_Música_-_Interior_generalEl dilluns 24 de març tornem al Palau, per tal de escoltar una de les tres obres sacres mes importants de Johann Sebastian Bach:

–       Missa en Si menor

–       La Passió segons Sant Mateu

–       La Passió segons Sant Joan

Som uns apassionats de la Passió segons Sant Mateu, des de que la varem veure i escoltar protagonitzada per la Berliner Philarmoniker Orchestra…. i força sovint la tornem a veure a partir del DVD que varem comprar, ja fa uns anys.

Aquesta “Passió segons Sant Joan“, que anem a escoltar avui, no la havíem escoltat mai tota sencera i molt menys en directe; per això mateix ens feia especial il·lusió assistir a aquest concert tan especial. Feia ja temps que no assistíem a la conferencia prèvia que normalment sempre es celebra 1 hora abans de cada concert del cicle Palau100, i aquesta vegada ens varem animar a fer-ho.

El conferenciant va ser aquesta vegada en Rafael Argullol, escriptor, filòsof i professor d’Estètica a la UPF; va apropar-se a l’obra que desprès anàvem a escoltar,  però no des de el punt de vista musicològic, sinó que mes aviat va desenvolupar el tema des de el punt de vista històric i estètic d’aquesta obra mestre de la musica universal.

PASSIÓ SEGONS SANT JOAN - Palau Musica1-imp

Però el mes interessant potser de tota la nit, incloent el concert, va ser retrobar-me amb un antic veí/amic d’escala de quant els dos eren infants, en Lluís; mentre parlava el conferenciant el vaig reconèixer a la filera de darrera nostre i tot just va finalitzar em vaig apropar a ell i el vaig saludar….. en principi en Lluís, desprès de quasi 50 anys no em va reconèixer, però al donar-li una sola pista (el nom de la meva mare), enseguida va reaccionar.  Havíem jugat força sovint, quant érem petits, al Cavaller de Vidrà, finca de la seva família… i varem recordar ràpidament aquella època meravellosa que mai tornarà… i també als seus germans, Mia, a la meva estimada Xoia i a les malauradament ja desaparegudes Xuxò i Serrat.  Una trobada que em va alegrar moltíssim i que de ben segur a partir d’ara, com a mínim farà que ens uniran altres llaços culturals, ja que pel que sembla ella ara porta la direcció del equipament cultural La Atlantida de la ciutat de Vic.

Aquesta vegada havíem bescanviat les nostres entrades del segon pis per unes de graderies de platea on la visió era quasi perfecta; no estem segurs per això que la sonoritat fora millor, ja que creiem que el sostre de damunt nostre esmorteïa una mica la potencia sonora.

Continua llegint