Per MIQUEL GASCON …
El passat dissabte el Teatre Lliure va voler celebrar el 25 aniversari de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure, amb els seus abonats i de pas presentar la temporada vinent 2013/2014. Nosaltres hi érem, però ens varem quedar amb moltes ganes de fer la visita guiada per les instal·lacions, ja que la considerem una mica casa nostre i existeixen racons al quals mai hem pogut accedir i ens agradaria conèixer.
Nota aclaratoria : El Teatre Lliure ja fa 36 anys que es va fundar
Varem poder xerrar amb una bona pila d’amics i per primer cop varem parlar personalment amb Carles Lucas Giralt (Bloc Paisatge Teatral), que no coneixíem encara personalment.
(Lluis i Neus) …………………. i també en Lluis Pasqual – presentacio temporada 13/14
La presentació de la temporada per part del director actual Lluís Pasqual, va estar molt agradable i els abonats varem rebre les seves paraules d’agraïment (per recolzar el projecte del Teatre Lliure), amb gran satisfacció. Llàstima que tots els que estàvem allà asseguts, ja coneixíem la programació de pe a pa, degut a que la autentica presentació de la Temporada va ser el dia abans ( i no als abonats, sinó a la premsa i publicada a la web del Teatre).
El mes important de la propera temporada es la creació de la KOMPANYIA LLIURE(amb K) estable, formada per joves actors, que ja han passat de ser “promeses” de futur, a considerar-se des de fa ja un temps, en magnífics actors; de moment inicien aquesta Kompanyia Lliure tres actors i tres actrius…. Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Javier Beltran, David Verdaguer y Laura Aubert, però esta previst que al llarg de l’any s’ampliï a 9 actors en total.
Kompanyia LLIURE
No cal dir, que ens varem abonar de nou per la temporada vinent i ja hem reservat entrades per el primer espectacle per l’únic dia que es representarà (7 de Setembre)…. “Recordant la Fedra”. El Lliure obre doncs la temporada amb aquesta sessió única, un record de l’espectacle original, “Una altra Fedra, si us plau” estrenada (o no), a Girona l’any 1978.
Desprès nosaltres, com abonats fidels del Lliure, varem ser convidats a veure per segon cop la producció teatral “ELS FERÉSTECS” i de nou ens ho varem passar d’allò mes be.
Ens feia una mica de por, veure aquesta versió “estàtica”, ja que nosaltres varem tenir la gran sort de veure-la al principi de tot, quant la graderia era giratòria…. i era el públic assegut a les seves cadires que es traslladava de casa a casa dels protagonistes, girant sobre si mateixos per veure un escenari on es representava en tota la superfície dels 360 graus de la Sala. A la nostra crònica no varem voler desvetllar aquesta sorpresa i no ho varem fer públic llavors, però era una opció molt aconseguida i divertida.
La adaptació que s’ha fet ara, al espatllar-se la plataforma giratòria, no desmereix en absolut l’obra i continua fresca i tan divertida com abans. La solució també passa per un escenari de 360 graus, encara que el públic veu l’acció en els 180 graus que te a l’abast del seus ulls. Et tens que imaginar dons, que el que veus davant es una casa i desprès un altre, sense que canvií per res el decorat, ni el lloc on es representa… però s’entén perfectament. Al estar mes rodada, o potser al ser ja coneixedor dels gags per avançat, les interpretacions em van semblar encara mes aconseguides. La valoració de 5 estrelles al Quadrat que vaig posar-li en broma en el seu dia, continua en peu…. una representació de 5 estrelles que passarà a l’historia del Teatre a Catalunya.
Per els que no l’heu pogut veure encara… (cosa que es difícil d’entendre)…. tranquils, ja que la propera temporada per segon cop es tornarà a representar al mateix escenari.
Nota: malauradament al Lliure també els ha entrat la “malaltia persecutòria” per tal de NO deixar fotografiar als actors en el moment de les salutacions; a mi no em varen dir res, però darrera meu a una noia que va fer una fotografia en el moment de les salutacions, una hostessa li va dir que tindria que esborrar la fotografia, ja que no era permès fer-ho.
En els temps actuals on tothom tenim una càmera a les nostres butxaques, em sembla absurd que es prohibeixi al finalitzar l’espectacle…. es una lluita perduda per part d’ells, ja que les fotografies es poden fer de mil maneres possibles sense que ningú s’adoni. Entenc que no es puguin fer durant la representació per tal de no molestar als espectadors i actors, però per cap causa mes, ja que desprès el propi Teatre penja a la web fotografies del espectacle.
Volem que la Sala de Gràcia s’anomeni – Teatre LLIURE de Gràcia – Sala ANNA LIZARAN
Aprofito el dia del abonat per demanar de nou i aquest cop parlant personalment amb David Vericat (director de comunicació del Teatre LLiure) la meva petició formal de que el Teatre LLIURE de Gràcia és continuï dient així per sempre, però la Sala s’anomeni a partir d’ara…. Sala ANNA LIZARAN.
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Montjuïc – Invitació per ser abonat
_______________________________________________________________
Haure de portar al TEATRE la meva camera fotografica CARGOL