Per MIQUEL GASCÓN …
Intentem no trepitjar massa la Sala Muntaner; ens resistim a fer-ho perquè és un local que no ens agrada i que sempre l’hem trobat incomode i amb una visibilitat nefasta. Però hi ha vegades que tens que cedir per tal de poder veure interpretacions que tothom diu que son d’aquelles que no es poden perdre.
Ahir es va tornar a confirmar que la Muntaner, com a espai escènic, pues NO.
Acostumem a arribar molt d’hora als llocs i aquesta vegada amb mes de mitja hora d’avançament. Al girar la cantonada … primera sorpresa desagradable… una cua de 50 metres i au !!!! a aguantar mes de 20 minuts drets per tal d’agafar el millor lloc possible…. desprès la gent empentant i corregudes per agafar lloc. Trobo que és penós…. perquè no entenc per quins 7 ous les cadires (que no butaques), no es numeren? Cal fer patir a l’espectador abans de començar la representació i d’haver pagat l’entrada, un castig de quasi mitja hora d’en peus i desprès fer-lo patir de corredisses i empentes?
Menys mal que COSMÈTICA DE L’ENEMIC ens ho va compensar en escreix i a poc a poc em vaig anar calmant i entrant en aquest magnific text escrit per Amélie Nothomb. També ens va ajudar a oblidar-nos de l’entrada, el fet de què la distribució de les cadires, en aquesta ocasió estiguessin en cercle, tot rodejant l’espai teatral i no pas a la italiana com és de costum a la Muntaner.
Amélie Nothomb (nascuda el 9 de juliol de 1966 a Etterbeek, Bélgica) és un escriptora belga en llengua francesa.
El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués a diversos països: Japó, Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh. Als 17 anys s’instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les, on ha viscut des d’aleshores.
Des de 1992 publica una novel·la cada any, fruit d’almenys quatre hores diàries dedicades a l’escriptura.
La nov·vela “Cosmétique de l’ennemi” la va escriure l’any 2001.
Amélie Nothomb
L’espectacle reprodueix un univers claustrofòbic i oníric a la sala de premsa d’un aeroport i està constituït per un únic diàleg entre dos personatges, trets típics de les obres de Nothomb. Una trobada aparentment casual i no desitjada que acaba convertint-se en un descens als inferns de la personalitat humana, un viatge suavitzat per la capacitat d’aquesta escriptora belga per dotar les seves històries d’ironia i humor fosc.
L’empresari Jérôme Angust escolta l’anunci que el seu vol sofreix un retard sense determinar. Un inesperat interlocutor, Textor Texel, li donarà conversa malgrat la seva manifesta resistència.
Un home, aparentment anodí, uniformat. Un executiu. Un ciutadà educat i socialment respectat. Gens fa sospitar que aquest home no sigui el que aparenta i això és, potser, el més inquietant. Al llarg del seu relat s’aniran perfilant amb una nitidesa cada vegada major, i Textor es transformarà en una abominable encarnació de tots els fantasmes d’Angust, qui veurà convertida la seva anodina espera en una aventura ominosa i al·lucinant.
En la meva alta qualificació de 4 estels, té un pes molt gran aquest magnific text, perquè veritablement és una joia, que juga amb l’espectador de bon començament, desprès el fa entrar en una mena d’intriga psicològica… fins arribar a un desenllaç sorprenent e inesperat. Molt ben escrit, fa participar a l’espectador però sense donar-li massa pistes…. i això encara el fa mes atractiu.
La traducció del text i la dramatúrgia és responsabilitat de Pablo Ley i la direcció de Magda Puyo, que deurà tenir el seu intringulis, encara que un diàleg entre 2 persones sense cap escenografia no crec que sigui massa complicat.
Però el public acudeix a veure aquesta obra en realitat per gaudir de la increïble interpretació de dos grans actors molt coneguts a casa nostre…. en LLUÍS SOLER i en XAVIER RIPOLL.
Haig de dir que en Xavier Ripoll em va sorprendre molt favorablement, sobretot en el sobtat canvi de registre tan acusat que es veu obligat a realitzar….
… però inqüestionablement el “mestre” LLUÍS SOLER no deixa cap dubte de qui veritablement mana a l’escenari… i una vegada mes deixa molt clar que ell és un dels mes grans actors de la nostra generació.
Molt recomanable.
______________________________________________________________
– Sala Muntaner – Preu 20 € – (preu pagat 8 € – TresC)
_______________________________________________________________
